Ressenyes d'activitats de la secció de patrimoni històric

ERMITA SANT ONOFRE



Data:dilluns 05 de juliol de 2010

jaume Suñol
Jaume Suñol
CENTRE EXCURSIONISTA DE BADALONA

COMUNITAT DE SANT JERONI DE LA MURTRA



Com és habitual el més de juny, durant la festivitat de Sant Onofre, va tenir lloc una trobada a la seva ermita. Aquest edifici, de cinc-cents anys d’història, segueix presidint la vall de Betlem del barri de Canyet de la nostra ciutat mercès a les atencions del Centre, que en té cura fa més de cinquanta anys.



Actualment, l’entorn d’aquest edifici gòtic singular rep un manteniment setmanal per tal de perllongar la permanència d’una relíquia arquitectònica mig oblidada a l’indret més llunyà de la nostra ciutat. L’atenció, no sempre prou contundent per part del Centre, i la col·laboració desinteressada d’una persona que hi esmerça el seu treball un parell de vegades a la setmana, té per cura desbrossar, regar i condicionar la muntanya, el bosc, els arbres i les plantes que envolten l’edifici.



A primers d’any es pintà de blanc al seu l’interior, que ressaltà la creueria d’arcs apuntats que formen les voltes del sostre de la nau. També es va refer l’escalinata del portal de l’edifici amb quatre graons disposats en semicercle, que pretén ajustar-se a l’estructura del seu origen, segons la construcció del segle XV. En la reconstrucció es van utilitzar pedres i materials proveïts de la mateixa muntanya, com fou en un principi.

Darrerament s’han fet gestions amb la Serralada de Marina per a la instal·lació d’un banc de fusta sota la gran alzina que presideix l’esplanada de l’ermita, que encarat vers la panoràmica del Barcelonès converteix l’altiplà del Turó de Poià en un autèntic redós per als visitants d’aquesta zona, excursionistes i ciclistes.

Els treballs de conservació no sempre segueixen un exponent creixent, perquè la depredació humana, resultat moltes vegades d’un fracàs escolar, ja s’ocupa d’alentir els pocs avenços que es puguin obtenir.



La diada de Sant Onofre dona testimoni, doncs, de la salvaguarda d’un monument que segueix ignorat per la distància, i que potser serà rememorat en un futur quan les seves venerables pedres assenyalin solament la disposició del que foren els seus fonaments.

Mentrestant, el vessant cultural del Centre Excursionista intenta perseverar en defensa del patrimoni de la ciutat.

J.S.S.








AnteriorSegüent
Via Lord Byron a l'agulla de les Dues Puntes de la nord d'Agulles de Montserrat Esquena de Diables