Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

PUIG ESTELA



Data:dimarts 01 d'octubre de 2019

Reagrupament abans de començar la pujada
Sembla que les vaques fan el mateix (però sense pujar)
La meitat de la Colla espera l'altra mitja
Els divendres, de vegades els bolets es vesteixen de gala.
Al cim d'Estela només hi caben dues persones. Compartit encara amb la pilona
Boscos de meravella a tota la serralada.
Tornada relaxant, agredable i de bon caminar.
Tornant del cim, com una tropa a la desbandada
Prop del poble, pujant la cascada de La Tosca
Permet passa-hi pel davant i també per sota.
La cascada raja gairebé tot l'any. Un espectacle
El raig mil·lenari l'ha cobert de pedra tosca. Aquest és el seu nom: LA TOSCA
El llogaret de Vallfogona. Carrers buits i cases tancades.
Entrada al barri antic.
La llinda d'aquest portal assegura una data del 1730!
Vallfogona està orgullosa del Patrimoni que l'envolta.
Torre de Pòpul. sXII.Campanar solitari, ni campanes ni església que l'acompanyi.
Plaça de la Vila. Conserva l'aire d'un diorama de pessebre
Tot menys el fotògraf. En Teixi.
CLIMENTS, Excursió núm.113

27 setembre 2019

SERRA DE PUIG ESTELA



Vallfogona de Ripollès, queda arraulit als embats de la tramuntana, sota la Serra d’Estela, és un municipi que des del 1900 està perdent habitants de forma ininterrompuda. Llastimosament el poc suport humà està fent engrunes la seva llarga història mil•lenària. Malgrat que l’Ajuntament s’esforça amb mantenir un estat impecable del lloc, que tan afavoreix als autòctons com al visitants, el cens s’està desmembrant a canvi d’obtenir, els seus habitants, millores d’habitabilitat i seguretat, cercant oportunitats de llocs de treball cap a las poblacions veïnes d’Olot i Ripoll. Actualment podríem dir que toquen a no gaire més de 5 habitants per km2, i com ho diríem amb l’argot popular, cada vegada poden ballar més amples. Fent un recompte ràpid, l’increment del cens és més favorable al de les vaques que a les persones. La població, és tan petita com bonica, no sols el nucli urbà antic sinó el seu entorn, i les serres de Puig Estela i Milany estableixen fronteres al nord i al sud de Vallfogona. Qualsevol viatger que s’apropi al lloc requereix una visita a la població.

Vallfogona està documentada des del segle X, però el seu amagatall sota la serra d’Estela manté quasi en l’oblit la història dels senyors de Milany i Besalú, nobles i fundadors d’aquest comtat, on les seves arrels són tan profundes com la formació del nostre Principat.

El Puig Estela és el cim emblemàtic de la serralada, que permet un camí còmode i ample fins assolir el coll de la Ramada, seguint després per una fàcil carena, que porta sense pèrdua a la part més alta de la muntanya. Nosaltres, com a gent valenta, ho vam fer al revés, el qual complica l’itinerari amb una forta ascensió sense gaires contemplacions i d’una sola atacada, directe al mateix cim. Som de Badalona, eh!.

Trenta-tres persones totes juntes no hi caben al cim i l’arribada s’ha de fer per torns. Impossible immortalitzar-hi la foto victoriosa de tot el grup.

Els xirucaires : A.Oroval, A.Jacas, Antònia, A.Subirats, A.Escudero, C.Delmonte, C.Herrero, E.Barrull, I.Martínez, J.Suñol, J.Costa, J.Gonzalez, J.Oliveras, J.Silvestre, J.Garcia, J.Teixidó, J.Serra, J.Argimon, J.Torres, J.Mauri, Lidia, M.Broch, MC.Vila, M.Serra, Raimon, N.Vergés, R.Alonso, R.Sánchez, T.Vila, M.Gosalbez, RM.Duran, À.Casals. M.Isern.



Jaume Suñol


AnteriorSegüent
ELS BUFADORS DE BEVÍ No hi ha piades següents