Els 2900 de Pirineu

Autor: Josep Giralt Dols





Aquest article va ser publicat el juliol de 2015 a la revista cultural digital “ El Muntanyenc” del Club Muntanyenc de Sant Cugat www.elmuntanyenc.cat

Revista que a més de publicar articles de muntanya, també publica articles de natura, ciència, viatges, fotografia, entrevistes... donant una visió àmplia i complementària del món muntanyenc.


Al Pirineu, sortir de les rutes clàssiques per fer un cim aïllat i desconegut té un component iniciàtic, sembla com una petita descoberta, evidència espais nous, perspectives noves, però sobretot t’omple de solitud. Aquesta és la sensació que vaig tenir quan vaig fer un dia de juliol del 2006 el Pic d’Aret a la vall francesa de l’Aure. Cal passar el túnel de Bielsa, baixar fins al poblet de Tramezaigües i accedir a la vall de Rioumajou i quan la vall s’orienta francament al sud, agafar a la ma dreta, una pista que planeja per entre boscos exuberants de faig en direcció oest, fins que s’acaba tallada per un rierol. La solitud és immensa, el silenci només es trenca amb el lliscar de l’aigua. Pocs metres abans d’aquest punt s’insinua un caminet costerut que s’endinsa en el bosc i permet l’accés a la vall de Lassas, orientada N-S i estem a la cota 1.300 m.

Cal recórrer tota la vall fins al petit llac de Sarroues; a l’est i a 400 m per sobre es troba el pic d’Aret, a 2.939 m d’alçada. És el cim dominant de la regió , aïllat i separat dels grans massissos que l’envolten gairebé els 360o . Em vaig resistir a marxar i ho vaig demorar tot el temps que va ser possible davant d’aquell espectacle. Al N l’Arbizon i el Midi de Bigorre, al NO el massís del Neuvielle, més al O el circ de Barroude i la Munia i en segon terme el massís del Perdut, al fons el Vignemale. Al SE en primer terme la barrera Batoua-Lostou, en segon terme Eriste-Posets-Bachimala, més lluny Perdiguero i Maladeta. Tot un festival de cims gràcies a la situació privilegiada d’aquest mirador de primer ordre. Ningú en tot el dia, solitud i grandiositat.
La Múnia, Perdut i Vignemale des del pic d’Aret. Foto Josep Giralt

El Pirineu, amb els seus prop de 430 km de llargada és una immensa serralada que s’orienta d’ Est a Oest des del Cap de Creus fins al Golf de Biscaia. Té una amplada que no supera els 100 km i una superfície d’ aproximadament 20.000 km². Li podríem dibuixar un imaginari eix axial format, en el Pirineu Oriental i Central, per roques granítiques i metamòrfiques paleozïques, exceptuant el massís del Mont Perdut i a l’Occidental, per calcàries mesozoiques. L’eix esmentat és on es situen gairebe totes les principals alçades i els principals massissos. Paral·lels a aquest eix s’hi localitzen, en els dos vessants, massissos més baixos formant el Prepirineu, que de manera discontinua flanquegen l’eix central. Al mateix temps, les valls pirinenques ocupades pel riu corresponent, acostumen a tenir una orientació Nord-Sud donant una certa irregularitat a la serralada, tot originant un escampall de massissos repartits aleatòriament al llarg dels seus 430 km.

Vista cap a llevant des del pic de la Maladeta Oc. Foto Josep Giralt

Alguns massissos són destacables per les seves altures pel damunt dels tres mil metres, cosa que dona un gran atractiu la seva ascensió. Es calcula que el Pirineu té uns 215 cims de més de tres mil metres, comptant tant el cim principal com els secundaris així com determinades agulles distribuïdes per tota la carena. La seva ascensió i la “col·lecció” de tres- mils és i ha estat una fita per tots els pirineistes i ha contribuït a conèixer, de manera exhaustiva molts dels racons d’aquesta formidable serralada.

Vista cap a ponent des del Bessiberri N. Foto Josep Giralt

Al mateix temps, un massís que té cims de més de tres mil metres es conforma de molts cims secundaris de menys altura, alguns d’ells de més de dos mil nou-cents metres i que, formant part del massís, tenen una entitat disminuïda a l’ombra dels més alts. Un bon exemple és el Pic de Salenques que tot i ser el dos mil nou-cents més alt del Pirineu, passa inadvertit al costat del Mulleres i de l’imponent massís de la Maladeta.

Pic del Feixant des de l’estany de Bessiberri. Foto Josep Giralt

Ara bé, hi ha regions o massissos on els dos mil nou-cents són els cims majoritaris i adquireixen la seva importància i personalitat, convertint-se en miradors de primer ordre. Així el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici (Pallars), és tota una regió lacustre on l’ascensió als seus cims de més de dos mil nou-cents metres és un espectacle plegat de llacs, cims, agulles i puntes que no deixa indiferent a ningú.
El Pic de Peguera i regió d’estany Gento des del Monsent de Pallars.Foto Josep Giralt
Una altre d’aquestes regions és Andorra, amb dos mil nou-cents molts esquiables amb descensos memorables (Pala Serrera, Pic del Siguer). La regió de l’Ardiden al nord del massís del Vignemale, entre les valls de Lutour, Ossue i Gavarnie és un massís atapeït de dos mil nou-cents que obre noves visions del Pirineu. També la regió compresa entre Respomuso i Marcadau, en el triangle comprés entre el massís del Balaitous el Vignemale i Panticosa hi ha una extensió de dos mil nou-cents molt interessants (Punta Zarre, Llena Cantal, Chabarrou).

D’esquerra a dreta Piedrafita, Punta Zarre, Gran Facha i el Balatous
a segon terme des del Gran Pic de l’Aratille. Foto Josep Giralt

Parlant ara només de dos mil nou-cents, resulten interessants aquells cims que són el dominant de la seva regió com el Peguera o el Subenuix que dominen tot el Pallars, l’Ardiden que domina la seva regió o el Coma Pedrosa dominant Andorra. També són molt interessants aquells que tenen una perspectiva privilegiada sobre tot un massís com el Pic de Pallas que té vista sobre el Balaitous , el Pic de la Sède i el Chabarrou S sobre el Vignemale , el Pic des Salettes sobre el circ de Gavarnie, el Gran Pic des Halharises sobre el massís del Neuvielle, el Guins de l’Ase sobre la Pica d’Estats i Sotllo o el Gerbats sobre el circ de Troumouse i La Munia.

El Vignemale des del Chabarrou S. Foto Josep Giralt

Ara bé però, potser els més espectaculars són aquells dos mil nou-cents que estan deslligats dels massissos importants, desplaçats de la línea axial de la carena pirinenca i es troben aïllats i solitaris i que presenten una visual sobre varies regions, donant una visió més amplia del conjunt i que poden ser considerats punts estratègics d’observació del Pirineu, oferint una alternativa paisatgística novedosa i millorant així el nostre coneixement de les diferents regions del Pirineu. En aquest grup de miradors de primer ordre podem destacar la Punta Suelza situada al centre de l’arc comprés entre el massís del Perdut i del Posets passant per La Munia.
Massis del Perdut des de la Punta Suelza. Foto Manel Broch
També resulta interessant el Llena Cantal, a Respomuso, equidistant del Balaitous, Vignemale i Infiernos. També és espectacular l’Hourgade, situat sobre Espingo, dominant les cares nord des del Quayrat fins al Lustou, o el Pic d’Aret, ja esmentat anteriorment, que malgrat no ser un dels dos mil nou-cents més alt permet la visió circular de tot el Pirineu Central i Occidental. Un altre punt estratègic és el Cotiella, és un bon exemple de cim deslligat de la carena axial que permet una visió molt extensa de conjunt que va des del Pallars i Maladeta fins al massís del Perdut i Panticosa. En una versió més modesta però no mancat d’excel·lent perspectiva es troba el Monteixo que també una mica apartat de l’eix principal abasta des d’Andorra fins al Pallars.
Sotllo, Pica d’Estats i Canalbona des del Monteixo. Foto Manel Broch
I perquè no el Puigmal, el dos mil nou-cents més oriental del Pirineu, que permet visualitzar des de les muntanyes més orientals d’Andorra fins a la plana de Vic i la Serralada Litoral catalana.

Com podem observar els dos mil nou-cents ofereixen múltiples oportunitats d’admirar la serralada pirinenca des de miradors privilegiats i amb diferents perspectives.

Regió de Marcadau des del Pic de Labas. Foto Josep Giralt

És evident que hi ha molts altres miradors de primer ordre que sense ser dos mil nou-cents ofereixen una molt atractiva vista vers l’horitzó, el Midi d’Ossau, el Collarada, el Midi de Bigorre, el Tendeñera, el Pimené utilitzat per Franz Schrader per fer els seus croquis i cartografiar per primera vegada el massís del Mont Perdut i la vall de Gavarnie. També el Salvaguardia, el Montseny de Pallars, el Pic de Salòria, la Pica del Canigó des d’on es visualitza el Golf de Lleó i perquè no el Pic d’Orhi o el Taga, però això ara ja són figues d’un altre paner.

Pallars, Bessiberris i Maladeta des del Mont Roig. Foto Josep Giralt

George Mallory al ser preguntat del perquè pujava a les muntanyes va respondre que “perquè estan allà”. Aquí però hi hem d’afegir altres arguments, doncs el Pirineu està tot descobert i conegut. Allò que pot estimular a pujar aquests cims pot ser el defugir les rutes clàssiques, explorar altres variants, fer la descoberta d’altres valls, altres llacs, i en definitiva fer ascensions que donen noves perspectives i que permeten visualitzar el Pirineu d’una altre manera, és l’excusa i un motiu poderós per conèixer més.

Sense voler ser exhaustiu i comptant només amb els cims principals i descartant les múltiples agulles que flanquegen els cims , aquesta podria ser una llista prou afinada dels dos mil nou-cents de Pirineu

NOMALTURA (m)REGIÓ/MASSÍS
Pic de Salenques2995Maladeta
Gran Pic des Halharises2993Neuvielle
Pic de Cregüeña2991Maladeta
Pic d’Avellaners2990Besiberri
Ardiden2988Ardiden
Mall Barrat2986Remuñe
Peguera2983Pallars
Pala Alta de Serrader2982Pallars
Pic de la Sède2977Vignemale
Pic des Salettes2976Neuvielle
Guerreys2975Batoua
Pallas2974Balaitous
Punta Suelza2973Ordiceto
Bacillac2972Bretxa de Roland
Soum d’Aspe2970Estom/Ardiden
Cambales2968Respomuso
Male Rouge2965Ardiden
Hourgade2964Espingo
Barbe de Buc2964Ardiden
Balinet2963Batoua
Guins de l’Ase2960Pica d’Estats
Canalbona2959Pica d’Estats
Llena Cantal2959Respomuso
Tuca Arnau2958Vallhibierna
Contraig2958Pallars
Petit Pic Blanc 2957Troumouse
Piedrafita2957Respomuso
Feixant2955Mulleres
Pic dels Estanys2953Pica d’Estats
Punta Senyalada2951Besiberri
Pic Estatas2951Maladeta
Pic de Serradé2951Pallars
Forca de Remuñe2950Remuñe
Aiguille des Glaciers2950Vignemale
Subenuix2949Pallars
Chanchou2948Ardiden
Cestrède2947Ardiden
Pequeña Facha2947Respomuso
Punta Zarre2947Panticosa
Coma Pedrosa2946Andorra
Pico Bagüeña2946Eriste
Spont2944Espingo
El Dedo de la bretxa2944Bretxa de Roland
Pic Mechant2944Neuvielle
Mall Planet2942Remuñe
Labas2941Vignemale
Punta del Montcalm2940Pica d’Estats
Punta Lequeutre2940Besiberri
Aret2939Batoua
Baborte2938Pica d’Estats
Tuca de la Llantia2937Forcau
Gran Tuc de Colomers2936Pallars
Parraouis2934Lustou
Pic de Sein2933Eriste
Bastampe2931Ardiden
Pic des Toudes2930Neuvielle
Chabarrou S2929Marcadau
Roca Entrevessada2927Andorra
Chabarrou N2925Marcadau
Isclots2924Espingo
Pico Blanco2923Bretxa de Roland
Pic Central des Halharises2923Neuvielle
Carlit2921Cerdanya
Gaurier2918Panticosa
Peña Aragón2918Respomuso
Pondiellos2917Panticosa
Tebarray2916Respomuso
Millares2914Eriste
Pala Serrera2914Andorra
Puigmal2913Núria
Pic de l’Estanyó2912Andorra
Cotiella2912Cotiella
Saburó2912Pallars
Soulano2911Balaitous
Puig Pedrós2911Cerdanya
Llauset2910Vallhibierna
Medacorba2907Andorra
Mainera2906Pallars
Tuca Alta2905Posets
Peña Blanca de Troumouse2905La Munia
Monteixo2905Vall Ferrera
Gerbats2904Troumouse
Escorbets2904Perramó
Dent de Batanes2903Panticosa
Pic del Siguer2903Andorra
Pic Morto2903Pallars
Gran Pic d’Aratille2902Marcadau
Pica Roja2902Pica d’Estats
Pic dels Vidals2902Pallars
Culfreda2901Batoua
Bassiero O2900Pallars
Creu de Colomers2900Pallars