Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

RibagorçaAran



Data:dimarts 12 d'abril de 2016

Remuntant la Vall de Sant Martí
Darrer tram del Castell de Rus
Descens del Castell de Rus
ràpida assistència per part de Bombers
L'Alfred, gaudint d'un relaxant descens
Llestos per iniciar el recorregut a Parros
Encarant les pales més dretes de Parros
Fins aquí podem pujar. El vent ens barra el pas!
L'Eduard, lluint estil durant el descens de Parros
Complet cap de setmana d’esquí de muntanya dins el calendari de sortides del CEB. L’activitat es planifica a la Vall d’Aran, però dissabte optem per una ascensió alternativa a la Ribagorça donada les dificultats a l’hora de trobar certa continuïtat del mantell de neu. El cim escollit és el Tossal de la Mina, a la Vall de Boí, però no solucionem gaire el problema, ja que la neu que trobem és de precipitació molt recent i no existeix res de base entre la cota 1700-2000m. Ens dirigim al Port de Rus, però abans d’accedir-hi ja podem veure que la vessant més occidental està força ventada. Contràriament, la vessant oriental del coll presenta millors condicions de neu i decidim fer l’ascensió al Castell de Rus (2776m). Assolim al cim, on ja notem les primeres fuetades de vent, un “tastet” del que ens espera l’endemà. Els primers girs del descens els hem de negociar sobre neu encrostada, però a mesura que perdem alçada, les condicions milloren considerablement i podem gaudir d’una excel•lent canal que ens situa sobre la cota de 2400m. Lamentablement, però, en aquesta canal una de les companyes pateix un accident i requerim assistència per a poder-la evacuar i traslladar-la a un centre sanitari. La resta podem seguir gaudint d’un bon descens fins que les condicions de neu fan recomanable treure esquís i carregar-los a l’esquena fins el cotxe (entre 45’ i 60’).

Sopem i passem la nit al refugi del CEC de Salardú. Per diumenge mantenim la planificació i a primera hora ens dirigim a Pla de Beret, espai desèrtic després del tancament de l’estació d’esquí. Sense posar pells resseguim la pista del Montgarri (neu justa, però esquiable) i a l’alçada de la Cabana de Parros entrem al barranc amb esquís a l'esquena (100m de desnivell). Sobre els 1800m posem pells i remuntem tot el barranc fins l'alçada de les Honts de Parros, on valorem les possibilitats de la jornada. Car, ha començat a entrar vent fort i és important demanar l'opinió de tot el grup. El moviment assembleari pren la decisió de mantenir la pujada al Tuc de Parros i, en qualsevol cas, anar valorant la meteorologia durant el recorregut. Superem un parells de colls enllaçats per un flanqueig i accedim a l'Estanh Nere de Parros. En aquest punt el vent comença a resultar insuportable i a més d'un ens llença a terra. La decisió és clara i no queda altra remei que renunciar a fer cim. Retirem pells i decidim fer la baixada per la pala que anteriorment hem flanquejat. Neu de molt bona qualitat que ens fa gaudir força de la baixada. La resta del recorregut fins a Pla de Beret pel mateix recorregut.

Cap de setmana amb un parell d'ascensions per sobre els 1000m de desnivell i alguns passos tècnics. Bons descensos per pales amb una certa inclinació i, en general, neu de força qualitat per gaudir de les baixades. Només hem de lamentar l'incident de la nostra companya Yolanda, a qui desitgem una ràpida i favorable recuperació del seu turmell.

Fem l'activitat: Fede, Eduard, Núria, Lluís, Pep, Manel&Manel, Marta, Quim, Alfred, Yolanda, Carles i David.


AnteriorSegüent
Puigmal Els castells de la Segarra. Pedalant entre camps de cereals.