Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

Nova Passera Mont-Rebei Montfalcó



Data:dimarts 12 de novembre de 2013

Ermita la Partusa
Ubicació de les passeres
Passera 1
Passera 2
Nou pont sobre pantà de Canyelles
Vista del congost des del vessant Aragonés
Després d'anar escoltant diversos comentaris en relació a les passeres que han construït al Congost de Mont-Rebei, teníem ganes de veure amb els nostres ulls la polèmica actuació.



Aprofitem la castanyada per visitar la zona. Així que el dia de tots sants ens hi anem cap a l'aparcament de La Partusa, des d'on iniciem una caminada d'uns 6 km, fins a la nova passera sobre la Noguera Ribagorçana (pantà de Canyelles). L'aparcament està ple, cosa que ens obliga a deixar el cotxe a un costat de la carretera uns centenars de metres abans del l'inici del camí.

Les noves estructures es fan visibles just després d'una estona de caminar. Cal fitxar-s'hi, però, doncs si no saps que hi son, poden passar desapercebudes. Un quilòmetre abans de l'entrada del congost trobem el nou "camí natural" cap a Montfalcó.

Prenem la desviació, en baixada cap a l'embassament. En un km arribem a la nova passera sobre el riu. El pont es molt similar al que trobem a l'entrada del congost pel seu costat Nord (entrant des d'Azamora). Permet connectar l'Aragó amb Catalunya, d'una manera senzilla, integrada al paisatge, i sense un impacte ambiental significatiu.



Continuem al nou camí, ara en pujada, fins al començament d'un primer tram de passeres. Aquestes son de fusta, ancorades a la paret amb l'ajuda d'estructures metàl•liques i permeten superar un primer tram vertical de roca (en baixada) fins un camí que després d'uns 700 metres ens portarà a un segon tram de passeres, també de baixada, que connecten amb el sender que ens acabarà portant fins al Refugi de Montfalcó.



Realment impressionant, però, necessari ?



Pel que fa a la connexió del costat català amb l'Aragó, res a dir. El pont, com ja he comentat, al meu entendre està ben fet i fins hi tot era convenient, doncs permet la connectivitat perduda arrel de la construcció de l’embassament, alhora que obre la possibilitat a dissenyar noves rutes que de ben segur afavoriran l'excursionisme i el turisme a la zona.



Pel que respecta a les passeres, calien?

No hi havia altres alternatives que permetessin superar el vessant i connectar amb els itineraris aragonesos? Fent una ullada per la xarxa es pot comprovar que SI, Efectivament, hi ha altres possibilitats ¡¡¡ De fet, sembla que el camí que diàriament feien els operaris per accedir a la zona està obert i operatiu, únicament que no connecta directament amb el Refugi de Montfalco.



Així, perquè s’ha fet?



D’entrada, es tracta d’una estructura espectacular. Aquest fet fa que hi hagi moltíssima gent que visiti la zona únicament per “gaudir” del lloc. Això evidentment te un aspecte positiu doncs revitalitza la zona i dona un mitjà de vida als habitants de l’àrea.

També permet tenir unes vistes espectaculars del congost alhora que vius l’experiència de passejar per una paret vertical (no apte per gent amb vertigen).

L’actuació en si, al tractar-se d’un camí de curta amplada no sembla haver causat un impacte ambiental important (en la seva globalitat) a la zona hi ha molts metres de paret on les aus poden nidificar, i no ha calgut l’ús de maquinaria pesada ni la destrucció de comunitats vegetals....



Assumint que el conjunt pot resultat positiu per a la zona, ens hem de preguntar:

Quan durarà en bones condicions ? esta garantit el seu manteniment. L’actuació ha constat un dineral ¡¡¡ i ja sabem que fer inversions quan hi ha vaques grosses a vegades pot resultar fàcil, però les partides de manteniment d’on sortiran ?

Perquè no s’han utilitzat passeres de metall, en comptes de fusta?? Actualment ja hi ha trams de cable destensats, i trams d’escala amb esglaons que trontollen (i molt mal fabricats).



Bé, que cadascú valori. La passejada val la pena.



Pep Montes

AnteriorSegüent
Serra de Milany Vía Josep Maria Andrevi, miranda de Can Jorba