Kirguistan - juliol 2014

Autor: Manel Broch




KIRGUISTÁN
Juliol 2014
Manel Broch

El projecte

Davant de la proposta de Manel Garcia Biosca-Dinkowitz decideixo trencar amb la meva rutina estival d’anar al campament de vacances del CEC. Anirem a fer una ruta amb la bicicleta pel Kirguistan durant quatre setmanes de juliol. Tenim un molt bon referent sobre el territori: Xavi Tarafa.
També és un canvi d’orientació en el territori que acostumo a recórrer amb la bicicleta deixant Àfrica (no aconsellable a l’estiu) per viatjar a Àsia on a l’hivern fa massa fred.
Enllaçarem la ruta ciclista amb una visita turística a Kazakhstan en companyia de Maria Mercè, Marta i Quim.
Dies abans de la sortida contactem per e-mail amb la guesthouse Nomadshome a Bishkek. Ens vindran a buscar a l’aeroport el dia de l’arribada.





Crònica del viatge
1· Divendres, 4 de juliol de 2014
BARCELONA – ISTANBUL - BRISHKEK

Anem amb el meu cotxe a la terminal T-2 del Prat. Condueix Joan Guirao. Aquest matí ha caigut un bon xàfec. Ha estat de poca durada i no posarà en perill la integritat de les caixes de cartró per les bicicletes. Passem a recollir a Manel Garcia per casa seva. Encabim les dues caixes i les bosses de l’equipatge a facturar a l’interior del vehicle Opel Astra caravana. Al mostrador de Pegasus encara no hi ha ningú. Som els primers. Tràmits d’embarcament sense problema. Paguem 40 euros per casa bicicleta. A més podem facturar un paquet fins a 20 quilos i un altre de 8 quilos a la cabina.
El vol PGT 470 surt amb retard. Perilla l’enllaç a Estambul. Durada del viatge 3 h 30 min. Distància 2300 km.

- BCN - SAW 14.00 – 18.30 (+1 h)
- SAW - FRU 21.15 – 04.15 (+3 h)

La maniobra del trànsit es realitza amb rapidesa i eficàcia. L’avió cap a Bishkek s’enlaira a l’hora prevista. A la pista hi ha predomini d’avions de Pegasus sobre els de la Turkish.


Kirguistán (Kyrgyzstan), oficialment com República Kirguisa, es un país muntanyós d’Àsia central, sense sortida al mar que comparteix fronteres amb la República Popular Xina, Kazajistán, Tayikistán i Uzbekistán. La seva capital és Bishkek (42º 52’ N / 74º 36’ E), i també és la ciutat més poblada (850.000 hab.). Zona horària +6 hores.

La seva superfície és de 198.500 km2 i té una població de 5,5 milions d’habitants.

Els idiomes oficials són el kirguís i els rus. L’alfabet utilitzat és el ciríl·lic.

La moneda és el som kirguís, que va substituir al ruble soviètic l’any 1993. La seva equivalència amb l’euro és de 70 som per euro (2014).


El Ramadà a l'any 2014 s'inicia el 28 de juny i finalitza el 28 de juliol. El mes de Ramadà és el novè mes lunar i comença amb l'aparició de la lluna a la fi de Sha'ban (vuitè mes en el calendari lunar islàmic).
Durant el Ramadà, els musulmans de tot el món realitzen un dejuni diari des d'abans de l'alba fins a la posta del sol, prenent el seu primer menjar en apropar l'oració del vespre. L'objectiu del dejuni és ensenyar als musulmans la paciència i la humilitat, així com recordar el afortunats que són i posar l'accent en l'ajuda al necessitat i aquells amb menys sort.


2· Dissabte, 5 de juliol de 2014
BISHKEK

Sense novetat en el control de passaport a Bishkek. Una mica de paciència a la recollida d’equipatges, ja que mentre les bicicletes han sortit amb rapidesa i sense desperfectes a les caixes, una de les bosses s’ha fet esperar. Ens espera un xicot de Nomads Home. Fan el mateix trajecte fins l’alberg tres xicots i una noia de Sort. Quan sortim de l’aeroport comença a clarejar el nou dia.
L’alberg és agradable. Hi ha un parell d’habitacles, una iurta i també es pot plantar la tenda.
Una sèrie de coses capten la nostra atenció: les diverses faccions de la gent, l’alfabet ciríl·lic, troleibusos. No observem que es practiqui el Ramadà. Fem un intent de dormir una mica sense aconseguir-ho. Muntem les bicicletes. Anem a canviar (600 euros a 70,4 = 42.240 som), esmorzem, comprem gas i quedem amb Marc Franco que ha estat fent una ruta amb la bicicleta pel Tajigistan i torna demà cap a casa. Un company nord-americà del Marc amb coneixements de rus ens fa d’intèrpret per trobar transport cap a Karakol. Sorpresa: No hi ha autobusos en horari diürn per anar fins a Karakol. Cap dels molts mini busos està equipat amb baca per al transport de les bicicletes.
A Nomads Home paguem una nit (2 x 400 som) i el viatge des de l’aeroport (600 som). Anem a sopar en un dels restaurants que hi ha a l’estació West d’autobusos que dista un centenar de metres.

3· Diumenge, 6 de juliol de 2014
BISHKEK - KARAKOL

La dormida ha estat profunda i reparadora. Preparem l’equipatge que ens hem d’endur i el que haurem de deixar a l’alberg. Deixem les dues caixes (una dins de l’altra) i un únic paquet.
Anem pedalejant fins a l’estació Est. No ens costa gaire trobar un mini bus disposat a dur-nos fins a Karakol per un preu raonable. El preu de sortida és de 2000 som. N’acabem pagant 1200. Encabim les bicicletes al bus i carretera i manta. Set hores per arribar a Karakol inclosa una generosa aturada.
La circulació dels vehicles és per la dreta. La major part dels vehicles duen el volant a l’esquerra, però no són pocs els que el duen a la dreta.
Arribats a Karakol intentem trobar el mercat dominicals d’animals. Sembla que tanquen a la una. És molt difícil entendre’s i comunicar-se amb la gent. Només parlen kirguís o rus, i nosaltres no.
Ens instal·lem al campament Turquestan on disposen d’habitacions i un munt de iurtes.
Visitem una mesquita amb aspecte de pagoda i una església ortodoxa.
A l’oest de Karakol hi ha molt propera la serralada de muntanyes del Tian Shan. Es veuen muntanyes amb importants glaceres en les cotes superiors.

Tian Shan, (Shan en xinés significa muntanya), és un important sistema muntanyós localitzat a la regió fronterera entre Kazakhstan, Kirguistan i la República Popular Xina. L’altura màxima és de 7.439 m de nom actual Jengish Chokusu (abans pic Pobeda). El segon cim més alt és el Khan Tengri de 7.010 m.


4· Dilluns, 7 de juliol de 2014
KARAKOL – SVETOV DOLINA

Esmorzem al mateix camp de nom Turkestan. Ració abundant. Paguem per dormir i esmorzar 700 som. Resulta a 5 euros per persona.
Sortim de Karakol seguint la carretera principal A-363 que encercla el llac per la vorera sud.
Com acostuma a passar sovint la vorera del llac està allunyada de la ruta, de manera que l’aigua no la veiem.
Quan duem 17 km de recorregut, al poble Jeti-Oguz prenem un brancal que s’orienta al sud i ens conduirà fins a Svetov Dolina. Els primers 15 km són sobre asfalt, indret on hi ha un edifici ruïnós que va ser un sanatori. Continuem per una pista sinuosa que va creuant el riu diverses vegades per sobre de ferms ponts de fusta. L’itinerari és espectacular. S’endinsa per una estreta vall en que només hi cap la pista i el riu, força cabalós.

Issyk-Kul, és un llac endorreic (sense desguàs o sortida fluvial). La seva longitud de 182 km i una amplada de 60 km (6.280 km2) el converteixen en el segon llac de muntanya més alt de món, després del Titicaca, als Andes. La seva altura és de 1.620 m sobre el nivell del mar i la seva profunditat màxima és de 702 m.


Abans d’arribar al sanatori al voral de la carretera hi havia bastants joves exhibint aus rapinyaires d’una envergadura considerable, demanant diners per poder fer-te fotos.

39,19 km3 h 14 min12,11 km/h


5· Dimarts, 8 de juliol de 2014
SVETOV DOLINA - TAMGA
Svetov Dolina. Hem dormit en una iurta

Hem dormit plàcidament en una iurta d’uns 30 m2 per a nosaltres dos. Al matí, la temperatura interior és de 9ºC. La sensació no és de fred, i després que ens escalfi el sol encara menys. Després d’esmorzar iniciem el descens per la pista. Emprem 30 minuts per fer els sis quilòmetres. A continuació, ja per asfalt podem baixar ràpids per la vall de Jeti-Oguz sense esforçar-nos gaire. Arribem a la cruïlla amb la carretera general en una hora (21 km).. La seguim en direcció oest. A prop de Saruu (km 41) ens aturem per fer un refrigeri aprofitant que hem hagut de resoldre un conflicte entre el porta paquets i la transmissió de la bicicleta del Garcia que ens ha fet embrutar-nos de greix les mans.
Fins que hem recorregut 60 km no veiem el llac a la nostra dreta (N). Sembla un mar en el qual no hi veiem cap tipus de navegació. Ens preguntem, on és la diferència o el límit entre llac i mar. La vorera nord del llac està limitat amb difuses muntanyes nevades de més de 4000 metres d’alçària. A la nostra esquerra (S) una altra carena de muntanyes amb neus perpètues que s’apropen al 4800 metres.

Una iurta és un tipus d'habitatge mòbil, amb estructura de fusta i coberta de feltre, usada tradició-nalment pels nòmades de les estepes de l'Àsia Central. És més semblant a una casa que no una tenda tant en la forma com en la seva estructura.


Quan la carretera s’apropa al llac ens permeten el luxe de remullar-nos una mica en les seves nítides aigües. A mesura que ens acostem al nostre destí del dia els núvols es van tornant més i més negres. L’amenaça de pluja és imminent. Els cotxes que ens creuen encara no van mullats. Un quilòmetres abans de Tamga comença a plovisquejar. Ens arrecerem en una oportuna parada de bus. El poble no esta situat a la carretera que voreja la costa. Hem de pujar una mica fins al nucli urbà. Ho fem sota una gotellim intermitent.
Degut al nostre analfabetisme en kirguís i en rus no podem entendre’ns per demanar per l’allotjament. Després de voltar una mica seguint indicacions errònies o mal enteses arribem a la guesthouse Askar & Tamara.

96,28 km5 h 16 min18,25 km/h


6· Dimecres, 9 de juliol de 2014
TAMGA - OTTUK
Des de Tamga la ruta segueix la vora del llac Issyk-kul
A l'allunyar-nos del llac el territori esdevé més àrid

El dia es desperta radiant. Ni un núvol. Radicalment oposat a l’oratge d’ahir al vespre. Esmorzem a les vuit. La Tamara sembla que hagi volgut compensar el minso sopar amb varietat i abundància.
La major part del trajecte inicial es fa a la vista del llac d’aigües netes i blaves. No veiem ni una sola embarcació i tampoc gent a la platja.
A uns 10 km abans d’arribar a Bokonbaev a ran de la costa hi ha la constatació de diverses frustrades operacions immobiliàries de gran envergadura en estat ruïnós que mai van acabar-se de construir.
A Bokonbaev (km 50) entrem dins del poble on podem fer un àpat. Encara no és migdia. Si ens quedem a pernoctar donant per finalitzada la jornada demà tindrem una etapa molt llarga per arribar a Kochkor. Ens decidim per anar avançant i així que trobem algun alberg aturar-nos. Anem passant els pobles: Kyzyl Tuu, Kara Koo, Kara Talaa i algun altre més que no surt ni en el mapa. De campaments de iurtes o guesthouse, ni mostra.
A Ottuk, on segons la guia hi ha camp de iurtes. Tampoc hi ha camp. Sembla que no hi ha cap tipus d’allotjament. Ens ofereixen plantar la tenda en un petit prat a ran de la carretera. Però la paciència té premi. Un xicot que parla una mica d’anglès fa que ens acompanyi el seu germà petit fins una casa on lloguen habitacions. Després d’una llarga i solejada jornada podrem descansar. Ara tenim pendent el sopar.
Avui hem desestimat anar al llac Salat a través d’una pista de quilometratge i recorregut incert que s’agafava poc abans d’entrar a Kyzyl Tuu. La carretera no ha tingut massa trànsit. A trams bastant bona, però amb predomini dels sotracs.

120,12 km6 h 52 min17,48 km/h


Ens resulta inquietant creuar-nos amb tants de turismes amb el volant a la dreta. Penso, que com els doni per circular pel carril contrari ens els trobarem de cara. Tot i això, els vehicles que més envaeixen el nostre carril, com si no existíssim, duen el volant a l’esquerra.
Per sopar hem de fer ús del poc menjar que duem per les possibles acampades. Una sopa “instant” i uns espagueti que podem cuinar en els fogons de la cuina. La casa és esplèndida, de gent de bona posició. La mestressa ens obsequia amb un iogurt casolà.

7· Dijous, 10 de juliol de 2014
OTTUK - KOCHKOR
Lagman: plat típic que vam menjar repetides vegades
Kochkor. Hi ha muntanyes nevades molt a prop


Podria afirmar i sense risc a equivocar-me, que en tot el queda de viatge, que no és poc, no tornarem a dormir en una habitació més luxosa que la d’aquesta nit passada. Amb una actitud indiferent, la mestressa de la casa ens ofereix per esmorzar iogurt, pastes, pa i te.
Tornem a la carretera que dista 1 km de la casa. En 7 km l’abandonem per fer drecera i estalviar-nos la volta que fa la que va Balykchy. En allunyar-nos del gran llac Ysyk el territori esdevé àrid tot i les canalitzacions d’aigua molt malmeses de les que no en queden més que les restes. Entronquem amb la carretera de Balykchy quan duen recorreguts 20 km. Poc després voregem l’embassament Orto Tokoy i trobem la nova carretera procedent de Bishkek amb el ferm en perfecte estat.
Ens quedem en una guesthouse a Kochkor, després de demanar informació en un punt de turisme. Queda a 1 km del centre de la vila. Instal·lacions sanitaris precàries. Estances modestes, però molt netes.

56,46 km3 h 17 min17,16 km/h


La dutxa ha estat la clàssica amb galleda (d’aigua calenta) i un pot per abocar-la. La latrina un forat al terra. El sopar excel·lent. L’actitud de la mestressa, sense entendre ni una paraula, ha estat d’allò més cordial.

8· Divendres, 11 de juliol de 2014
KOCHKOR - Acampada
Sary Bulak. Vagons de tren on ofereixen menjar


La carretera de sortida de Kochkor, abans no enllaça amb la variant (uns 7 km del centre) està en pèssim estat de conservació. L’actual carretera cap a Naryn és nova, de dos carrils molt amples, amb tanca de protecció que evita possibles caigudes al riu. Anem seguint un cabalós riu a contra corrent.
Arribem a l’indret anomenat Sary Bulak (km 40). Segons les informacions n’hauríem d’haver fet 45 km. En aquest indret hi ha uns recintes metàl·lics formats per vagons de tren on ofereixen plats de peix fregit. Fem un àpat ràpid.
Continuem fins a trobar la cruïlla a Song Kol que trobem a 5 km. Comença la pista. Rètols de 50 km, que es contradiuen amb els 80 km de la guia. Amenaça tempesta. Esperem un temps prudencial abans de posar-nos en marxa. Arribem a Toluk amb 50 km recorreguts, a través d’un petit i exigent port de 3 km. Seguim la pista de poc pendent que ens endinsa a la vall. Molts trams de ferm ondulat (tôle ondulée). Anem mantenint el riu a l’esquerra. La marxa és lenta, Apareix l’amic “eolo” que la fa encara més fatigosa. Com no tinc la voluntat de seguir lluitant en aquestes condicions decideixo que hauríem d’aturar-nos. Estem a 2600 metres i hem recorregut 20 km de pista.
Com fa bastant de vent creiem que la tenda de joguina que duem l’hem de muntar a recer d’alguna construcció o ressalt que ens protegeixi. Al dia encara li queden hores. Jo amb les forces limitades.

65,85 km5 h 14 min12,56 km/h


Hem coincidit amb un xicot belga que porta viatjant des de gener, començant a Australià i pretén arribar a casa seva no sap quan.

Song-Kol, és un llac d’alta muntanya a la provincia de Naryn. Es troba a una altitud de 3.016 m. La longitud màxima és de 29 km, una amplada de 18 km i una fondària de 13 m (270 km2).


9· Dissabte, 12 de juliol de 2014
Acampada – SONG KOL
Camí de Song Kol, la tenda ens ha permès dormir protegits
Song Kol. Fent un te en una iurta


Aquest vespre i nit hem tingut una àmplia varietat de fenòmens atmosfèrics: vent, pluja, sol, calor, llamps, trons. Malgrat tot, la tenda ha fet un bon paper i ens ha permès dormir prou, i prou atapeïts degut la mida de la tenda. En poc temps passem les quatre estacions.
Podem iniciar la marxa havent eixugat les poques coses que teníem humides. La pista, el riu i el conjunt de la vall van pujant suaument durant 6 km. Després el pendent és més sobtat. Hem de progressar molt lentament amb aturades freqüents. Assolim el coll d’uns 3400 metres havent recorregut 16,5 km, guanyat un desnivell de 800 metres en dues hores i mitja a una velocitat mitjana de 6,5 km/hora.
La pista d’entrada a Song Kol en bastant bon estat amb el pendent favorable ens fa gaudir d’un merescut descens sense dispendi energètic. Una catifa de flor de neu cobreix l’àmplia estepa.
El llac queda molt allunyat de la pista i en prou feines es pot albirar però tot l’entorn és grandiós, com un gran desert encatifat de verd amb ramats de cavalls i de vaques pasturat. Tornem a trobar al belga (Martin) en una iurta. Ens aturem per fer un te. Continuarem la ruta junts fins la cruïlla de pistes a Naryn i Baetov.
Regategem un preu excessiu per l’allotjament i després d’intentar sense èxit altres opcions hem de tornar a la iurta i quedar-nos. Presenciem un espectacle tipus “war west” per tancar els ramats.

41,04 km4 h 16 min9,60 km/h



10· Diumenge, 13 de juliol de 2014
SONG KOL - NARYN
Esmorzar a Song Kol
Camí de Naryn cavalls pasturant al riu Song Kol


El sopar d’ahir i l’esmorzar d’aquest matí han estat correctes, mengívols i prou abundants. Per poder veure i viure en primera persona com es desenvolupa el dia a dia d’aquestes gents cal estar disposat a renunciar a una dutxa, una tassa de vàter i altres coses tan senzilles com una cadira.
Des de la iurta tenim el pont que creua el riu i la cruïlla a uns 200 metres. A la cruïlla no hi ha cap indicador. Prenem el ramal de l’esquerra (E). Durant 7 km tenim un seguit de pujades curtes però molt pendents que progressivament ens duran a un coll a 3200 metres. El descens està format per una sèrie de revolts en “paella” per un ferm que visualment sembla molt bo, que sobre la bicicleta no ho és tant. Al km 12 som al fons de la vall estepària. La seguim riu Song Kol avall fins a una cruïlla (km 18). Granges. El brancall de l’esquerra és el que du a Naryn. El de la dreta a Kapataji.
La pista que recorre la vall va pujant poc a poc fins al km 27 on el pendent es redreça per assolir el coll a 3000 metres en el lm 30. Durant el descens abans d’entroncar amb la carretera principal a Naryn encara passem un petit collet de 2600 metres.
A la cruïlla (km 45) hi ha vagons amb menjar molt bàsic. Estem equivocats al pensat que arribar a Naryn serà fàcil. Ens trobem en una carretera que en molts dels trams, ja sigui per obres o pel pèssim estat de conservació esdevé més complicat que transitar en la pista que hem recorregut per sortir de Song Kol.

95,95 km7 h 14 min13,25 km/h


Avui un núvol innocent i protector ens ha fet ombra en molts dels trams de la pista, però en la carretera suposadament asfaltada ha fet una mica el gandul i hem suat una mica més.
Ens instal·lem en un hotel decadent, un edifici de tres plantes de l’època soviètica. El edificis de la ciutat no superen una planta pis, en conseqüència, és molt extensa. Per ser diumenge (suposem) està quasi tot tancat. En un local d’internet, jo no aconsegueixo ni entrar al hotmail. El Garcia té una mica més d’èxit.

11· Dilluns, 14 de juliol de 2014
NARYN – AT BASHY
Naryn. Anem a una botiga per comprar menjar


Per avui tenim programat anar des de Naryn fins a At Bashy. Total uns 40 km. En principi una jornada de descans. Però cal desconfiar sempre que et mous per territori desconegut.
Per abans de començar, no trobem cap local obert en que serveixin alguna cosa per menjar i poder esmorzar. Hem d’anar a una botiga per comprar alguna cosa per poder menjar i beure. Ni a l’estació dels busos hi ha cantina oberta.
La fase de la ruta cal dividir-la en dues parts: la primera, només de sortida comença un port, però pràcticament desapareix la carretera de manera que hem d’anar avançant per un camí en obres, ample, pedregós, amb molta pols, molt pendent i molts vehicles. Així anem fins que assolim la primera collada al km 11. Aparentment estem enfront d’una llarga baixada sobre asfalt. Mentida. En 1 km l’asfalt està molt fet malbé formant plegaments que esdevé més perillós que quan no n’hi ha. A més, la “carretera” segueix pujant, ara suaument fins que al km 19 assoleix la cota de 2600 m. Hem emprat dues hores i quart a una velocitat inferior a 9 km/hora.
La segona part: carretera molt ampla amb el ferm impecable. En el primer tram de descens bastant pendent i després un pendent suau que ens permet recórrer 20 km quasi sense fer un cop de pedal. Ha estat el premi per haver patit la primera part.
Parem a dinar en un local a la mateixa carretera, abans d’agafar la derivació a At Bashy. Són les 12.30 hores. Cauen quatre gotes, sense arribar a mullar el terra.
Amb l’experiència d’avui preveiem l’esmorzar per demà anant a comprar te, iogurt i galetes per poder posar alguna cosa a l’estomac abans de sortir.

48,35 km3 h 24 min14,23 km/h


12· Dimarts, 15 de juliol de 2014
AT BASHY – TASH RABAT

Abans de les set ja estem pedalejant. No fa fred. Anem a trobar la nova carretera seguint la continuació de la derivació que enllaça amb el poble.
Mai havia anat tan carregat en un viatge amb la bicicleta. Duem equip per acampar (tenda, sac, màrfega) i per cuinar. Ho hem fet servir una vegada.
Mai havia vist unes rectes tan llargues en una carretera, que sembla que sigui per al nostre ús exclusiu. Segueix la mateixa tònica dels darrers quilòmetres d’ahir. Perfectament asfaltada. Molt poc trànsit. Molt plana, però un pla inclinat que durà a guanyar un desnivell positiu de 800 metres entre At Bashy (2070 m) i la cruïlla de la pista cap a Tash Rabat (2870 m). La distància entre aquests dos punts és de 60 km, que recorrem en tres hores i quaranta-cinc minuts a 15,8 km/hora.
La pista s’endinsa per una vall no gaire ampla amb un pendent molt suau que s’engorja una mica a meitat del recorregut. Va sempre paral·lela al riu fins arribar al cap de 15 km a Tash Rabat (3100 m). A l’entorn hi ha un antic “caravansai” i una sèrie de camps de iurtes i alguna edificació permanent. El conjunt de tot plegat desmillora un munt l’entorn, que sense els edificis fora realment espectacular. No hi ha arbres ni vegetació arbustiva, sols gespa.

75,39 km5 h 16 min14,32 km/h
Tash Rabat. Caravanserai del segle XV


Hem dinat i també sopat en un edifici estable on tenen el menjador i la cuina pels clients. Els àpats són abundants (amb opció a repetir) i també saborosos. Anem a dormin a una iurta. Hi ha l’estufa encesa, amb combustible d’excrements. A l’interior fa una calor quasi insuportable. No fa fred, però es fa notar la cota dels 3000 metres.

13· Dimecres, 16 de juliol de 2014
TASH RABAT


Tenim programat fer una estada d’un dia a Tash Rabat. Esmorzem a les vuit i després sortim a fer una excursió a peu per la vall. Jo la finalitzo aviat, i pretenc, sense gaire èxit, prendre el sol. El clima que canvia constantment en aquest territori ho fa difícil. Núvols, vent, alguna gotellada...

14· Dijous, 17 de juliol de 2014
TASH RABAT - BAETOV
Anant cap a Baetov: jornada de paisatges memorables


No fa fred. El cel està bastant cobert. Prenem un bon esmorzar (ous, melmelada, assortit de galetes). Tenim per davant una jornada llarga per assolir Baetov.
Sortim de Tash Rabat una mica abrigats per no agafar fred. Ens plantem a la carretera (km 15) en 55 minuts. Fem 2 km a l’esquerra (W) fins trobar una pista sense cap indicació. El ferm està en molt bon estat, sobretot si ho comparem amb la carretera de sortida de Naryn. Llargues rectes que s’ajunten a la llunyania. Quan arribem al punt al punt on s’ajunten, resulta que ara convergeixen encara més lluny. Les rectes, a més de no ajuntar-se mai formen un lleuger pla inclinat que al cap de 12 km ens situa en un collet a la cota de 3400 metres.
Baixem fins a trobar una cruïlla (km 41) on hi ha un assentament (la majoria d’edificis estan en ruïnes). Preguntem. Ens indiquen el camí. No tenim la consciència que estem començant a pujar el segon port. La ruta eludeix un engorjat, per tant, cal pujar per superar-lo. El segon port és més llarg que el primer, també més dur.
Repetides vegades tenim la sensació d’haver arribat al coll, però la pista, tossuda, segueix revolt rere revolt i rampa rere rampa. Culminem amb èxit l’escalada al km 55. Cinc hores i mitja de rodar. Cota 3400 metres.
Per fi iniciem el llarg descens. En tota la jornada només ens hem creuat amb mitja dotzena de vehicles. Mentre estem baixant, amb alguna que altra petita pujada, s’atura un vehicle. Baixen tres kirguís i ens conviden a un generós glop de vodka. Ells ja van més que saturats.
Mentre pujàvem, el nostre amic, el núvol, ens ha fet força ombra, fins i tot massa. En canviar de vessant el sol ens fa força ullades i ens deixa bocabadats per la grandiositat i l’espectacularitat del paisatge.
Arribem a Baetov a les sis de la tarda. Vent de cara en els darrers quilòmetres.

89,89 km7 h 43 min11,62 km/h


Ha esta una jornada molt llarga i bastant dura (segona part), Però ha esta superada pel sensacional paisatge que fins i tot ens ha obsequiat amb la visió d’un petit bosc.
Ens instal·lem a l’hotel de Baetov. No hi ha dutxa. Ens fan fer una passejada fins la sauna del poble per poder-nos rentar. Les latrines no milloren en absolut les que hem anat trobant fins el dia d’avui.

15· Divendres, 18 de juliol de 2014
BAETOV – JERGETAL (KOSH DÖBÖ)


Segons Xavi Tarafa, havíem de tenir com a principal problema d’aquesta jornada la manca d’aigua. De fet el paisatge és més àrid. No hi ha gespa verda arreu.
Una vegada més anàvem errats. L’enemic ha estat el terreny de joc, és a dir, la pista per la que haurem de transitar per arribar a un indret indefinit on plantar la tenda, doncs Kazarman dista uns 150 km de Baetov, que no podem fer en una sola jornada i molt menys amb una pista pedregosa i les pujades que haurem de superar.
Just deixar els carrers de Baetov ens enfrontem amb una pista que reuneix tots els ingredients per classificar-la de molt dolenta: pedregosa, graveta, “tôle ondulée”, pols aixecada pels vehicles que circulen (sovint a excessiva velocitat).
Aquestes condicions em desagraden enormement. Haig de preocupar-me en mantenir l’equilibri, evitar caigudes, anar molt poc a poc per no malmetre la bicicleta i la càrrega. Tot plegat em concentra en la superfície immediata a la roda davantera per triar el traçat més segur i efectiu, sense poder ni donar un cop d’ull al paisatge, ni gaudir de les flors a la vora del camí.
Per recórrer els primers 20 km triguem 2 hores 30 minuts. Arribem al km 30 en 3 hores 15 minuts. Mitjanes inferiors a 9 km/hora. Després la pista ha anat millorant una mica i ens ha deixat avançar d’una manera més fluida.
Avui han estat tres kirguís que ens convidat en plena ruta, aquest cop a cervesa.
La única obsessió del dia ha estat anar avançant metre a metre fins arribar a un punt que hem dir “prou”. Vent a partir de les 15 hores. El nostre núvol ha fet festa. En un petit poble abans d’arribar a Kosh Döbö, ens acull una família a casa seva.

71,41 km6 h 57 min10,26 km/h


Per començar ens han ofert te i “lagman” (un plat típic com una sopa amb espagueti). Per rentar-nos una mica ens adrecen a “su” (aigua). La que corre en un riuet a uns 50 metres per davant de casa seva.
El patriarca està molt interessat amb el vocabulari de la guia Bardt (anglès/kirguís/rus). Abans d’anar a dormir veiem una estona molt llarga de la TV kirguís, bàsicament notícies.

16· Dissabte, 19 de juliol de 2014
JERGETAL (KOSH DÖBÖ) - KAZARMAN
Jergetal: ens acull una família a casa seva
Camí de Kazarman hem d'assolir colls impressionants


Ahir vam anar a dormir més tard que de costum. Avui ens llevem més d’hora. Abans de partir ens ofereixen te.
El cel amenaça pluja en direcció a Kosh Döbö. El patriarca ens assegura pluja. L’estat de la pista és millor que la d’ahir, o potser és que nosaltres estem més descansats. En 5 km davallem per creuar per un pont un impetuós riu d’aigües negres. En 15 km arribem a Kosh Döbö. Per l’energia emprada avui, podem deduir que si haguéssim volgut arribar-hi ahir (en les condicions en que estàvem) de ben segur ens haguessin dedicat una làpida semblant a les moltes que veiem a peu de la carretera.
Des de Kosh Döbö la pista comença a pujar seguint la vall de pendent suau fins els darrers 4 km on el pendent és força exigent. En aquest indret hi havia un remolc carregat de bales de palla capgirat, rodes enlaire, que quasi barra el pas. Per assolir el coll hem de suar de valent emprant quatre hores per recórrer 35 km a 8,82 km/hora.
Segons els nostres càlculs i previsions ja tenim quasi tota la feina feta, doncs en 30 ó 40 km més arribarem a Kazarman. La realitat ha estat diferent.
Als 7 km de baixada ens topem amb una sobtada pujada. Només 1200 metres, però ens trenca el ritme i la moral. Més endavant la ruta present indicis d’haver estat asfaltada en l’antigor. A trams hi ha restes d’asfalt fins que al final d’un llarg descens continuat (km 60) es converteix definitivament en asfalt. Bastant apedaçat, i molts més pedaços que li caldria per oferir un ferm regular.
Teníem previst, que en el km 60 o com a màxim en el km 70 arribéssim a Kazarman. Per sort la carretera segueix asfaltada, en sentit descendent. Cas de tenir un paviment com el d’ahir hauríem aconseguit una altra làpida abans d’entrar a Kazarman.

97,31 km7 h 50 min12,40 km/h


La població (com quasi totes) no té un centre urbà, és una gran extensió al voltant d’un carrer principal. Veiem un cartell que anuncia un hostal. En llenguatge gestual (creuant els braços en forma de creu) ens diuen que està tancat. Des d’una botiga ens truquen a un allotjament (B+B) descrit a la guia. Ens venen a trobar per acompanyar-nos a l’establiment.
Mentre sopem arriba un francès que viatja sol en moto. Va sortir de França a mitjans de maig i no té data de tornada. De moment té com a fita arribar a Vladivostok a mitjans de setembre. Es nota que viatja sol. Parla, parla, parla...

17· Diumenge, 20 de juliol de 2014
KAZARMAN – COTA 2300
Kazarman: el Jean François es mostra molt eloqüent
Creuem un cabalós riu d'aigües netes


El Jean François de matí segueix eloqüent com ahir al vespre. Aboca tota la seva incontinència verbal aprofitant que ha trobat algú que l’entén parlant en el seu idioma.
Sortim disposats a arribar a Jalal Abad en dos dies. La primera nit no tenim ni idea d’on la passarem. De sortida hem de remuntar per carretera des de Kazarman fins a la cruïlla on es troba la pista cap a Jalal Abad. La pista segueix tan ondulada com les pitjors. A més sempre en pujada. Assolim un primer coll (km 31) amb un temps de 3 hores 40 minuts de rodar. La mitjana de 8,45 km/hora. Després d’una breu baixada, en la que cal anar tan lent com pujant degut al mal estat del ferm, continuem amb el segon port. L’assolim al km 40 amb un temps de 4 hores 53 minuts de rodar. La mitjana baixa a 8,15 km/hora. En aquest punt va fer nit el Xavi Tarafa.
Després de preguntar on trobar “su” (aigua) dubtem de carregar aigua d’un regueró que baixa tèrbola. Ens arrisquen a trobar-ne més endavant. Tenim sort. A 2 km, creuem un cabalós riu d’aigües netes.
D’immediat comença el tercer i definitiu coll, que no arribarem a culminar, doncs plantem la tenda a 2300 metres d’altitud.

50,44 km6 h 23 min7,89 km/h


Aquest tipus d’itinerari no m’agrada gens. Vas tot el dia amb la idea fixada de trepitjar els pedals per fer baixar les bieles i el sistema de transmissió et vagi fent avançar, molt lentament però amb constància. Per intentar trobar la traçada menys dolenta vas de dreta a esquerra i viceversa pensant sempre que pel lloc contrari aniràs menys malament. Per sort l’escàs trànsit permet fer-ho. Concentrat en progressar quasi no pots ni observar les plantes de marihuana que hi ha al voral de la ruta.

18· Dilluns, 21 de juliol de 2014
COTA 2300 – JALAL ABAD
Tenim com a premi un desnivell favorable de 2200 metres
La quitxalla ens ve a saludar
Curiosa fons camí de Jalal Abad
Camí de Jalal Abad. Camps de gira-sols


Hem passat bona nit a 2300 meres, sense incidents. De matí sembla que vulgui ploure, fins i tot cauen quatre gotes, contades.
Continuem la pujada inacabada. Pugem poc a poc. El pendent és molt dret. El terra no és dels més dolents. Triguem 1 hora 54 minuts per recórrer els 10,8 km que ens mancaven per assolir el coll a una mitjana de 5,73 km/hora i 600 metres de desnivell.
Estem quasi a 3000 metres. Per l’esforç esmerçat tenim com a premi un crèdit favorable de 2200 metres (diferència de cota entre el coll i Jalal Abad).
El vertiginós descens el faig lentament. El terreny no és molt dolent, a excepció d’alguns trams molt perjudicat per l’agressió de l’aigua o esllavissaments. També hi ha aturades per fer fotos i contemplacions de l’espectacular territori.
Assolim el fons de la vall al km 28,5 en 3 hores 10 minuts. Encara ens resten molts metres de desnivell per baixar, però la pista que va seguint el riu puja i baixa, puja i baixa de tal manera que anem consumint el nostre crèdit molt lentament amb afegitó de també anar consumint energia innecessària.
El paisatge canvia de sobte en un revolt. L’ambient d’alta muntanya amb només gespa i moltes flors ha canviat a veure arbres a la vora del riu, i de sobte conreus amb una paleta de colors amb molts matisos. Camps de gira-sols.
Al km 58,5 arribem a l’esperat asfalt. També arriba la calor. Duem cinc hores fent avançar la bicicleta amb dificultat, tant de pujada com de baixada. Hem pujat la mitjana a 10,0 km/hora.
Tot just sortim del poble on hem trobat l’asfalt la plana queda dividida per un ampli i profund barranc que cal baixar fins al fons del riu artífex de l’obra geològica per fer la remuntada per l’altre vessant.
Després de creuar uns trams de carretera en obres a càrrec d’empreses xineses podem dur un ritme digne per arribar a Jalal Abad. Som a la plana a 800 metres d’altitud. Fa calor.

107,96 km8 h 24 min12,84 km/h


Els darrers 50 km els hem recorregut en 3 hores 20 minuts a quasi 17 km/hora.

19· Dimarts, 22 de juliol de 2014
JALAL ABAD
Osh: ens una parada del mercat ens regalen fruita


Destí Osh. Sense bicicleta. No serà la jornada més dura però si la més perillosa. Fins ara havíem vist com condueixen molts dels automobilistes des de fora. Avui ho hem comprovat des de dins d’un vehicle. Ruleta russa en la seva màxima essència per la manera de conduir.
Hem anat a Osh passant per Ozgon, compartint taxi amb dos kirguís. Diuen que en aquesta ciutat està més arrelat el tema de l’islam. Nosaltres no ho hem pogut constatar. Tampoc el compliment del Ramadà, ja que hem dinat en una terrassa on ho feien molta altra gent.
Fa molta calor. Visitem el mercat (on una venedora ens regala fruita per ser estrangers). Pugem el Salomon Throne amb un museu a l’interior d’una cova natural gaudint d’una temperatura excepcional.
Tornem a Jalal Abad amb un altre taxi compartit (el vehicle no surt fins que no completa les quatre places). Aquest vehicle amb el volant a la dreta i el xofer encara més ximple i arriscat que el del viatge d’anada. Tant l’un com l’altre, aparentment, esperen per avançar un altre vehicle alguna de les següents situacions:
  1. Que vingui un altre vehicle en sentit contrari;
  2. Que no hi hagi visibilitat;
  3. Anar a la màxima velocitat possible.
Crec que haurien d’estar tancats, en un manicomi per bojos o a la presó per intent d’assassinat dels passatgers i del seu propi suïcidi.

20· Dimecres, 23 de juliol de 2014
JALAL ABAD – KOCHKOR ATA
En una "tchai-khana" ens conviden a un te


Ciutats com Osh i Jalal Abad són tremendament extenses conformades per edificis que rarament superen les dues plantes d’altura. Això fa que ens sigui molt difícil de situar-nos al no tenir referències. A tot això, si li sumem el nostre estil de nòmada que arriba al vespre d’un dia i se’n va al matí de l’endemà no ens permet situar l’entorn i ens resulta difícil orientar-nos.
Avui l’etapa ha de ser curta i tranquil·la, sobre paviment asfàltic. Al matí està quasi tot tancat. Podem menjar una pasta i una beguda en una pastisseria “fast food”. Hem de preguntar per sortir de la ciutat per manca de rètols indicadors. Ens diuen “tot recte, la segona rotonda a la dreta” en rus o kirguís, és clar. És el camí cap a Bishkek.
Als 10 km pugem un petit port de 2 km. Les dificultats provenen del sistema de conducció del país a l’estil dels dos taxistes del viatge a Osh. El paviment asfàltic mereix un capítol a part: entre la calor i les rodes del transport pesant l’han deformat com si fos un element fluid conformant unes capricioses onades i estranys bonys que l’invaliden com a espai de rodadura, reduint l’amplada dels carrils de circulació de manera que queda menys espai pels avançaments. O sia, que ens passen a tocar. Al principi el trànsit és intens i molt ràpid (potser fan tard a la feina). Més tard s’alenteix (potser estan treballant).
Al km 30 ens aturem en una “tchai khana” (casa de te). Ens conviden a l’hora de pagar.
A migdia som a Kochkor Ata.

57,59 km3 h 17 min17,57 km/h


El paisatge ha canviat del tot. No veiem muntanyes amb neu ni sense. No veiem animals: cavalls, vaques, cabres, ovelles. Estem en els dominis de grans turons i monstres de ferro.
Tercer intent frustrat d’accedir al compte de correu d’internet.
Tampoc es compleix el Ramadà. Tothom menja i beu a plena llum del dia.

21· Dijous, 24 de juliol de 2014
KOCHKOR ATA – TASH KOMAR

Sorpresa matinera. Al Manel G. li han desaparegut quatre gomes elàstiques que li feien el servei de fermar l’equipatge i que es mogui el mínim possible. Aquest incident ens fa perdre temps i humor.
Ja fa vint dies que em sento analfabet (ciríl·lic). Em fa recordar el “Thick as a brick” de Jethro Tull.
Porto molts anys per les carreteres intentant entendre el llenguatge del clàxon. També em fa sentir analfabet, però dedueixo (potser erròniament): si un vehicle va en sentit contrari i et pita, cal suposar que et saluda. Ens ho fan molt sovint.
Ara quan van en el mateix sentit pot dir moltes més coses; Una: salutació “Hola, com estàs?”; Dues: Advertència: “Atenció que t’avanço”; Tres: Rebuig: “Apartat que em fas nosa”; Quatre: ...
Tant el volum de trànsit com la seva agressivitat ha minvat molt. El paviment asfàltic tendeix a millorar clarament.
Passem per un punt (km 30) on es troba la frontera amb Uzbekistan. Per primera vegada ens atura un gendarme: pura curiositat. Dues preguntes: “d’on sou” “ cap a on aneu” i en marxa.
Tash Komur queda apartat de la carretera general. Presenta un aspecte molt depriment. Ha conegut èpoques brillants. Molts edificis sense ocupar, en estat de ruïna. Resultat de l’època soviètica?
Anem a raure a una casa particular que lloga habitacions. Bona acollida. Fins a les 17.00 no hi ha aigua. Hem arribat a les 14.00.

69,83 km4 h 03 min17,21 km/h


Estàvem avisats que a la vall de Fergama passaríem molta calor. Una vegada l’hem recorregut, en el nostre cas, no més que per les carreters del maresme en ple mes de juliol.
En molts trams del recorregut hi havia rengleres de parades oferint bàsicament síndria i meló, també tomàquets, pebrots i cebes. N’hi ha tanta de fruita que no sé si al país hi ha prou boques per ingerir-la. Tenim pendent menjar una síndria, però són tan enormes que tindríem problemes digestius.

22· Divendres, 25 de juliol de 2014
TASH KOMAR – KARA KÖL

Els nostres temors eren infundats. No caldrà tornar 10 km enrere fins a la desviació de la carretera principal. Seguint 5 km per la carretera secundària tornem a la principal creuant el riu Naryn. Les aigües són clares i tenen una tonalitat verdosa que contrasta amb les aigües braves i brutes que duia quan fa dies vam passar per Naryn. Hi ha un seguit d’embassaments que retenen les aigües que es tornen manses.
Tot el recorregut fins a Kara Köl va seguint el riu embassat per una estreta vall que fa que tan les aigües com l’asfalt formin una dansa de meandres. El riu és pla a nivell de la represa corresponent. No és així per a la carretera (molt bona) que a més de serpentejar de costat ho fa amunt i avall, acumulant metres com aquell que no vol fins als 1000 totals al finalitzar la jornada.
Unes dificultats afegides amb les quals no hi comptàvem són els túnels. Tres són les foradades que hem hagut de passar. El primer de 700 metres lineals amb frontal i llum vermell al darrere. Els altres dos de 200 metres amb un petit revolt. Els metres en la foscor semblen més llargs que en la claror del dia. El poc trànsit ha fet la jornada més tranquil·la, predomini de camions de gran tonatge.
Arribem a un primer nucli de Kara Köl. Cal passar un petit collet per anar al segon nucli d’habitatges, 4 km més enllà.

69,28 km4 h 37 min14,99 km/h


Anem a prendre un refresc a una àrea recreativa bàsicament formada per un llac, uns elements inflables per infants i una zona de bar.
A mitja tarda estem sols al bar. En el llac es banyen infants i no tant infants. A les set els banyistes desapareixen i s’omple la zona de bar de diversos grups de senyores. Nosaltres hi sopem.

23· Dissabte, 26 de juliol de 2014
KARA KÖL - TOKTOGUL
Una canonada d'aigua amb freqüents fuites


Ahir no vam poder comprar quasi res per esmorzar i per la ruta. Ens fem un te a l’habitació amb el fogonet i mengem uns iogurts.
No duem massa avituallament, però com el propòsit és arribar a Toktogul en dos dies fent una acampada al creuar altra vegada el riu Naryn ja ens en sortirem.
Sortint de Kara Köl de seguida en trobem amb un riu d’aigües en llibertat que baixa formant meandres. Tenim en el full de ruta pujar un port a la cota 1400 metres. La vall va pujant seguint el riu fins que en els darrers 4 km s’enfila per saltar al vessant oposat de la carena. Embassament de Toktogul.
Sempre que ens pregunten alguna cosa (que evidentment no entenem) i que quasi sempre és “d’on veniu” i després “el vostre nom”. Al saber que som d’Espanya, Catalunya o Barcelona més d’una vegada han exclamat “no pasaran”. Aquesta vegada ha anat inclosa la convidada de l’esmorzar.
El paisatge esdevé més àrid d’allò que estàvem acostumats a veure, primer en pastures i més tard en conreus. Muntanyes nues sense vegetació.
La ruta orientada a l’est va paral·lela a una canonada d’aigua d’un metre de diàmetre amb freqüents fuites que són aprofitades per la gent per carregar el líquid element. En aquest tram, ja prop de la cua de l’embassament hi tornem a veure conreus. Abans ens hem aturat a dinar a l’entrada de Ketmen Tobo. La temperatura a l’ombra 36ºC.
Quan l’orientació de la carretera canvia al nord i creua al Naryn comprovem que tenim poques o més aviat nul·les opcions per a muntar la tenda. Manca d’aigua. Manca d’ombra. Excessiva temperatura.
La decisió és inevitable: arribar fins a Toktogul. La carretera és planera fins que arriba l’inevitable port. Suau, però a aquestes alçades i en aquestes condicions, castigador. A l’altre vessant (Tarken) sembla una caldera. Parem en un rec d’aigua per fer una remullada integral que ens proporcioni prou vitalitat per assolir Toktogul. Anirem un dia per endavant del calendari previst.

69,28 km7 h 10 min16,08 km/h


Paviment excel·lent, excepte alguna deformació plàstica conformat per les rodes dels grans camions. Una família belga que viatja en cotxe ens proporciona una bona informació per les properes jornades de bicicleta.

24· Diumenge, 27 de juliol de 2014
TOKTOGUL – CARRETERA M41
Toktogul. Sortida de sol


Esmorzem en un magacin on també hem comprat una mica d’avituallament pels propers dies que són una incògnita en quan als llocs per dormir. La ruta pren una direcció nord. Segueix el curs d’un riu d’aigües impetuoses. Els que no tenim ímpetu som nosaltres que tot i que anem a contra corrent del riu el pendent és molt suau. Començo a sentir dolor a les costelles i em fa força mal al respirar.
Donem per finalitzada la jornada en un indret on hi ha un motel que ens va dir la família belga.

31,12 km2 h 52 min10,85 km/h


25· Dilluns, 28 de juliol de 2014
CARRETERA M41 - CARRETERA M41

Continuem la pujada molt, molt lentament. No hi ha cap població en tot el recorregut. Hi ha bastants assentaments de iurtes. El cel ha estat cobert, però no sembla que hagi de ploure.
Quan duen 30 km cauen quatre gotes. Després quatre més. Providencialment som davant d’un edifici que ens servirà d’aixopluc. És migdia, esperem a que escampi. Plou amb certa intensitat, amb estones de fortes ratxes de vent. Ens queden la resta del dia, i tota la nit per veure de recuperar les bones sensacions. Som a uns 2700 metres sobre el nivell del mar. Encara ens queda creuar el coll de 3100 metres d’altitud.

29,34 km4 h 13 min6,95 km/h


La pedalada ha estat de pena. Vaig de malament a pitjor. Ho demostra la mitjana de menys de 7 km/hora en uns 30 km per carretera asfaltada.
L’edificació, com totes les que hem vist en ambient rural, està feta una ruïna. La construcció és sòlida amb sostre de plaques de formigó prefabricat sobre parets de totxo massís de 30 cm de gruix. De les quatre estances, n’hi ha dues que estan aprofitables per estalviar-nos la mullena.

26· Dimarts, 29 de juliol de 2014
CARRETERA M41 - SUUSAMYR
Suusamyr. Una gran sala habilitada per a nosaltres


El dia es desperta esplèndid. Hem de continuar la mantinguda pujada amb llargues rectes i revolts també molt amples. Assolim el coll Ala Bel pass de 3175 metres, en 7,35 km. He emprat una hora 13 minuts a 6,00 km/hora. Ahir poc abans de començar a ploure, una dona em va dir que faltaven “eleven” quilòmetres pel coll. La distància era correcta.
La baixada del port és bastant pendent al principi. La carretera molt àmplia i el trànsit moderat, format principalment de camions. Molts d’ells de transport de combustible. Després el pendent es suavitza a mínims. El vent també ens és favorable.
Quan hem recorregut 70 km fem un intent d’acabar la jornada. Al primer lloc, de bona presència, ens reben amb els braços creuats com un vampir davant d’un enfilall d’alls. Significa: tancat.
Al segon local ens quedem. Però l’estada dura molt poc. Al veure les lamentables condicions del recinte: petit, sense porta, sense cortina, a la vista de tothom, i després de comprovar que de net no en tenia res, sense dutxa ni lloc on rentar-se, prenem l’equipatge i tornem a la carretera.
Jo dec patir algun virus o complicació gripal que m’ha fet anar molt malament els dos darrers dies, com ho demostra que ahir només haver recorregut 30 km en tota la jornada sense haver passat cap port important. Vaig millorant.
L’alternativa que tenim és anar fins a Suusamyr on tenim referència de bon allotjament. Inconvenient: és un poble que dista 13 km de la carretera M41 a Bishkek, que seguim i per la cruïlla encara manquen quasi 10 km. Els 13 km són de pista i al final es transformen en quasi 18 km.

97,72 km6 h 12 min15,73 km/h


Avui hem parat per menjar alguna cosa més sòlida que el te i unes tristes galetes. La ració per persona és de quatre ous aferrats. Hem de recordar de demanar mitges racions. Tot i que només n’he menjat tres, sembla que els he tolerat prou bé.
La cruïlla on hem fet una aturada per menjar està a 18 km de baixada del coll.
Poc abans del km 70 la carretera s’ha convertit en més estreta i el transitar més perillós.
A Suusamyr ens instal·lem en un allotjament per a turistes que consta de dos edificis. Hi ha dos alemanys. Podem gaudir de certa intimitat en una gran sala habilitada per a nosaltres dos. Tampoc hi ha dutxa. Hi ha una latrina allunyada dels edificis. El menjador està en l’altre edifici.
Les estances estan prou netes, i encara més si ho comparem amb el “local” del km 70.
Per demà tenim previst quedar-nos a Suusamyr.

27· Dimecres, 30 de juliol de 2014
SUUSAMYR


Poca cosa tinc per explicar. He estat mandrejant mentre Manel G. anava a fer un tomb amb la bicicleta sense càrrega.
He repassat la bicicleta i reparat la funda del cable del desviador que s’havia fet malbé.
Ens preparem dos sobre de fideus de cocció ràpida per dinar.
Per demà tenim dos problemes. Un: arribar a la boca sud del túnel a 3170 metres. Dos: passar-lo.
La boca sud del túnel dista uns 30 km amb 1000 metres de desnivell. Kara Balta dista uns 90 km.

28· Dijous, 31 de juliol de 2014
SUUSAMYR – KARA BALTA
Pujant cap al túnel rengleres de vagons i iurtes
A l'entrada del túnel hi ha una barrera i un semàfor
Hem passat el túnel amb bicicletes i cavall
Cap a Kara Balta la carretera s'encaixona entre muntanyes


Pel matí ens serveixen l’esmorzar un parella d’ancians que ens semblen el propietaris i titulars de l’activitat “turística”. Bastant més amables que la jove que ha fet de mestressa aquests dos dies.
Sortim de Suusamyr abans de les vuit. El dia és esplèndid. Per la nit hem vist núvols i que feia vent, però ara ha escampat.
El retorn fins a la cruïlla de la carretera el faig en més bones condicions que la peregrinació que vaig fer fa dos dies. D’entrada 2 km d’asfalt. Després (4 km) d’asfalt transformat en pista per degradació del mateix paviment. Aquestes pistes són les pitjors. Aviat arriba la pista paral·lela per la qual es circula molt millor per uns 7 km. Finalment cal seguir la pista fins l’enllaç a la carretera. (16,6 km / 1 h 26”).
Comencem a pujar. Carretera en força bon estat i amples revolts. Rengleres de vagons i iurtes al primer tram. Després més espaiades. En quasi totes s’ofereix menjar i begudes. Arribem a la boca sud del túnel abans de migdia. (29,03 km / 3 h 33” / 8,18 km/h). Està a una cota de 3170 metres i té un longitud de 3 km.
A l’interior del túnel estan fent obres de reparació. A l’entrada hi ha una barrera i un semàfor permanent en vermell. Els vehicles passen per torns sense una pauta que puguem entendre. Ens diuen que els sembla que no tindrem cap problema per passar. A la cua també hi ha un cavall amb el seu genet. El túnel està il·luminat, no obstant veiem el panorama molt fosc per passar pedalejant. Un home amb una petita furgoneta amb caixa oberta s’ofereix per passar-nos. Pugem a la caixa el cavall, les dues bicicletes i els tres genets. No ens cobren res pel servei.
La baixada del port pel vessant nord es fa en un seguit de revolts tancats (paelles) i en fort pendent. Ferm en bon estat. Al fons de la vall la carretera s’encaixona entre muntanyes de vertiginosos vessants deixant espai per al riu. Ens bufa un fort vent de cara, que ens aturaria si deixéssim de pedalejar, tot el el pendent favorable. Durant 40 km enlloc on poder menjar o beure.
Passat Sosnovka s’entra en una plana. A les portes de Kara Balta hi ha una moderna factoria de processat d’urani procedent del Kazakhstan.
Ens instal·lem en el primer hotel exsoviètic que trobem.

101,72 km6 h 51 min14,85 km/h


Parlant del paisatge, com quasi cada dia és grandiós, sorprenent i impressionant. Al vessant sud hi ha amplíssimes valls amb muntanyes de turons verds. Al vessant nord braves i escarpades muntanyes i finalment la plana amb conreus. En fi, les panoràmiques són d’una constant i variada sensació visual.
Les poblacions i les ciutats ocupen grans extensions. Costa definir-les i orientar-se. Els establiments de servei per a la pernoctació estan en un estat lamentable on els serveis són un punt a part. Sovint són inexistents (dutxes o similars) o les latrines que fan caure d’esquena al més tolerant.
La configuració dels pobles i de les ciutats em recorda la imatge d’un càmping amb les seves parcel·les ocupades per una tenda o caravana. En aquest cas, tot és a escala més gran, que poden ocupar extensions de 5 ó 10 km on és molt difícil ubicar el “centre” i també orientar-nos. Les cases acostumen a tenir una placa amb el nom del carrer i la numeració.

29· Divendres, 1 d’agost de 2014
KARA BALTA - BISHKEK
Bishkek. Allotjament a Nomads Home


La jornada d’avui no mostra cap interès en particular. Ans al contrari, ja que transcorre per la carretera que comunica Bishkek amb el Kazakhstan a través de Kara Balta. La dificultat de trobar un transport adient per nosaltres i les bicicletes ho propicia.
La carretera és planera, bastant acceptable i gens perillosa. La carretera no és perillosa, els que són un autèntic perill són alguns dels conductor que hi circulen que sembla que no siguin conscients que poden fer mal (i més a unes simples i lleugeres bicicletes) i també fer-se’n de mal.
Els primers 30 km són una continuïtat d’edificis de tota mena (magatzem, botiga, cafè, habitatge...). També hem recobrat l’arbrat, que ens afavoreix amb la seva ombra.
A uns 20 km de Bishkek es transforma en autovia amb mitjana per separar els dos sentits de circulació. A 14 km de Bishkek un rètol indica 35 km a l’aeroport.
Ja dins de Bishkek el tràfic es massifica. Els taxis, semàfors, troleibusos i demés vehicles ens fan avançar més lents i amb més precaució. No acabem d’arribar al nostre destí, la tasca es fa feixuga. Després de preguntar per mirar d’orientar-nos sobre el mapa de la capital, ens trobem a l’estació oest de petits busos.
Al costat mateix hi ha la guesthouse “Nomadshome”. Tenen un petit problema amb el tema de la reserva, que amb una mica de paciència es resol feliçment.

68,12 km3 h 40 min18,52 km/h


30· Dissabte, 2 d’agost de 2014

Arriben Maria Mercè Fernández, Marta borràs i Quim Balaguer. Deixarem aparcades les bicicletes a Bishkek i anirem tots cinc a fer una ruta turística de tres setmanes pel país veí: el Kazakhstan.

Més informació
Sobre les cròniques d’altres viatges:
www.tempsvila.net
www.cebadalona.org