"GRAN TRAVERSE" al Daisetsu-zan. Delicadesa de contrastos.

Autor: Pito Costa




El Daisetsu-zan és el parc nacional més gran del Japó. Situat al centre de l'illa d'Hokkaido, s'estén a través de 230.000 hectàrees de muntanyes nevades, rius i boscos enmig d'un terreny volcànic espectacular.

El Daisestsu-zan compta amb dos volcans actius, l'Asahidake al nord, i el Tokachidake al sud. La ruta que us proposem uneix aquests dos cims a través d'una xarxa de senders de gairebé 60 quilòmetres de llargada. El que s'anomena com a "Gran Traverse".
RÈTOL DAISETSU-ZAN

La travessa no té dificultats tècniques remarcables ni desnivells acumulats importants. Tanmateix, no el podem considerar un tresc senzill. Les jornades són llargues, caldrà ser autònom durant tota la ruta i el terreny és incòmode en alguns trams. Gran part de l'itinerari transcorre per lloms i carenes, i la pluja i el vent, sovint intens, poden fer-nos molt la guitza.

Realitzar aquesta ruta combinant-ho amb uns quants dies de turisme ens aproparà a conèixer el Japó. Un país molt fàcil i còmode de viatjar, amb una escala de valors molt diferent a la societat occidental, i una història i cultura que no podem desmerèixer.

1a Etapa. Estació superior telefèric Asahidake Onsen Village (1610m)-Refugi Hakuundake (2000m).
-Horari: 06'30-07'00
PUJANT EL VOLCÀ ACTIU ASAHIDAKE
PAIÏSATGE VOLCÀNIC EN LA PRIMERA JORNADA DE LA GRAN TRAVERSE AL DAISETSU-ZAN
REFUGI KURODAKE
REFUGI DE HISAGONUMA

-Desnivell positiu: 1345m
-Desnivell negatiu: 955m
-Distància 17'7 quilòmetres

Descripció de l'itinerari: prenem el telefèric que surt d'Asahidake Onsen Village i ens deixa a l'estació superior, on comencem la ruta. Un trajecte de 5 minuts que ens estalviaran 500 metres de desnivell per un camí brut, humit i amb molta vegetació.

Una hora i mitja per un camí excessivament fressat enmig d'un espectacle volcànic captivador ens separen de l'Asahidake (2290m), la primera elevació de la ruta i el cim més alt de tota l'illa d'Hokkaido. Colors ocres, grisos, grocs i vermells formen part d'aquest quadre pintat amb pinzellades de fumaroles que ens acompanyen fins el cim. Un cop hi arribem, baixem en direcció est fins el coll i remuntem vers el nord-est per la carena que ens guiarà fins el Mamiyadake (2185m). Canviem el rumb en sentit nord per seguir la carena fins la base de l'Hokuchidake (2244m) i travessar en direcció est fins el refugi Kurodake (1895m). Seguim en direcció sud per creuar el riu i remuntar fins l'Hokkaidake (2149m) enmig d'un paisatge de congestes, rius d'aigües sulfuroses i formacions volcàniques capricioses. Progressem en direcció sud-est per terreny amable i suau per vorejar l'Hakuundake (2200m) pel seu vessant nord i coronar el coll que ens portarà, en direcció sud, fins al refugi d'Hakuundake.

2a Etapa. Refugi Hakuundake (2000m)-zona d'acampada Minami-numa (1966m).
-Horari: 07'00-07'30
PUJANT EL TOMURAUSHIYAMA
PUJANT TOMURAUSHIYAMA
DAVALLANT DE MINAME-NUMA

-Desnivell positiu: 863m
-Desnivell negatiu: 897m
-Distància: 21'3 quilòmetres

Descripció de l'itinerari: sortim del refugi en direcció sud, per anar a buscar l'ample llom que desnivella molt suaument, al pur estil de les Highlands escoceses. Aquesta serà la tònica de la primera part de la jornada. Un camí que recorre la planúria i s'endinsa en una espessa matollada d'arbustos i pins rebregats pel fred i el vent. A llevant, el pendent es precipita formant una vall frondosa esquitxada d'estanys, l'hàbitat perfecte per l'ós que anirem dissuadint a cop de picarol.

Voregem un petit estany per ascendir al Chubetsudake (1962m), obrint-se al buit una vall de grans dimensions. Un bon moment per a fer una pausa. L'Asahidake, al nord, punt de referència que anem deixant enrere. Davallem fins la cruïlla que condueix al refugi Chubetsu per fer l'ascensió al Goshikidake (1868m), per un sender que penetra literalment en la vegetació d'arbustos i matolls. Travessem en direcció oest per coronar el Kaundake (1954m) i davallem fins la cruïlla amb el refugi Hisagonuma, situat als peus d'un llac preciós, bona opció per passar-hi la nit.

A partir d'aquest punt, el paisatge i la duresa de la ruta canvien radicalment. Progressem per una caos de rocs i matolls solcats per passarel·les de fusta, per guanyar alçada fins la base del Tomuraushiyama. L'ascensió és tan penosa com bonica i ens recordarà alguns indrets dels Pirineus més orientals. Arribem al llac que precedeix al cim per dirigir-nos vers el sud-oest fins la zona d'acampada de Minami-Numa.

3a. Etapa. Minami-Numa (1966m)-Biei Hinangoya (1629m).
-Horari: 07'00-07'30
DIVISANT EL OPUTATESHIKEYAMA
CARENANT EN DIRECCIÓ AL OPUTATESHIKEYAMA
OPUTATESHIKEYAMA
REFUGI BIEI HINAN-GOYA

-Desnivell positiu: 1283m
-Desnivell negatiu: 1620m
-Distància: 18'8 quilòmetres

Descripció de l'itinerari: comencem la jornada caminant pels amples lloms que davallen en direcció oest. De seguida, la carena tanca la vall i la resseguim enmig d'una vegetació molt espessa. El camí penetra la massa boscosa pel fil de la carena que serpenteja tot salvant uns quants repetjons verticals. Aquest és un dels trams més exuberants de la travessa, amb una frondositat fora de mida, exultant del verd més intens. Un cop superada l'última graonada, davallem en direcció sud-oest per un camí especialment salvatge fins la base de l'Oputateshikeyama (2012m), el gran obstacle de la jornada. L'ascensió és realment penosa, entre blocs de pedres, matolls i arbustos. Un terreny incòmode on costa agafar ritme. Tanmateix, el paisatge compensa l'esforç i podem albirar el camí que hem recorregut. Un cop arribem al cim la festa continua i hem de salvar un parell de bonys abans no davallem definitivament fins al refugi de Biei Hinangoya.

4a. Etapa. Biei Hinangoya (1629m)-Hakuginso (1017m).
-Horari: 04'30-05'00
TOKACHIDAKE
PUJANT TOKACHIDAKE
BAIXANT TOKACHIDAKE
BIEIDAKE
PUNT I FINAL DE LA TRAVESSA A HAKUGINSO

-Desnivell positiu: 994m
-Desnivell negatiu: 1606m
-Distància: 13'3 quilòmetres

Descripció de l'itinerari: sortim del refugi en direcció sud per ascendir al coll i carenar fins la base del Bieidake (2052m). Deixem les motxilles a deu minuts del cim, per estalviar esforços i coronar-lo. Altre cop, el paisatge canvia radicalment en un tancar i obrir d'ulls. La selva deixa pas a l'univers volcànic i, com si d'un cercle perfecte es tractés, acabem la ruta tal i com la vàrem començar, entre fumaroles i sofre. El sender es relaxa per ascendir al Tokachidake (2077m), última elevació de la travessa, en un entorn que ens recorda les Canàries. Del cim, descens directe cap al nord-oest fins la cabana de Tokachidake, per prendre una pista i després un sender vers el sud-oest fins a Hakuginso.

Hakuginso és l'emplaçament perfecte per acabar la travessa. Ens podem relaxar en l'onsen i fer tots els preparatius per la tornada. La zona d'acampada és senzillament brutal, amb totes les comoditats i un preu molt més que raonable (500 iens/tenda). Allotjar-nos en una habitació també pot ser una bona opció (2600 iens/persona/nit) amb una cuina lliure de luxe. Tot impecable, al pur estil japonès.

L'endemà el bus sortirà a les 10:01 per iniciar el viatge de tornada. Sobretot, no feu tard! La puntualitat és una de les seves grans virtuts!

DADES PRÀCTIQUES:
  • Com arribar-hi? Es pot volar a Sapporo o directament a Asahikawa, la ciutat més propera al Daisetsu-zan. De Sapporo podem agafar el tren o el bus fins a Asahikawa. D'Asahikawa un bus ens portarà fins Asahidake Onsen Village. D'Asahidake Onsen Village podem agafar un telefèric fins l'estació superior, on començarem la ruta. Els transports estan molt ben enllaçats i són escrupolosament puntuals. Aquesta part del viatge no us ha de preocupar.
    • Tren Sapporo-Asahikawa: 01'35/4860 iens
    • Bus Asahikawa-Asahidake Onsen Village: 01'30/1430 iens
    • Telefèric Asahidake Onsen Village: 05 minuts/1860 iens
    La tornada des d'Hakuginso amb bus fins a Kami Furano. De Kami Furano amb tren o bus fins Asahikawa.
  • Refugis i zones d'acampada: hi ha força refugis al llarg de tot el recorregut i cada refugi té una zona d'acampada lliure. Només hi ha dos refugis guardats, el de Kurodake (500 iens/persona/nit) i el de Hakuundake (1000 iens/presona/nit). Zones d'acampada amb totes les comoditats a Asahidake Onsen Village (500 iens/persona/nit) i a Hakuginso (500 iens/tenda/nit).
  • Aigua: és un dels principals problemes de la ruta. N'hi ha poca i no acostuma a ser potable. El culpable és l'Echinococcus, un paràsit mortal per als humans si no es detecta, procedent de la femta de guineu.
  • Fauna: podem trobar animals salvatges com óssos bruns, cérvols i guineus. Recomanem portar un "picarol" dissuasiu pels óssos. Si més no, us sentireu més integrats amb la resta de la "fauna" de japonesos que us aneu trobant. Alerta amb els corbs! Us poden birlar el menjar si baixeu la guàrdia!
  • Època aconsellable: el parc està oficialment obert de juliol a finals de setembre, però s'hi pot anar en qualsevol època de l'any. La millor època per fer la Gran Traverse és entre juliol i agost.
  • Cartografia: mapa número 3, Daisetsu-zan 1:50.000, de Shobunsha Publications. El podeu adquirir a qualsevol botiga Mont Bell a Sapporo, o a l'estació del telefèric a Asahidake Onsen Village per 1000 iens.
  • Gas: va ser una de les principals preocupacions del viatge, que vàrem solucionar més fàcilment. A Sapporo podeu trobar cartutxos de gas a qualsevol gran magatzem o a les botigues Mont Bell.