Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

COGULLÓ D'ESTELA-Berguedà



Data:dissabte 23 de juliol de 2011

Coll d'Estela-Jaume Suñol
Pas estret- MªRosa i Enric
dalt del cim d'Estela-Jaume Suñol
EL COGULLÓ D’ESTELA 1.869m (Berguedà)

Quan vam projectar amb en Joan Oliveras una ascensió al Cogulló, ja érem conscients que una part de la colla finalitzaria l’itinerari al peu de la muntanya i deixaria pas als més agosarats per assolir la testa rocosa del seu cim, però això no fou obstacle perquè prop d’una trentena d’excursionistes fessin pinya per conèixer una zona del Berguedà, que al llarg de les nostres sortides dels Climents havia quedat al sac dels propòsits, on les bones intencions esperen ser un dia protagonistes d’un desenllaç brillant.



Des de Berga, la carretera dels Rasos de Peguera ens deixa, havent passat Campllong, a la masia Puigventós, dedicada al turisme rural. Al costat, l’esplanada del prat del Pastoret ens indica la fi del trajecte rodat i comença l’itinerari de motxilla. Podem travessar el prat a la valenta, i emprendre l’ascensió directe cap al coll d’Estela –només recomanable als impacients i sobrats d’energia matinal– o seguir el camí de la casa i agafar, més còmodament, la pista que ascendeix pausadament vers direcció nord, als Rasos, font d’Estela i finalment guanyar l’esplèndid coll d’Estela, on la seva estada ens remet a un món de placidesa i paisatge privilegiat, presidit a l’esquerra per la Roca d’Uró i amb el Cogulló a la nostra dreta. Fer-hi estada una bona estona, reposant forces, pot formar part del cerimonial de l’excursió.



Resseguim després l’àmplia collada tapissada de prat en direcció sud fins al peu de la roca que forma el Cogulló. S’acaba el bon camí i comencen les peripècies, que auguren complicacions properes abans d’assolir el cim. Una placa de roca, polida pel constant fregadís de milers de xiruques que hi han passat abans, l’estret pas entre dues pedres que ens porta a la cornisa aèria que giravolta la muntanya cent vuitanta graus, i finalment un fort pendent que, mig esgarrapant, ens permetrà arribar al cim. Un cim pla, còmode, perfectament acollidor i que cal tenir cura en desplaçar-nos-hi, sobretot si anem amb canalla o portem un grup nombrós de persones. Un dels cims més bonics i característics del Berguedà, però que a dalt no dóna per fer-hi gaire activitat, sobretot considerant que la visual aèria limita els propòsits de moviment.



Tornar pel mateix itinerari fins retrobar els cotxes resoldrà qualsevol complicació inesperada que pogués ocasionar el desplaçar la corrua per indrets no planificats anteriorment.

Horari ( a pas de xiruca una mica veterana): 1h 30’ de pujada.



Jaume Suñol. 23 juliol de 2011


AnteriorSegüent
Via Francesc Casanovas i Pera Plecs del LLibre Montserrat Cresta Salenques-Tempestats-Aneto