Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

Parros-Montgarri-Marimanya



Data:dilluns 20 de març de 2017

Acompanyats per la música de les pistes ens dirigim cap el Pedescalç. Al fons el Parros
El President marcant estil
La Mireia sota la cornisa del Parros
Pujant cap a l'aresta del Parros
El Parros
Vistos així fan efecte...però cap va fer un pas endavant!
Traient el nas a l'aresta amb Beret al fons
La Mireia es treu les alces davant l'impressionant Mauberme
En Francesc arribant al cim
Una mica de descontrol a la baixada amb la neu dura
A Montgarri, a punt de sortir
Sortint del bosc s'obre la Vall de Marimanha
En Paco concentrat en la pujada
Travessant el primer llac de Marimanha
A l'últim llac
El Coll amb el Cap de Marimanha a la dreta
El Presi volia passar d'incògnit
Amb les Maladetes al fons
L'Alberto disfrutant de la baixada
Dins el cicle programat d’esquí de muntanya, aquest cap de setmana vam fer la sortida de Montgarri; una fantàstica ruta circular amb orígen i final al plà de Beret i fent nit al bonic refugi de Montgarri.

Des del Plà de Beret ens vam enfilar per la Barrongueta fins al Cim del Pedescalç; poc a poc vam començar a deixar de sentir la música de les pistes d’esquí i a sentir-nos ja més immersos a la natura.

Allà vam treure pells per fer un divertit descens fins el Clot dels Crossos i travessar la Vall de Parros, per tornar a remuntar cap a l’Estany Negre de Parros. Després, resseguint-ne la carena, fariem un tomb de 180° a l’Estany i arribariem al Cim del Parros a 2.727 m.; tot un espectacle per la vista. Per l’únic pas possible i no massa evident sense treure-hi el nas, vam baixar cap el coll que ens permetria posar-nos els esquís per baixar a la Vall de la Cabaneta; veient que al fons de la vall hi quedava poca neu, vam decidir no perdre gaire alçada i anar flanquejant per la cara nord de la vall. Això va ser un error que ens va fer perdre força temps degut a que la neu estava força gelada i vam haver de prendre algunes precaucions per no relliscar.

Un cop al fons de la Vall, ja sense neu, vam haver de caminar poc més de mitja horeta fins al luxós Refugi de Montgarri; sort que amb una bona dutxa d’aigua calenta (i una cervesa) el cos es tornava a reactivar ràpidament!

L’endemà, amb unes temperatures altíssimes per l’època, vam descendir uns quilòmetres per la Noguera fins trobar el Barranc de Marimanha. Pel bosc ens hi vam anar enfilant fins que es va obrir la Vall; un d’aquells indrets espectaculars que sembla mentida que romanguin encara tant verges estant tant a prop de les pistes d’esquí.

Per un terreny una mica bonyegut i perdedor ens vam acostar cap al final del Circ de Marimanha i, tot atravessant els seus tres llacs, vam pujar al Cap de Marimanha, a 2.620 m.; un gran mirador. La fantàstica baixada va ser la cirereta a un cap de setmana rodó!

Aquest cop vam ser-ne onze que vam disfrutar d’aquesta sortida: la Mireia, en César, el Paco, l’Alberto, en Xavi, en Pep, en David, en Francesc, en Quim, en Toni i l’Eduard


AnteriorSegüent
6a sortida cicle btt - El Cabrerès 7a sortida cicle BTT. Volta a les muntanyes de Prades