Esquí de muntanya als monts Jibines, Península de Kola

Autor: Pito Costa




ESQUÍ DE MUNTANYA ALS MONTS JIBINES, PENÍNSULA DE KOLA

La Península de Kola està situada a l’extrem septentrional de Rússia, tocant a Finlàndia. A cavall de les localitats d’Apatity (que deu el seu nom a les mines d’Apatita) i Murmansk (que comptava amb la flota de submarins més importants de l’antiga URSS) trobem els monts Jibines, una autèntica joia per la pràctica de l’esquí de muntanya i les raquetes de neu.

Els monts Jibines estan situats a l’extrem nord del continent. Terreny d’aurores boreals, temperatures extremes, óssos i rens. Tanmateix, la millor època per a fer esquí de muntanya és a la primavera, quan les temperatures no són tan gèlides i els dies compten amb moltes hores de llum.

El refugi Ramzay Sever serà la nostra base d’operacions. Un allotjament molt acollidor que ens permetrà descansar i agafar forces per les jornades que ens esperen, amb ascensions per a tots els nivells. Fins i tot un grup ben preparat es pot plantejar fer més d’una ascensió de les que recomanem en una sola jornada. Aprofiteu les moltes hores de llum i la poca alçada, que es fa notar, acostumats a fer activitat a muntanyes més altes. La proposta està servida, ara només cal deixar anar la imaginació i gaudir de l’esquí salvatge d’aquesta zona tan inhòspita.


Kirovsk (350 m)-Refugi Ramzay Sever (275 m)
Dificultat: Fàcil. Itinerari per pista forestal apte per raquetes.
Desnivell positiu: 350 m
Arribant a Apatity
Refugi Ramzay Sever

Desnivell negatiu: 425 m
Horari total: 04’00 h
Distància: 20 quilòmetres

Sortim de Kirovsk, entre els llacs Vudiavur, per una pista forestal transitada per motos de neu. L’itinerari no té cap mena de dificultat i ressegueix la vall del Kuniyok, sempre en direcció Nord, i amb l’única precaució de no decantar-nos a l’esquerra, a l’inici de l’itinerari, i resseguir l’ampla vall que comunica amb el Ramzay Pass.

La jornada d’avui és un passeig. Un llarg passeig de 20 quilòmetres per una pista forestal parcialment fitada amb estaques de plàstic i pins esquelètics. A l’inici, la vall es va encaixonant per obrir-se immensament en una extensa planúria on està situat el refugi, que serà la nostre base d’operacions on farem l’activitat.

Refugi Ramzay Sever: es va construir el 2006 i té una capacitat de 30 places. La temporada d’hivern està guardat de Nadal fins a mitjans abril. A l’estiu està parcialment tancat degut a la quantitat de mosquits. Molt ben portat per en «Dima» i els seus gossos malamuts, podeu consultar les dates d’obertura al web www.ramzay-sever.com

Un autèntic luxe enmig de les muntanyes Jibines, amb habitacions petites amb bany individual, dutxa d’aigua calenta, wi-fi i saunes a l’exterior. Es pot arribar amb motos de neu i podem contractar aquest servei per portar l’equipatge fins el mateix refugi.



Kaskasnunchor (1.101 m)
Planejant per la vall del Kuniyok, amb el Putelichor al fons

Dificultat: Fàcil. S2/BE
Desnivell: 920 m
Horari pujada: 02’30 h

Sortim del refugi en direcció SE per terreny tombat enmig d’un bosc de bedolls força esclarissat. Mica en mica guanyem alçada de manera progressiva per resseguir la vall principal fins trobar una vall secundària que seguirem vers el NE-E. Deixem enrere els últims vestigis de vegetació, avançant per terreny amable fins les envistes de la marcada bretxa que conforma el N. Rischor Pass. Abans d’arribar al coll derivem cap al SE per pales amples i uniformes, perfectes per davallar-hi amb esquís. A l’horitzó, el relleu particular de les muntanyes Jibines, de cims suaus i tombats que es precipiten abruptament a la vall de Kuniyok.

Descens: pel mateix itinerari.


Marchenko Peak (1.032 m)
Malamut al Ramzay Sever

Dificultat: Fàcil. S3/BE
Desnivell: 850 m
Horari pujada: 02’30 h

Seguim l’itinerari del Kaskasnunchor, progressant sempre cap al Sud i foquejant per la vall principal, planera i suau. Superada la cota 600 m, aproximadament, comencem a guanyar alçada per terreny més pronunciat. A llevant el S. Rischor Pass, el coll més còmode per guanyar la carena. Tanmateix, assolirem el coll que queda a l’Est del cim, molt esquiable i que ens deixarà a pocs metres de la punta principal després d’una breu i senzilla remuntada per la carena, en direcció NW.

Descens: pel mateix itinerari. Com la majoria de cims de les muntanyes Jibines, la possibilitat dels descensos són innumerables. Només cal deixar anar la imaginació. Tanmateix, caldrà fer atenció amb les pendents més convexes i pronunciades, propenses al desencadenament d’allaus.


Putelichor (1.111 m)
Pujant al Putelichor, amb el North Chorgor Pass al fons
Pujant al Putelichor


Dificultat: Fàcil. S3/BE
Desnivell: 950 m
Horari pujada: 02’30 h

Juntament amb el Kaskasnunchor, es tracta del cim més directe i esquiable des del refugi. Entre el Putelichor i el N. Chorgor Pass hi ha tota una successió d’amples canals i carenes que es precipiten a la plana. L’opció més segura per assolir el cim és remuntar per qualsevol d’aquestes carenes amples, que guanyen el llom de manera directa. L’ascensió ens regala unes vistes espectaculars de tota la vall, amb una panoràmica a vista d’ocell de les muntanyes Jibines més orientals.

Sortim del refugi en direcció Oest, en mig de les poques construccions del llogarret, per davallar al riu i creuar-lo per una palanca al costat de les saunes. Progressem cap a ponent per encarar la carena més còmode per progressar amb els esquís. Al SW, la bretxa del N. Chorgor Pass ens observa atentament a mesura que guanyem alçada. L’ascensió no té més misteri que coronar el llom que mena del Putelichor tot foquejant per la carena, ample i directa. Un cop arribem al llom, progressem vers el Nord fins el cim.

Descens: pel mateix itinerari. Altre cop, les possibilitats de davallar amb esquís són innumerables. Podem esquiar per qualsevol de les canals que es precipiten cap a la plana, sempre i quan les condicions ens ho aconsellin.


Travessa South Portomchor (1.081 m)-Portomchor (1.083 m)-Rischor (1.070 m)-Kaskasnunchor (1.101 m)
Pujant al South Portomchor
Arribant al South Portomchor. Al fons, el Mar de Barents
Davallant del South Portomchor, amb el Portomchor al fons
Davallant del South Portomchor, amb el Portomchor al fons
Pujant al Portomchor
Pujant al Portomchor
Canvi de pells sota el North Rischor Pass
Pujant el Kaskasnunchor


Dificultat: Alta pel desnivell acumulat i la dificultat d’orientar-se. S3/BE
Desnivell: 2.450 m
Horari total: 09’00 h
Distància: 37 quilòmetres

Una de les perles del massís. La travessa nord-oriental dels monts Jibines, que caldrà abordar únicament amb condicions meteorològiques de bon temps, degut al relleu perdedor de l’itinerari.

Sortim del refugi en direcció N-NE, davallant per l’extensa vall del Kuniyok, fins el llac Pay-Kuniaver. Un passeig de cinc quilòmetres abans no comencem a guanyar alçada per la vall més meridional que dejecta al llac. Progressem cap a l’Est per terreny força perdedor i laberíntic, enmig del típic bosc de bedolls que precedeix les comes i valls despullades de vegetació. Els óssos, els rens i els ocells més curiosos que desperten a la primavera poden fer acte de presència, enmig d’aquest entorn tan salvatge i solitari. Foquegem en direcció SE, per terreny més esclarissat envoltats de muntanyes, autèntic paradís per l’esquí de muntanya i les raquetes de neu. Quan la vall serpenteja de manera capriciosa comencem a alçar-nos a llevant per coronar el coll, al nord del South Portomchor. Prosseguim vers el Sud, sense perdre alçada, per donar-li el tomb al cim i atacar-lo pel vessant meridional, aprofitant els pendents més suaus. Coronem el primer cim de la jornada en un entorn d’horitzons llunyans, amb la plana que precedeix el Mar de Barents als nostres peus. Un paisatge captivador al que no estem acostumats. Iniciem el descens per amples pales encarades al SW, perfectes per davallar amb esquís, amb l’espectacular teló de fons del Portomchor, el segon cim de la jornada. Un cop arribem a la vall, calcem pells per progressar cap al NW fins el cim. Aquest és un dels trams més espectaculars de tota la ruta, amb la carena summital que es precipita vertiginosament al vessant nord, farcida de collarets de gel. A mesura que ens apropem al cim podem veure l’itinerari que hem resseguit a l’inici de la jornada. Davallem del cim cap al Sud per terreny cent per cent esquiable, per encaixonar-nos a una torrentera, evitant els pendents de la riba dreta, més sostinguts, convexos i exposats a les allaus. Un cop arribem al fons de vall, tornem a calçar pells per dirigir-nos vers el Sud a cercar la coma encaixonada que resseguirem cap a l’Oest. Fem els últims metres abans d’arribar al «plateau» que precedeix el Rischor, fugint de la coma principal a cercar la carena que mena del cim vers el SE. L’últim tram abans d’arribar al cim és molt suau i sembla no tenir fi. Davallem pel mateix llom que hem pujat i resseguim la carena cap a l’Est, per tombar vers el Sud i accedir a una olleta, situada a l’Est de l’evident bretxa del N. Rischor Pass. Ara només manca progressar per la carena Est del Kaskasnunchor, en direcció Oest, sense cap dificultat apreciable, per assolir l’últim cim de la jornada.


Yum’n Chorr (1.117 m)-Chasnachor (1.190 m)

Dificultat: Alta pel desnivell acumulat i la dificultat d’orientar-se. S3/BE
Desnivell: 2.400 m
Horari total: 09’00 h
Distància: 38,5 quilòmetres
Salts d'esquí

L’altra gran travessa dels monts Jibines. En aquest cas, de la zona més sud-occidental del massís. Una altra jornada d’esquí salvatge per paratges inhòspits.

Sortim del refugi en direcció Oest, en mig de les poques construccions del llogarret, per davallar al riu i creuar-lo per una palanca al costat de les saunes. Progressem cap al SW, a la recerca de l’entrada de la vall que ens portarà al S.Chorgor Pass. L’inici de la vall és molt ampla, força més que la resta de les que hem deixat enrere. Un cop encarats a la vall, la resseguim cap a l’Oest per coronar sense dificultats el S. Chorgor Pass (851 m). Del mateix coll podríem pujar en direcció sud al Chasnachor (1.190 m), cim que coronarem al final de la jornada. Del S. Chorgor Pass davallem en direcció NW per una vall molt tombada, que podem encarar sense la necessitat de fer cap viratge. La poca vegetació, esquilada pel fred i el vent, ens recorda que estem a una de les zones més fredes de tot el planeta. Abans d’arribar al fons de la vall ja podem començar a canviar el rumb, vers el Sud, per accedir-hi de manera més ràpida. Un cop a la vall, calcem pells per foquejar sempre en direcció sud fins que la coma queda migpartida per un llom ample i sostingut, que cal resseguir fins el mateix cim del Yum’n Chorr (1.117 m). Davallem pel mateix itinerari, deixant-nos endur per les amples i sostingudes pales fins l’entrada de la primera vall que surt a llevant, per ascendir al cim occidental del Chasnachor pel seu llom Sud. Quan arribem a aquest avantcim, travessem en direcció Est per un llom molt ample, fins el cim principal. Aquest cim queda molt indefinit enmig d’aquesta planúria, la qual cosa es pot convertir en un dels punts més compromesos de la jornada en cas de mala visibilitat. Un cop coronat el Chasnachor (1.190 m) haurem d’afinar el nostre instint per anar a cercar les pendents inclinades que davallen cap a l’Est fins el fons de la vall del Kuniyoc. Un cop al fons de vall, només restarà planejar pel terreny tombat que ja ens és familiar, fins el refugi.


Volta al Putelichor
Donant-li el tomb al Putelichor
Donant-li el tomb al Putelichor


Dificultat: Mitjana. S3/BE
Desnivell: 1.700 m
Horari total: 05’00 h

Sortim del refugi per creuar el riu i planejar cap al Nord. Ben bé a l’Est del Putelichor trobem una vall força oberta, per la qual foquejarem en direcció Oest per la coma més septentrional. Anem guanyant alçada suaument fins a les envistes de la carena, per traçar un flanqueig cap al Nord i salvar els pendents més inclinats de la muntanya. Un cop assolim la carena ja podem treure pells, davallar cap el N-NW per pendents regulars i xalar de valent de l’esquiada. Quan arribem a l’estretament de la torrentera podem tornar a posar pells i remuntar en direcció S-SW, per cercar la carena que davalla a l’Oest del Putelichor. Descens fantàstic pel vessant meridional fins l’encreuament d’aigües, per fer l’última remuntada de la jornada, en direcció SE fins la marcada bretxa del N. Chorgor Pass. El descens d’aquest coll és un dels millors de tot el massís. Moderat, ample, regular i directe fins la planúria que precedeix el refugi. Una autèntica delícia!


Refugi Ramzay Sever (275 m)-Kirovsk (350 m)
West Petrelusia Pass
West Petrelusia Pass


Dificultat: Fàcil. S2/BE
Desnivell positiu: 850 m
Desnivell negatiu: 775 m
Horari total: 05’00 h

Sortim del refugi per creuar el riu, planejar cap al SW per la vall del Kuniyok i abandonar-la quan es bifurca per resseguir la vall secundària. Al Sud albirem un coll molt ample i evident. Tanmateix, aquest no és el pas i hem de prendre rumb cap el SW per coronar el W. Petrelusia Pass (848 m), sota els murs infranquejables de l’Udychvumchor (1.201 m), el cim més alt de la zona. Des del coll podríem coronar-lo sense massa dificultats, superant els primers dos-cents metres de desnivell resseguint l’aresta NE per terreny força pendent. Aquesta ascensió suposaria una hora i 350 metres de desnivell afegits a la jornada. Del W. Petrelusia Pass davallem cap al Sud per una coma molt tombada i divertida per situar-nos a la base del Ramzay Pass. Una bretxa que superarem sense cap mena de dificultat, per davallar sense la necessitat de fer cap viratge fins la plana on vàrem començar aquestes jornades d’activitat.