Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

CASTELL DE MONTSORIU



Data:dimarts 30 d'octubre de 2018

La pujada al peu del Castell té una drecera dreta
La gran torre, quasi amenaçadora
Vista des del recinta Subirà
Murs inexpugnables de la torre
Modernes escales de cargol a distins nivells
Passadissos atrevits al recinte Subirà
Pati i cisterna del recinte Subrà
L'escala que porta a la torre. Com hi pujaven abans?.
Les Agudes i el Castell dominen la plana d'Arbúcies
complicada estructura de passadissos
Des de la terrassa es domina la torre de guaita
En primer terme el forat de l'escala de cargol
Llar de foc a la sala Noble Subirà
Final de classe. Ara toca oati.
Esquerdes del terretrèmol del segle XIV
El terratrèmol no respectà l'església gòtita de Sant Pere
CLIMENTS, Excursió núm. 104

26 d'octubre de 2018



EL CASTELL DE MONTSORIU



El nostre és un país on volem construir sempre un futur esplendorós, de longeva durada, però freqüentment inhibim la historia dels que ens han precedit, esperançats que la nostra, l'actual, perdurarà més llargament pel generós plaer de les futures generacions. Edificacions històriques s'han esmicolat sense remei davant l'impassible reacció als nostres ulls o als sentiments de pertinença del país, prioritzades, més en els llibres, que preservades dels estralls materials d’un envelliment poc controlat.



Grans edificis, construïts avui fa mil anys, a penes aixequen el cap servant un mínim d'interès. Mai més seran recuperats en la seva integritat i ens esforcem en alçar-ne de nous amb la presumpció d'una immortalitat per l'esdevenidor. Però la història és tan efímer com els homes i es evident assumir, que dins els propers mil anys se'n construiran de nous amb la mateixa presumpció, i vagament es recordarà, posem com exemple, com recompondre el trencaclosques d'una derruïda Sagrada Família –si fos el cas- que en altre temps fou exemple d'esplendor, si l’oblit ha estat capdavanter en el seu manteniment. Els anys s'afanyen movent nous projectes, pensant fer millor la història per la seva descendència. Ens movem en un cercle tancat, i donem voltes a l'entorn sense adonar-nos que l'evolució avança sempre damunt d'un mateix eix. El món no canviarà. Per tant, es tracte de gaudir de tot allò que els nostres ulls encara són capaços de copsar des d’un fet llunyà.



La darrera excursió dels Climents ha resseguit una part de la història de casa nostra, endinsant-nos als vestigis del Castell de Montsoriu, recuperat fins als límits on la imaginació de la seva estructura històrica ha permès. Un miler d'anys pretenen encara aguantar-se drets, a partir del romànic i seguit pels vescomtes de Girona, que van aixecar el Castell més inexpugnable de Catalunya.

L'excursió número 104, més que una caminada ha estat una aula d'escola per enfortir el saber d'un passat portentós. El del nostre país.



Participants: Neus Vergés, Núria Comas, Alejandro Escudero, Teresa Vila, Santi Cebrian, Begoña Ruiz, Jaume Suñol, Jaume Costa, Rufi Sánchez, M.Carme, Josefina Verdera, Alex Oroval, Antònia, Conxita Herrero, Xavi Ferrándiz, Neus Dunés, Antoni Subirats, Alicia Jacas, Esther Barcells, Jordi Serra, Francesc Serra, Enric Font,M.Rosa Ferrer, Llorenç Mulero, Carme Dimas, Raimon, Lídia, Jordi Argimon, Carme Delmonte, MRosa Giró.

(Fotografies de Núria Comas)





Jaume Suñol.




AnteriorSegüent
Nordend (4609m)+Ludwigshöhe (4341m) Sol de Mitjanit a la Serra de les Canals