ALTA RUTA PEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

Autor: Pito Costa





REFUGI ESTANY LLONG
BAIXANT PIC DE CONTRAIX
La primavera de l’any 1982, en Manel Broch, Salvador Escobedo, Pep Giralt i Eduard Martín van realitzar la primera travessa amb esquís pels refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ho van fer amb 7 dies i amb total autonomia doncs els refugis no estaven guardats. Van ser els pioners, els qui varen posar la primera pedra al que anomenem Carros de Foc.

Aquest article vol retre homenatge a aquests pioners, així com anar una mica més lluny de la travessa tradicional i ampliar el seu recorregut, passant pels refugis de Gerber i Pla de la Font, oblidats per la majoria d’esquiadors de muntanya. Ha costat uns quants anys de passejades pel parc, però ho hem aconseguit. Una ruta circular, orgànica, una excusa perfecte per tornar a esquiar per aquest indret tan excepcional del nostre Pirineu.

1ª. ETAPA. LA PEÜLLA (1.900 m)-REFUGI DERA RESTANCA (2.008 m):
-Horari: 5h
PUJANT REFUGI GERBER
REFUGI DE SABOREDO
ANANT CAP A COLOMÈRS AMB EL TUC DE LLUÇÀ AL FONS
PUJANT PORT DE CALDES
BAIXANT PORT DE CALDES AMB EL MONTARDO AL FONS

-Desnivell positiu: 1500m
-Desnivell negatiu: 1392m
-Dificultat: Mitja BE/S 17'7 quilòmetres

La jornada d’avui transcorre per les valls de Gerber, Saboredo, Colomèrs, Valarties i Noguera de Tor, saltant de comarca en comarca, del Pallars Sobirà a la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. Passarem pel refugi bivac de Gerber i els refugis guardats de Saboredo, Colomèrs i Restanca.

Descripció de l'itinerari: Sortim de l’aparcament de La Peülla (1.900 m), a la carretera que puja al Port de la Bonaigua, pel vessant pallarès, una molt bona opció per entrar al parc, diferent a la coneguda Carros de Foc. De La Peülla tracem una diagonal cap al S, en constant ascens, deixant a la nostra esquerra el zigzagueix que fa la carretera que puja al Port de la Bonaigua, fins entrar a la vall de Gerber. Resseguim la vall, per la seva riba esquerra, per encaixonar-nos més tard al barranc que ens conduirà a l’Estany de Gerber (2.160 m). De seguida que arribem a l’estany, fem un canvi de direcció vers l’est, per guanyar alçada per un terreny sostingut, que mica en mica va perdent els últims exemplars de pi negre. Superats els primers cinquanta metres de desnivell després de sortir del llac, podem recuperar el rumb, cap al sud, per fer cap a l’Estany Redó (2.340 m), que passarem pel seu vessant més septentrional, per dirigir-nos cap al SW fins el refugi de Gerber (2.475 m).

Deixem enrere el primer refugi de la travessa, oblidat i desconegut per molts esquiadors de muntanya, per fer una petita davallada sense la necessitat de treure pells fins l’Estany Negre de Dalt (2.440 m), i encarar el primer coll del dia, el de l’Estany Gelat. Superem el morro rocallós que tenim a ponent, fent-li el tomb pel sud i guanyem alçada per superar el coll pel nord. D’aquesta manera evitarem estar exposats a la cornisa que s’acostuma a acumular. Davallem cap a l’oest fins l’Estany Gelat (2.490 m), tot agafant embranzida per minimitzar la remada. Seguim davallant per un tub estret però del tot esquiable fins arribar, ja per terreny obert, al Lac Major de Saboredo (2.341 m). El creuem per la presa i seguim davallant per la riba esquerra del torrent fins la cota 2.270 m, a les envistes d’un collet que precedeix el refugi. Calcem pells per fer aquest pas i arribar al refugi de Saboredo (2.310 m).

Per superar el següent coll de la jornada, el del Tuc Gran de Sendrosa, fem una petita baixada amb les pells posades fins el vessant septentrional del Lac de Baish (2.270 m) i enfilar vers el NW-N per atansar-nos a la carena que davalla del Tuc Gran de Sendrosa. A l’igual que hem fet anteriorment a l’hora de superar el Coll de l’Estany Gelat, evitarem superar-lo per la vall natural i minimitzar el perill de fractura de la cornisa que es forma. Així doncs, anirem guanyant alçada al sud de la conca natural. Un cop arribem al Còth det Tuc Gran de Sendrosa (2.751 m) davallem cap a l’oest per una vall oberta i esquitxada de vegetació fins la cota 2.150 m, quan traçarem una diagonal en sentit SW, a buscar el torrent i evitar perdre massa alçada. Calcem pells, disposats a fer un dels trams més perdedors de tota la ruta, que ens conduirà al refugi de Colomèrs. Entrem per una coma estreta però molt evident i progressem en direcció SW fins el Lac de Clòto de Baish (2.140 m). Ens dirigim al vessant NW del llac per superar la torrentera que mena del Coret de Clòto (2.190 m), tot pujant en zig-zag SW-NW. Un cop al collet traiem pells per fer un curt descens cap a l’oest, enganxats als murs que tenim a l’esquerra, per arribar a la presa de l’Estanh Major de Colomèrs (2.120 m). Creuem la presa i passem per l’antic refugi, per vorejar el llac i arribar al nou refugi de Colomèrs (2.137 m).

Sortim del refugi cap al nord fins a trobar la coma que davalla del Port de Caldes. Un cop a la coma seguim sempre cap a l’est, amb l'única precaució de no agafar el ramal de més a l’esquerra, que ens conduiria al Coll de Travessani. Del Port de Caldes (2.567 m) davallem fins l’Estany del Port de Caldes (2.415 m) i l’Estany des Mangades (2.375 m), sempre en tendència a l’oest, i enganxats als pendents nevats que precedeixen el Montardo. Un cop arribem a l’Estany des Mangades ens surt a compte posar altre cop les pells, per superar cap a l’oest, el punt d’inflexió que ens separa de l’Estany des Monges (2.415 m). El travessem en direcció nord per coronar el Coreth de Oelhacrestada (2.475 m) i davallar en direcció NW fins a l’Estanh deth Cap deth Pòrt, tot traçant una diagonal pel seu vessant nord i així evitar la gran remada pel llac. Ara ja només cal seguir davallant per la coma, sortida natural de l’estany, fins el refugi dera Restanca (2.008 m).


2ª. ETAPA. REFUGI DERA RESTANCA (2.008 m)-REFUGI D'ESTANY LLONG (1.985 m)
-Horari: 4h30
BAIXANT COLL DE TUMENEJA
ESTANY DE TUMENEJA DE BAIX AMB EL COLL DE CONTRAIX AL FONS
COMALESPADA
REFUGI VENTOSA I CALVELL
SORTINT DEL VENTOSA AMB EL COLL DE CONTRAIX AL FONS
PUJANT COLL DE CONTRAIX
BAIXANT ESTANY LLONG

-Desnivell positiu: 1300m
-Desnivell negatiu: 1323m
-Dificultat: Mitjana-Alta. MBEA/S3 i un pas de S4 en el descens del Coll de Tumeneia.

Deixarem l’Aran per tornar a la Ribagorça i esquiar per un dels indrets més bonics de tot el Pirineu, l’entramat lacustre que precedeix les parets verticals de la cresta dels Tumeneia i els Besiberris. Cims d’agulles granítiques, diedres i fissures que encerclen aquest majestuós paisatge. Creuarem els dos colls més exposats de la travessa: el de Tumeneia, amb una primera part del descens força costerut; i el de Contraix, pronunciat per on el pujarem i més tombat pel vessant de Sant Nicolau.

Descripció de l’itinerari: Sortim del refugi dera Restanca en direcció SW, guanyant alçada flanquejant l’estany per atansar-nos a la coma ampla que precedeix els murs del Tumeneia. El terreny es suavitza i canviem la direcció vers el sud, per superar una pala sostinguda i regular, perfecte per fer una traça de llibre. Un cop superem aquest tram, anirem a buscar els contraforts rocosos que uneixen el Tuc des Monges i el Tumeneia, per superar l’evident pas que conforma el Coll de Tumeneia (2.604 m). La primera part del descens és força empinat, tot i que a mesura que perdem alçada el pendent es suavitza fins l’Estany de Tumeneia de Dalt (2.320 m). Creuem en direcció SE, fins una mica més de la meitat de l’estany, per accedir a un petit collet i seguir davallant fins l’Estany de Tumeneia de Baix (2.286 m). L’itinerari fins el refugi Ventosa i Calvell és un dels més bonics de tota la travessa. És realment espectacular esquiar per aquests estanys, amb les Agulles de Travessani al davant, envoltats de cims espectaculars. Des del Contraix, al Comaloforno, la Punta d’Harlé, el Pa de Sucre, el Tumeneia, el Comalespada. Piràmides granítiques que s’erigeixen guardians d’aquest paisatge privilegiat, d’aquest racó sublim de Pirineus. A mesura que anem davallant podem veure el Coll de Contraix, evident tall enmig d’aquests murs infranquejables. Arribem al refugi Ventosa i Calvell (2.214 m) després d’una navegació entre llacs, sempre en direcció SE, amb alguna remada inclosa.

Sortim per darrere el refugi fent una breu remuntada i traçant un descens-flanqueig en direcció SE, fins els estanys de Colieto. La bellesa d’aquest indret ens deixa altre cop petrificats, com tots els cims que tenim al voltant. L’espectacle continua! Seguim per la vall de Colieto cap al SE, amb l’única precaució de no endinsar-nos a la vall que ens portaria al Port de Colomèrs. De fet, el Coll de Contraix és visible des del mateix refugi i només cal fer una mica de punteria per progressar per l’itinerari correcte, encaixonat i directe fins la mateixa base del coll. El Coll de Contraix està migpartit per un esperonet molt evident. És qüestió de guanyar alçada progressivament fins la base de l’esperó, carregar els esquís a l’esquena i superar el coll deixant l’esperonet a la nostra esquerra, per la part dreta del Collet de Contraix (2.748 m). El terreny es suavitza pel vessant on davallem, més tombat i agraït per esquiar que per on hem pujat. Un cop arribem a l’Estany de Contraix (2.570 m), el creuem cap a l’est, deixant la sortida natural a la nostra dreta. Superem amb escaleta aquesta remuntada per anar a buscar cap a l’est les pendents més tombades i amples, després de superar una franja rocosa, testimoni d’una antiga morrena. Gaudim de l’esquiada i recuperem el Barranc de Contraix un cop el pendent es relaxa. Seguim baixant per la riba dreta del torrent, per acabar d’allunyar-nos-hi abans d’arribar al Pla d’Aiguadassi (1.900 m). Ara només cal tornar a posar pells per creuar el riu i remuntar per la pista forestal fins al refugi d’Estany Llong (1.985), on estarem molt ben atesos pel Pato, la Judit i el Rober.


3ª. ETAPA. REFUGI D'ESTANY LLONG (1.985 m)-REFUGI D’AMITGES (2.360 m):
-Horari: 6h30
BAIXANT CAP A L'ESTANY MORTO
PUJANT COLLADA DE CARBONERES
BAIXANT ESTANYS DEL CAP DE PORT
PUJANT COLL DE LA VALLETA SECA, AMB EL PIC DE SUDORN I PICARDES AL FONS
BAIXANT COLL DE LA VALLETA SECA
BAIXANT COLL DE LA VALLETA SECA
PIC D'AMITGES I SABOREDO
ENCANTATS

-Desnivell positiu: 2270m
-Desnivell negatiu: 1895m
-Dificultat: Mitjana-Alta. MBE/S3 i un pas de S4 en el descens del Coll de la Valleta Seca.

Jornada de contrastos, de forts contrastos. Ens endinsarem a les valls més solitàries i poc concorregudes del parc, per accedir al refugi més meridional de la travessa, el de Colomina. Acabarem la jornada a l’indret més popular de la zona, l’Estany de Sant Maurici. Tanmateix, hi accedirem per una vall salvatge i desconeguda, la Valleta Seca, tot esquiant per sota els murs de la muntanya més emblemàtica del parc, els Encantats. Una altra dia de muntanya amb esquís en el seu estat més pur.

Descripció de l’itinerari: Sortim del refugi en direcció est, per la pista forestal, tot vorejant l’Estany Llong. Mica en mica ens anem alçant. L’Agulla del Portarró ens marca el rumb de la ruta i no cal tenir pressa a l’hora de canviar el sentit de la marxa. Una cabana prop de la cota 2.080 m, ens indicarà que anem per bon camí. Aquest tram és força perdedor i si no entrem ben bé pel Barranc de Peixerani ens encaminarem per una vall equivocada. Ull viu! Un cop a la torrentera avançarem en direcció SE fins a l’Estany Negre (2.295 m). Seguim cap al nord encaixonats a la torrentera per arribar al següent llac, i prendre el ramal de l’esquerra, per seguir foquejant fins els Estanys de Gavatxos. El coll ja el tenim a tocar i només caldrà superar els últims metres per coronar aquest pas, talaia impressionant de l’extensa planúria lacustre de la Vall Fosca. Un cop arribem al Colladó dels Gavatxos (2.667 m), davallarem cap al SE fins a l’Estany Morto (2.380 m). Posem pells per afrontar la segona collada del dia, la de Carboneres. Aquest coll queda amagat entre el Pic Tort i el Pic dels Vidals, i haurem de progressar cap al SE i superar els Estanys de Carboneres per començar a veure’l. Un cop encerclats entre el Pic de Mar i el Pic dels Vidals, traçarem vers el sud per superar el tram més pendent de l’ascensió, tot fent ziga-zagues exposades per terreny ample i vertical. Un cop arribem a la Collada de Carboneres (2.799 m) fem un descens tot flanquejant en direcció SE a cercar el collet que hi ha al sud del Pic dels Vidals, a l’est dels Estanys dels Vidals d’Amunt. Seguim esquiant cap al SE per anar tombant en direcció SW fins l’Estany de Colomina i arribar al refugi de Colomina (2.420 m) situat a l’altra riba del llac.

Calcem altre cop pells per dirigir-nos cap al NE i tornar a travessar l’Estany de Colomina i després l’Estany de Mar, per superar el morro que conforma el Pas de l’Os pel vessant de llevant fins la presa de l’Estany de Saburó (2.540 m). Seguim foquejant cap a l’est, alçats sobre la cubeta de l’estany per encarar les pendents inclinades que ens conduiran a la Collada de Saburó (2.668 m). Davallem per la riba esquerra del torrent per superar tot un seguit d’estanys fins l’Estany de la Coveta (2.397 m), acabant de davallar fins el marge nord de l’Estany Negre per un tram més acanalat. Seguim tot planejant fins el refugi Josep Maria Blanc (2.320 m).

Tornem a posar pells per coronar el Coll de la Valleta Seca. Creuem l’Estany Trullo en direcció NW, per remuntar fins el marge septentrional de l’Estany de la Coveta. Seguim sempre el mateix rumb per arribar a l’Estany Amagat i fer punteria a l’indefinit Coll de la Valleta Seca (2.725 m). Aquest pas està migpartit per un morro rocós. Davallem pel que queda més a l’est, a la nostra dreta encarats a Sant Maurici, per anar perdent alçada per la riba dreta del riu fins entrar al bosc, prenent rumb al nord amb intuïció i per la zona boscosa més esclarissada fins el mateix refugi Ernest Mallafré (1.890 m).

Seguim davallant per la pista que ens conduirà a la cruïlla que condueix a Espot o bé a l’Estany de Sant Maurici. Calcem pells per prendre la pista a mà esquerra i accedir a l’Estany de Sant Maurici (1.914 m), un dels indrets més populars del Pirineu, on trobarem la gentada que no hem vist en tota la travessa. Seguim pujant per la pista forestal que zigzagueja fins l’Estany de Ratera (2.130 m), per contemplar a la nostra esquena, una de les estampes més impressionants de tota la ruta, els Encantats. Seguim en direcció NW pel curs del torrent fins l’Estany de la Bassa (2.173 m), per fer les últimes rampes del dia, resseguint el traçat de la pista esborrada pel mantell nival fins el refugi d’Amitges (2.360 m).


4ª. ETAPA. REFUGI D’AMITGES (2.360 m)-LES PLANES DE SON (1.535 m)
-Horari: 4h30
PUJANT PORT DE SANT MAURICI
BAIXANT EL BASSIERO CAP A CABANES
EN PEP MONTSANT SENYALANT LO PINETÓ, L'ÚLTIMA DIFICULTAT DE LA RUTA
PUJANT LO PINETÓ. AL FONS EL MONTSALIENTE
PUJANT EL COLL DEL PINETÓ
BAIXANT LO PINETÓ

-Desnivell positiu: 1100m
-Desnivell negatiu: 1925m
-Dificultat: Mitjana. BE/S3

Ens despertem amb l’espectacle granític de les Agulles d’Amitges, daurades pels primers raigs de sol. A les antípodes, els Encantats vigilen atents. Una última jornada sublim tancarà aquesta excepcional ruta. Pujarem un dels cims més esquiables de tot el parc, el Bassiero Est, per davallar per una de les valls més salvatges de tot el Pirineu, la de Cabanes. Repicó final amb l’ascensió a Lo Pinetó amb unes vistes a vol d’ocell de la vall d’Escrita. Acabarem davallant pel refugi del Pla de la Font, el gran oblidat de la zona.

Descripció de l’itinerari: Sortim del refugi d’Amitges, davallant cap al SE, una mica més al nord de la coma que conforma la torrentera que mena de l’Estany de la Llosa de Davall, sota els contraforts de la Cresta de Bassiero. Arribem al Barranc de l’Abeller a la seva cota 2.200, aproximadament, per posar pells i avançar en direcció nord, per un bosc cada vegada més esclarissat. L’itinerari no té massa secret, és qüestió d’avançar per la coma fins la base del Port de Sant Maurici, una bretxa oberta entre agulles i diedres granítics, pas obligat entre la vall d’Escrita i la de Cabanes. Segons les condicions i el nostre talent, podrem pujar amb esquís fins el mateix Port de Sant Maurici (2.753 m). La pala summital del Bassiero treu el cap, i només cal baixar uns metres pel cantó de Cabanes per prosseguir amb l’ascensió, tot fent llaçades de poca dificultat fins el mateix cim. Bassiero Est (2.897 m). Davallem en direcció NE gaudint d’aquest marc incomparable per fer cap al primer dels estanys, per fer un canvi de direcció, vers el SE i esquiar la Coma de Cabanes fins l’Estany de les Abadies (2.280 m). Posem pells per última vegada per foquejar cap a l’est a cercar la Coma de l’Estany Llong. Un cop a la torrentera ja podem veure el Coll del Pinetó i l’aresta, a voltes esgarrapada pel vent, que ens conduirà fins a l’última elevació de la ruta. Coronem el coll per resseguir l’aresta senzilla, en direcció NE que ascendeix fins Lo Pinetó (2.647 m). Davallem en direcció est, per la carena que mica en mica s'eixampla fins un petit collet a la cota 2.450 m. A partir d’aquest punt la carena s’acaba d'eixamplar per convertir-se en una pala molt esquiable, que davallarem en direcció SE fins entrar al bosc. Seguim flanquejant pel vessant nord, resseguint el camí d’estiu fins la clariana que ens indica que estem arribant al refugi del Pla de la Font (2.015 m), el gran desconegut de la travessa. Ara només ens queda fer una mica de punteria en direcció NW, per trobar el camí d’estiu que davalla per la riba esquerra del torrent de la Canal Llarga. Abans d’arribar a l’extensa plana erma de vegetació (Planells de Posa), podem creuar a la riba dreta i prendre la pista forestal que ens deixarà a les portes del Centre de Natura de les Planes de Son.