Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

CRESTA DE TASTANOS



Data:dijous 18 d'agost de 2011

Cami de la cresta
Crestejant-Alejandro
crestejant-Alejandro
Crestejant-Alejandro
Els valents-Alejandro
Desfent el camí-Alejandro
Vista de la cresta desde el cim-Alejandro
CIM DE TASTANÓS (Cresta de la Gotzera)

24 agost 2011



Per pujar crestres de certa dificultat no ens cal pas anar als Pirineus.

Itinerari: La carretera de La Nou a Vilada passa per Casadesús. Agafem el camí de la casa senyalat amb marques del PR que porta a Sobrepuny. Després d’una hora de pujada, i en arribar sota la cresta, en indica que segueix cap a l’esquerra. El deixem que segueixi mentre nosaltres continuem directes per enfilar-nos al primer cim de Tastanós. A partir d’aquí tenim al davant tota la cresta, que travessant-la ens portarà al cim principal.



La serra de Tastanós, que divideix les aigües entre Vilada i La Nou, és peculiar en extrem. Massa complicada per l’excursionista convencional i poc interessant per una sortida d’escalada, però assequible per als qui volen xalar a la muntanya resseguint itineraris més o menys inèdits, ambiciosos d’ambient i lliures de vertigen.

Gairebé mig quilòmetre recorre aquest itinerari, del cim sud (1.347m) al cim principal (1370m), comptant que a la part central trobarem 150 metres d’autèntica cresta que presenta una amplada entre 0’30 i 0’80 m. amb un estimball d’un centenar de metres que s’escapen força verticals per cada costat. S’hi ha de passar dret, estil funambulesc, i només el rastre escatològic de les cabres assegura que per allà s’hi pot passar. Sembla absurd el trànsit d’aquest bestiar per aquí d’alt, on l’única cosa que poden esperar és anar daltabaix i ser el sopar dels voltors, que en veure algú que es belluga pel damunt ràpidament acudeixen a tafanejar. Unes ales, prop de tres metres d’envergadura, fan ombra als nostres caps per veure si avui hi ha sort (no la tindran).

El pas per la cresta resulta entretingut i en alguns moments se’t pot acumular la feina. El cim principal té poc atractiu i sols el plaer d’haver fet els deures anima a emprendre la tornada per la mateixa cresta que ens espera altra vegada. Opcionalment es pot baixar per la collada Pasquals però si no es coneix el camí pot arribar a complicar encara més l’excursió.



Material: Una corda per fer el descens a l’altra costat i poc més, amanit amb una dosi d’optimisme, potser de rauxa muntanyenca. Per la tornada a casa s’ha de repetir el mateix itinerari en sentit invers i els voltors, pacients, planegen fins veure que a la cresta ja no hi queda ningú. Els atrevits, Esther B., Susanna M., Alejandro E,, Joan O. i Jaume S.



Vilada 2011 Jaume Suñol.





(La primera ascensió realitzada fou el 14 agost del 1993 pel Centre Excursionista de Badalona. No hi ha constància de repeticions segons els pobladors de la zona).


AnteriorSegüent
Bishorn i Dom Via Josep Mª Andreví (Can Jorba, Montserrat)