Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

Pic de Saloria



Data:dilluns 02 de juliol de 2012

Pic de Saloria (Alt Urgell) 2789 m.

23 de juny de 2012.



Un cop mes la colla dels Xino Xano tot i seguint el programa de assolir els 41 sostres comarcals de Catalunya, (ja en portem 30), aquest cop ens varem llençar cap a l’alta muntanya, a la comarca de l’Alt Urgell.

Si no fos per la tossudesa de assolir i seguir fil per randa el programa dels 41 sostres comarcals aquí no sens auria ocorregut vindre mai, un cim situat entre Andorra i el Pallars Sobirá, tinguent aprop llocs tan mitics com La Pica d’Estats etc., la veritat es que no atira massa.



Anem per feina. El anomenat Pic o Bony de Saloria ni es tan pic ni tampoc tan bony, com pic no es massa esvelt, peró de bony res de res. Per començar l’aproximació resulta un xic complicada, dons cal anar per dintre del territori andorrá i prendre una carretereta que sortint de la general a l’alsada de Sant Juliá de Loira, ens durá fins arribar a llogaret de Os de Civis (Lleida) i un cop anllá caldrá continuar vall amunt per una pista forestal apta tan sols per vehicles 4x4, fins arribar al Coll de Conflent (2157 m.), on deixarem el cotxe.

Ja som al esmentat coll i desde aquest punt començarem a caminar. Creuem el prat que forma el ampli coll i per una pala en mol forta pujada prenem la direcció nord oest per un poc definit corriol, pero si prou senyalitzat, tot seguint les marques groges i tras superar els 623 metres de desnivell, en un parell d’horetes ens durá fins al cim, cim senyalitzat per un vertex geodesic. Les vistes a tot el voltant son fantastiques i justifiquen am escreix la suada per asolirlo.

Avis per navegants: Durant tota la pujada no i-ha ni un pam planer per reposar les cames, aquest pseudo corriol puja per el mitg de la pala i despres resegueix la carena, si ve no cal fer servir les mans per grimpar la pendent es continua i molt forta, de promitg mes del 39% i durant la primera hora de caminar que es la pitjor, del 56%, o sigui que de bony res de res.

Dels cinq que varem començar l’ascensió, al cim sols arribaren la Rosa i en Saturi, els altres tres per diversas causas varem tindre que abandonar.

Ja de retorn per el mateix itinerari i com que ja era hora de dinar, just en arribar al territori andorrá ens varem aturar en unes magnifiques arees de pic nic que hi a a peu de carretera, carajillo a Sant Juliá i retorn cap a casa.




AnteriorSegüent
Cresta de les Agulles de Travessani. Via Joans i Via Campions La Codolosa Montserrat