Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

Senderisme



Data:dissabte 16 de juliol de 2011

Travessa NURIA - Carançà

Contra tot pronòstic, "traient forces de flaquesa" i tenint el "sant de cara" els dies 12 i 13 de juliol un grupet de "quatre sèniors", vam recórrer aquest preciós encara que una mica dur itinerari.

El dimarts dia 12 a les 5 ½ del matí sortíem en cotxe des de Badalona cap a Ribes de Freser on a les 7 ½ agafem el primer tren cremallera que en 35 minuts ens va transportar fins Núria.

Primera i agradable sorpresa, la temperatura és de 12 º, a les 8 ½ i calçades les botes i des Núria comencem a caminar seguint el sender de la vall de Noufonts, sender que una mica més endavant després de creuar el torrent de Noucreus hem de deixar al nostre front -esquerra, per continuar a la dreta i ja a mitja vessant per la vall de Noucreus, el sender segueix guanyant altura constantment, el cel s'ennuvola, mou el vent i la temperatura refresca, quan arribem a la cota 2650, ja portem un parell de hores caminant i abans que s'acabin els prats fem una paradeta per dinar. Un ramat d'isards ens vigilen i pasturen a prudencial distància, fa estona que les marmotes es fan sentir però no es deixen veure. Refetes les forces i per clara traça però a través d'un pedregar, ataquem els últims cent metres que ens separen d'assolir la cresta al coll de Noucreus (2790 m), arribats al coll a la nostra esquerra (oest) i només una miqueta més alt hi ha el Pic de Noucreus però nosaltres no hem d’annar cap ell, nosaltres a partir d'aquí seguim en sentit contrari, cap a l'est per la fàcil carena que després el cim del Pic de la Fossa del Gegant (2880 m.) ens condueix fins a arribar al Coll de Carançà (2725 m.). Segona i també agradable sorpresa, són les onze del matí el cel està encapotat, bufa el vent i fa una mica de fred. Situats al Coll de Carançà on es creuen dos senders, un que segueix la carena i un altre que des de la vall de Noucreus el creua i es dirigeix cap als llacs i la vall de Carançà, (des d'aquest punt mirant cap al nord es veuen clarament els llacs ), només ens resta seguir el marcat sender que baixa cap als llacs. Un cop descendits fins al primer llac (Estany Blau), per no complicar-nos la vida amb altres opcions, el voregem per la seva banda esquerra i des d'aquí ja sempre seguirem les traces del sender o bé els abundants fites que ens indiquen l'itinerari a seguir, vaques, cavalls, isards i crits de marmotes ens acompanyen pel preciós recorregut que vorejant llacs i travessant boscos sempre vall avall ens condueix fins al refugi de Ras de Carançà. Són les tres de la tarda, el cel segueix tapat, trona, cauen quatre gotes, ens posem els impermeables però vist que no plou més, als cinc minuts decidim treure'ns la roba d'aigua i parar per dinar (que ja és hora), després de dinar vam prosseguir i de seguida varem arribar al refugi.

Són les 4 ¼ de la tarda, fem les gestions de registre de plaça, prenem possessió dels nostres llocs i ens homenatgem amb unes cerveses.

El cel ha obert una mica, surt el Sol, però l'airet segueix sent fred, una mica més tard el cel es tornarà a tancar i després es passarà tota la nit llampegant, tronant i plovent.

Dimecres Dia 13. Tercera i també agradable sorpresa, són les cinc del matí, després de tota la nit sense parar i contra tot pronòstic, deixa de ploure, a les set surt el Sol, tot traspua aigua però almenys no plou.

Sortim a les 8 ¼ amb direcció a l'estació de Thués-Carançà. Avui ens les prometíem molt feliços però la realitat ha estat una altra, és que hem trigat 4 ½ hores a fer el recorregut, recorregut que per cert és preciós, ja que transcorre majoritàriament dins del bosc i al costat de l’impetuós torrent, però la pluja nocturna i la humitat tant en els trams de terra, com en les majoritàries parts de roca l'havien transformat en perilloses pistes de patinatge, ja que tot i prenent tota mena de precaucions cap dels quatre participants ens vam escapar de provar el sòl diverses vegades.

Seria inexcusable no ressaltar que en les parts més compromeses d'aquest trajecte es troben instal-lades tot una sèrie de ponts tibetans i passarel-les metàl-liques que faciliten granment el recorregut per aquests punts, així com l'espectacular opció de recórrer una part del congost pel sender de galeria excavat a la paret de roca.

A les 2 ¾ de la tarda arribem a l'estació del "Tren Groc", ens hidratem, mengem i a les 4 ¼ prendrem el tren en direcció a Font Romeu.



Avís a navegants: Aquest recorregut és dur per a les cames ja que a partir del Coll de Carançà i gairebé en la seva totalitat fins a la presa d'aigües ja prop del final (unes 8 h.), transcorre caminant per sobre de pedres.



Característiques:

Recorregut .- + / - 25 Km, 14 el primer dia, 11 el segon

Desnivells .- + 900 m., - 2000 m. Primer dia + 900 m., -1000 m., Segon dia -1000 m.


AnteriorSegüent
El Puig Peric, 2810m, per l'aresta SE Els Bufadors