MARROC 2014

Autor: Manel Broch




Preàmbul
El fil conductor i l’objectiu principal d’aquest viatge és fer el trajecte de 250 km entre Merzouga i Zagora que discorre per un territori amb ambient saharià i per un camí sense asfalt que sovint pot complicar-se en el creuament de lleres dels oueds. Pretenem començar la pedalada a Errachidia, i aquest fet implica haver de destinar tot una jornada per traslladar-nos des de Marrakech amb autobús. La tornada pretenem fer-la en bicicleta fins a Marrakech a través de la vall del Draa i del Tizi n’Tichka.

L’equip el formarem Manel Broch i Manel Martí.


1. Dilluns, 17 de març de 2014
BCN – MARRAKECH

A les 8.00 h ens reunim a casa. El Joan Guirao ens porta a l’aeroport del Prat (T-1) amb el meu cotxe amb les dues caixes a l’interior. El mostrador de VUELING 405 encara no està operatiu quan hi arribem.
VY7332 BCN-RAK - 12.05 – 13.25

El terme Marroc procedeix del nom de l'antiga capital imperial Marrakech, provinent de l'expressió berber que significa "Terra de Déu". El nom complet del país Al-Magrib en àrab es pot traduir com “Ponent, on es pon el sol”, l’Occident Àrab.
L'extensió és de 450.000 km² i la població d'uns 33 milions d'habitants. La capital és Rabat amb més d'un milió i mig d'habitants.
Marroc compta amb quatre serralades: el Rif, l'Atles Mitjà, el Gran Atles i l’Antiatles.
La muntanya més alta és el Toubkal, que arriba als 4162 metres d'altitud. Entre el Rif i l'Atlas Mitjà està la vall del Sebú. Des Larache fins a Essaouira està la plana atlàntica que està limitada a l’interior pel Gran Atles i l'Atles Mitjà. Més al sud es troba l’amplia i fèrtil vall de l’oued Sous, la serralada de l’Antiatles la planura per on discorre gran part del curs de l’oued Draa i el desert del Sàhara.

Els rius principals són: Sebú, Muluya, Oum Er-Rbia i Draa.

No es precisa visat per estades inferiors a tres mesos. No és necessària cap vacuna per visitar el Marroc ni cap prevenció especial a nivell sanitari més enllà d'evitar beure aigua de l'aixeta i preferir sempre beure aigua mineral.


Els taxistes de l’aeroport no estan gaire interessats en dur-nos fins a Marrakech. Els altres turistes duran uns paquets més petits i les butxaques més plenes. Prenem l’autobús, que per 30 DH/persona ens du fins a la Plaça Jemaa Fna.
A l’hotel Ali de Marrakech no mostren gens d’entusiasme per acceptar-nos com a clients. A més pretenen cobrar una consigna per guardar les caixes a raó de 5 DH per caixa i dia. A l’hotel Foucauld ens reben amb una altra actitud. L’habitació no és sorollosa encara que el balcó dóna a la via molt transitada.
Canviem 500 euros x 11,075 = 7.945 Dh.
Primer anem a dinar. En acabat muntem les bicicletes i ens posem a la recerca de l’estació de bus de la CTM. Està a prop de l’estació de tren (SCNF). Comprem els bitllets per anar demà a les 7.30 h fins a Errachidia.
CTM Marrakech – Errachidia 07.30 – 17.30

2. Dimarts, 18 de març de 2014
MARRAKECH – OUARZAZATE – ERRACHIDIA

Ens llevem a les 5.30 h, per esmorzar a l’hotel a partir de les sis. A les 7.00 h som a la CTM. Cobren 100 DH per dur les dues bicicletes. El servei és excel·lent. El vehicle és nou, està net i surt puntual.
Espectacular panorama en la pujada del Tizi-n-Tichka amb marcats revolts en els darrers quilòmetres, deixant enrere la profunda vall amb el riu envoltat de petits i fèrtils conreus i per sobre les muntanyes encara nevades del Haut Atlas.
Curta aturada a Agouim. Tambés s’atura a l’estació CTM de Ouarzazate. Continua per la vall del Dadés fins a Boumalne Dadés on fem una parada per dinar. Arribem a Errachidia a l’hora prevista. Ens instal·lem a l’hotel M’Daghra després de visitar La Renaissance i desestimar-lo per no reunir les mínimes condicions i tenir una inclinada escala d’accés per la qual hem de pujar les bicicletes i el bagatge.
Errachidia o Er Rachidia, (75.000 h) antigament Ksar es-Souk. És una ciutat situada a la vall del Ziz a l'est del Marroc, construïda com a base militar a principis del segle XX. Esdevé estratègica per anar a trobar les dunes de l’erg Chebbi.


La ruta fins a Tinerhir és bastant exuberant. Després el paisatge va esdevenint més ampli, àrid i desèrtic.
L’itinerari entre Marrakech i Errachidia està molt ben asfaltat en tot el recorregut, també és d’una amplada limitada, just per permetre l’encreuament de dos vehicles voluminosos, com autocar i camió. Per tant, una bicicleta, que circula a una velocitat molt més lenta, és una nosa. En terreny pla, sempre queda el recurs d’emergència de passar al voral sense asfalt, però en un port com el Tichka (vessant nord) no hi ha on apartar-se. En pujada la bicicleta és un obstacle per un vehicle pesat, i a la vegada el vehicle pesat és un gran perill en les maniobres d’avançament.
En totes les poblacions de la ruta hem pogut observar l’ús intensiu que es fa de la bicicleta, principalment pels joves per a anar i tornar de l’escola, encara que es veu persones de totes les edats.
A Errachidia no hi veiem cap turista, només algun passavolant a la carretera principal. La temperatura és baixa, que acompanyada del vent que bufa fa que tothom vagi abrigat. Nosaltres també ho hem de fer.
Tampoc hi ha gaire restaurants. En el que anem, tenim l’encert de demanar la típica harira (sopa marroquina) i dues mitges racions d’amanida i brochettes, per tal de compensar l’abundant plat combinat que hem menjar a Boumalne Dadés, on la foto del menú només es veia una omelette, però no tota l’abundant guarnició que acompanyava la truita.

3. Dimecres, 19 de març de 2014
ERRACHIDIA – ERFOUD
El palmerar del Ziz es mantindrà allunyat a la dreta

Prenem la carretera direcció a Erfoud. El paviment no està al nivell de la carretera de les kasbes, però hi ha un magnífic carril bici fins a la Source Bleu du Meski (18 km). Fem una breu aturada i visita al complex de botigues i zona d’acampada.
Continuem per la carretera, ara sense voral asfaltat, però amb el ferm lateral de terra tant dur i fàcil de rodar com per asfalt. La planúria que ens envolta es perd a l’horitzó una mica enterbolit per l’atmosfera.
Anem seguint la ruta fins que podem albirar el palmerar de la vall del Ziz que es mantindrà allunyat a la nostra dreta i una mica engorjat durant no menys de 30 km. El palmerar, segons temporada, dóna fruits a tres nivells: a nivell del sostre superior amb els dàtils; a un estrat mig arbres (fruiters i oliveres) i a nivell del terra amb els conreus.
A Erfoud ens instal·lem a l’hotel Benhama, després de desestimar altres opcions. La ciutat és plena de quads, molt sorollosos.
El terreny ha estat molt favorable i ens ha permès avançar a una bona velocitat amb poc esforç.

74,89 km3 h 39 min20,53 km/h


Erfoud o Arfoud, la capital de Tafilalet, és un poble situat a l'est del Marroc, dins la província d’Errachidia. Es troba just a sobre d'altres pobles com Rissani i Merzouga.


4. Dijous, 20 de març de 2014
ERFOUD – MERZOUGA
Cap a les dunes de l’Erg Chebbi. Merzouga

Pressuposem que la jornada serà curta i fàcil. A més l’esmorzar a l’hotel el serveixen a partir de les 7.30 h. Tot plegat fa que sortim a les 9.00 h.
Prenem el carrer que fa cantonada amb el Banc de Maroc que va cap a Darkaua. Només sortir de la població ens veiem envoltats per un paisatge immens, sense altre límit que un llunyà horitzó. L’asfalt perdura durant 17 km. Després una pista molt pedregosa que sembla preparada per rebre una capa d’asfalt ens obliga, tot sovint, a rodar per camins paral·lels alternatius, que permeten una millor circulació.
Encara estem en territori dominat pels quads. Sembla que deu haver alguna competició ja que circulen a molta velocitat. Fan molt de soroll i molta polseguera que contrasta amb l’entron.
En acostar-nos a les dunes del Erg Chebi abandonem la pista que no ens sembla dugui la direcció en que volem anar i anem navegant cap a Merzouga.
Un xicot que està pintant quadres al peu de les dunes ens indica que estem davant de l’alberg d’Ali “El Cojo”. Són les 12.30 h. Molt bon acolliment.

44,24 km2 h 53 min15,38 km/h


Merzouga és un poble situat a 50 km al sud d'Erfoud i a uns 20 km de la frontera amb Algèria. Les dunes de l’erg Chebbi tenen una longitud de 22 km (de nord a sud), 5 km d’amplada i tenen una alçada màxima d’uns 150 m. Són un grandiós espectacle que atrau un gran nombre de turistes d’arreu del món.


Degut a la placidesa de la jornada ens permetem el luxe de dinar (amb pernil), descansar i després pujar a la Gran Duna. Una capa de núvols fa inútil el nostre esforç per veure una espectacular posta de sol.
En tornar de la duna tenim l’oportunitat d’establir una harmoniosa conversa amb Ali. És tot un personatge, un expert i una institució del desert que ens dóna informació útil pel viatge, ens dóna la benvinguda amb un Rioja, i no para de donar ordres i conversar en qualsevol idioma.

5. Divendres, 21 de març de 2014
MERZOUGA – TAOUZ - RAMLIA
Les dunes de l’Erg Chebbi són un grandiós espectacle
Inici de la pista ben consolidada
Comencen les dificultats en forma de bancs de sorra
Anem per bon camí
Ramlia. Forn per coure el pa


Els núvols han desaparegut i el vent que ahir bufava del sud s’ha transformat en una suau brisa que bufa del nord. No pugem a veure la sortida de sol des la Gran Duna, ja que volem estalviar el temps i l’energia que ens seran molt necessàries per arribar a Ramlia.
El trajecte fins a Taouz el fem amb molta rapidesa (29 km / 1 h 20’ / 21,4 km/h). No encertem l’inici de la pista a primera vista. Una vegada enfilada, aquesta està ben consolidada, ens permet mantenir una bona velocitat, destorbada pels quads que estan fent una cursa i el creuament de molts camions que sembla que transporten mineral d’alguna mina.
La diferent velocitat, el nivell de decibels i la quantitat de pols que aixequen els quads contrasta amb la nostra filosofia que està en el pol oposat.
Duem recorreguts 53 km quan comencen les dificultats en forma de bancs de sorra. Veiem proper l’auberge Tazoult (N 30º 48’ 75’’ / O 04º 09’ 76’’). Ens hi acostem. L’Ibrahim s’ofereix, mitjançant preu, a guiar-nos amb la seva Mobylette per una ruta per darrere les muntanyes que tenim al nord on no trobarem sorra. Ens fa fer un tomb per un poble (Idaïd) que evita el ferm arenós.
Fins al km 78 no tornem a trobar la pista principal que ens durà fins a Zagora. Tonem a estar sols davant d’un paisatge incommensurable. Contràriament a allò que ens ha dit Ibrahim anem trobant petits trams de sorra que ens fan anar a peu arrossegant la bicicleta. No obstant les dificultats i la solitud del territori (no hem vist un ser vivent després de deixar Ibrahim) arribem a Ramlia a les 16.45 h. L’entusiasta acollida compensa les mancances de l’alberg Oasis Ramlia, al qual havíem anunciat la nostra arribada per correu electrònic.

95,63 km6 h 39 min14,39 km/h


Ramlia és un llogaret habitat per 32 famílies (260 persones) que s’estén sobre la hamada del Guir que separa el Tafilalet del mar de sorra del Gran Erg Occidental. N 30º 41’ / O 04º 25’


6. Dissabte, 22 de març de 2014
RAMLIA – OUM JRANE
Ens guiarà per creuar el riu de sorra
Hem punxat tres vegades. Estem sense recanvi
Truca a l’amic que ens durà a Oum Jrane

El germà del director de l’alberg en absència d’aquest ens ha atès amb absoluta cordialitat i també ens guiarà per creuar el riu (de sorra) que hi ha més enllà del poble. Sobre la seva bicicleta (ens diu ha participat en la Titan Desert) va traçant amb habilitat un itinerari que evita les majors acumulacions de sorra. A nosaltres ens queda molt per aprendre i hem de caminar alguna que altra vegada. Recorrem 8 km en 50 minuts. Ens dóna instruccions sobre la ruta a seguir i torna cap a Ramlia.
Intentem aplicar allò que ens ha dit el guia fins arribar 20 km més enllà a una petita vila de nom Tafraout. Ens desaconsellen de seguir la pista principal on trobarem molta sorra. Per una altre camí més al nord la evitarem. Prenem la decisió de seguir-la després de preguntar a quatre persones diferents.
Km 53. Resulta que no anem per bon camí per a Oum Jrane (Umjaram). Rectifiquem, ara cap al sud. Sort que no trobem quasi ningú, ja que cadascú ens diu una cosa contrària a l’anterior.
Hem punxat tres vegades. No ens queden recanvis. Punxo i ens quedem en mig del “no res”. Reparem cambres d’aire. No tenim èxit. Com podem (inflant i caminant a estones) anem avançant. El sol se’n va cap a l’ocàs. Anem en direcció a una tenda de campanya ¿serà un miratge?
Està ocupada per un home que fa de guardià de no sabem què. Ens informa que estem a 12 km de Tafraoute. Hem fet un bucle de quasi 50 km per anar a parar a prop del punt de sortida. S’ha fet de nit. Ens invita a un te. S’ofereix per trucar a un amic que ens vindrà a recollir amb el seu vehicle per dur-nos a Oum Jrane del que encara distem 35 km. Pactem preu i esperem. Avui no hem vist ni un quad.
El xofer és un expert de la zona. Ens porta cap a Oum Jrane sense seguir cap pista determinada, camp a través, amb extraordinària habilitat. Entrem a l’alberg a les 21.00 hores. Abans els ha trucat per avisar-los de la nostra arribada.

72,94 km6 h 43 min10,85 km/h


Oum Jrane població de 1.400 persones. Hi ha diverses explotacions mineres a les rodalies. S’extrau mineral de coure. N 30º 38’ / O 05º 06’


7. Diumenge, 23 de març de 2014
OUM JRANE – ZAGORA
El sol és implacable i castiga sense pietat

El primer que fem al matí és reparar les quatre cambres que tenim punxades. Ahmed em va a comprar un pneumàtic que també es va fer malbé ahir en rodar baix de pressió. Esmorzem i ens posem en marxa a les 9.15 h. No hi ha ni un núvol al cel. El sol ens assetjarà amb tota la seva força.
Es confirmen les informacions sobre l’estat de la pista. No hi cap trampa en forma de bancs de sorra. Quan duem recorreguts 30 km entronquem amb la pista que va de Zagora a Tazzarine. No està asfaltada ni ho estarà fins a 4 km de Zagora.
Encara que el ferm de la pista en tot el recorregut d’avui no és dolent ens fa posar molta atenció d’allà on hem de posar la roda, això permet que sigui el paisatge de grans horitzons qui contempli impassible el nostre pelegrinatge per aquest territori tant desert i no al contrari com fora de desitjar.
Fins a les proximitats de Zagora no hem començat a trobar algun indici de trànsit, per tant, hem estat quasi tot el dia sense veure quads, ni vehicle tot terreny, ni sers vivents, sols unes planúries encatifades de pedra negra.
Entrem a Zagora a les 16.30 h. Ens instal·lem al La Palmeraie.

85,75 km5 h 46 min14,88 km/h


A les 20.00 h es retransmet per TV el Madrid-Barça. Dues sales de l’hotel estan ocupades per aficionats al futbol.

Zagora és una ciutat del sud de Marroc d’uns 50.000 habitants a les portes del desert on el paisatge mineral pren tot el seu esplendor. La vall de l’oued Draa amb el seu immens palmerar és un dels principals atractius.


8. Dilluns, 24 de març de 2014
ZAGORA – OURIZ
Els joves van a l’escola en bicicleta
El palmerar del Draa
La bugada s’eixuga amb rapidesa

Va guanyar el Barça per 3 a 4. Nosaltres ja dormíem abans d’acabar el partit. L’impacte produït per les irregularitats de la pista d’ahir durant 80 km i quasi sis hores ens van deixar baldats. A més el sol va ser implacable i va castigar sense pietat.
Abans de sortir trobem una roda punxada. Canviem 100 euros per 1.085 dirhams. Comprem una cambra d’aire per a possibles emergències.
Totes aquestes maniobres retarden la sortida a les 9.30 h. Coincidim amb multitud de joves que van cap a l’escola en bicicleta.
Seguim la carretera de la vall del Draa. Deixem la pista de la riba esquerra per a una altra ocasió. Estem saturats de pista després de 250 km. La carretera va vorejant el palmerar per més de cent quilòmetres. El riu (oued) Draa el veiem en poques ocasions.
Quan comença a escalfar el sol anem fent aturades curtes per anar bevent aigua i també algun refresc. A Tamezmoute fem una queixalada i poc abans d’Ouriz ens refresquem en un pou.
A les 16.00 h som a Ouriz (a 2 km d’Agdz). Rebuda poc entusiasta. No tenen cap beguda fresca, tret d’aigua (que ja és molt). Establiment senzill, més car que l’hotel La Palmeraie de Zagora que ha resultat molt excel·lent per qualitat i preu.

93,03 km5 h 10 min18,01 km/h


9. Dimarts, 25 de març de 2014
OURIZ – OUARZAZATE - AMERZGANE
Les muntanyes són nues, sense signes de vegetació
Pujant cap el tizi Tinifit camí d’Amerzgane
Kasbah Tifoultout classificada Patrimoni històric


Fent la viu-viu avancem 30 minuts l’hora d’esmorzar. Això ens permet sortir a les 8.00 h. Avui tenim una llarga jornada amb un port de sortida.
El tizi Tinifit és molt llarg, però de pendent poc exigent. La carretera s’enfila pels vessants de les muntanyes nues, sense signes de vegetació, encara que en algun lloc es veuen cabres pasturant.
El paisatge, tot i ser molt salvatge, queda limitat per les muntanyes que ens envolten donant un marc més proper, sense un horitzó que en perd a l’infinit. Dalt del coll comptabilitzem 27 km que hem recorregut en 2 h 10 min. Baixem fins al proper Âït Saoun en dues grans diagonals en ziga-zaga. Ens aturem a menjar una omelette bereber.
Continuem cap a Ouarzazate per terreny ondulat amb franca tendència a la baixada. Hi arribem en dues hores i fem 40 km (km 70). No entrem a la ciutat i anem seguint una carretera que entronca amb la principal davant dels estudis de cine.
La temperatura més moderada que els darrers dies ens permet avançar sense esgotar-nos.
Tornem a parar a la cruïlla a Âït Benhaddou. Manquen 15 km per Amerzgane. Quan estem a uns sis quilòmetres de la població s’aixeca una ventada enfurismada que ens fa patir per progressar. A més la kasbah Imini està situada uns 5 km més enllà.
Som els únics hostatges a l’establiment. Estan executant obres d’ampliació. Rebuda cordial.

115,55 km6 h 56 min16,67 km/h


La kasbah Imini reuneix totes les condicions per considerar-la el millor allotjament del viatge: molt bona situació a peu de carretera, la neteja és a tota prova, no hi ha soroll, construcció pràctica, sòlida, molt bon ambientada, bon acolliment, bona cuina i molt bon preu.
Per trobar-li una part negativa, cal dir, que és imprescindible anar amb transport propi (bicicleta, cotxe, taxi) ja que no hi parada de bus al davant ni tan sols a Amerzgane situada a 5 km.

10. Dimecres, 26 de març de 2014
AMERZGANE – TIZI N TICHKA – ÂÏT OURIR
Amerzgane. Kasbah Imini
Esmorzar a la kasbah Imini
Per la ubèrrima vall Imini lluitant contra el vent
Descens del tizi-n-Tichka
Baixem ràpidament direcci Marrakech
A la vora del camí hi ha flors


Tenim seriosos dubtes sobre si podrem fer el desplaçament previst per avui anant més enllà del Tichka i apropar-nos tant com ens sigui possible a Marrakech. Hem de superar més de 800 metres de desnivell amb un vent de cara que en determinades ratxes fa perillar l’equilibri sobre la bicicleta, al marge de l’esforç extra que això representa.
De totes maneres haurem de pedalejar, com a mínim, fins a Agouim per trobar un indret on s’aturen els autobusos de línia. Agouim, ens diuen, està a 41 km en direcció al Tichka.



Sortim decidits a esmerçar unes quatre hores per assolir un transport, ja que intentar que s’aturi un dels pocs taxis (set places) que circulen no ho veiem factible doncs acostumen a anar plens i a més tenim l’inconvenient del transport de les bicicletes.
Seguim penosament la ubèrrima val Imini lluitant contra el vent que obstinadament bufa del nord. Al poc, misteriosament o per quedar a recer deixa de fer vent. També ens sorprèn arribar a Agouim amb només 27 km recorreguts. Reposem i mengem. Continuem pedalejant cap al tizi, però el vent torna a aparèixer a escena, encara que intermitentment. Assolim el coll amb 50 km despès de 4 hores de marxa. Fa un vent terrible.
Per baixar hem de fer força sobre els pedals i tan sols aconseguir velocitats de 15 km per hora. A Taddert tornem a fer un refrigeri (km 67).
Seguim pedalant baixant paral·lels al riu. A mesura que perdem alçada el vent també perd intensitat. Sabem que almenys durant 30 km no trobarem cap allotjament i a més haurem de superar 250 m de desnivell del tizi-n-Âït Imguer de 1470 metres.
Progressem ràpidament, tant que fins i tot somiem en arribar a Âït Ourir. El somni és fa realitat i arribem abans no és fosc. En l’hotel Le Coq Hardi, a peu de carretera ens diuen que esperem ja que han de solucionar un problema. Al cap d’una estona ens adrecen al poble a l’hotel Inzal, tot trucant i fent la reserva. Hotel molt modest. Ciutat sorprenent per la seva magnitud i ambient.

Tizi n Tichka de 2.260 m d’alçada, és el pas obligat que uneix Marrakech amb Ouarzazate a través de la serralada del Gran Atlas. Porta d’entrada del desert del Sàhara, en el que entre novembre i març, les nevades ocasionals poden impedir la circulació
129,58 km7 h 51 min16,51 km/h


Âït Ourir població de 20.000 habitants, situada a la riba nord del riu Ourika. A 30 km a l’est de Marrakech en la ruta a Ouarzazate.


Mentre ens acostàvem cap a Âït Ourir ens hem anat creuant amb molts camions que transportaven bestiar, suposem que ens duien a les pastures.

11. Dijous, 27 de març de 2014
ÂÏT OURIR – MARRAKECH
De nou a la plaa Jemaa Fna


L’esmorzar està inclòs en el preu de l’habitació. Acostumats com estàvem a la calor de Merzouga i Zagora la temperatura ha fet una brusca davallada. No fa fred però s’agraeix anar una mica més tapat.
La ruta d’avui no té cap història per explicar. Es tracta d’arribar a Marrakech per empaquetar les bicicletes i preparar el bagatge per la tornada a casa.

37,24 km1 h 51 min20,15 km/h


L’autobús que du a l’aeroport és el 19. Surt cada 30 minuts i el cost és de 30 Dh persona.

12  Divendres, 28 de març de 2014
MARRAKECH - BCN

Per anar a l’aeroport tenim tres opcions: taxi (no duen baca), autobús (cal transportar la caixa fins a la parada a 100 m) i furgoneta (transport precari).
A les 10 del matí comença a plovisquejar. Ens decidim per anar amb una furgoneta amb les caixes a l’interior perquè no es mullin. Arribem molt aviat a l’aeroport, però no tenim altra feina a fer que esperar l’avió.
VY7333 RAK-BCN - 14.00 – 17.20

El vol surt amb retard. Arribem a Barcelona una hora més tard de l’horari previst. Les caixes de cartró mullades, però encara senceres. Ens espera la família Martí per dur-nos cap a Badalona.



LECTURES RECOMANADES
EL SAHARA, Tierras, Pueblos y Culturas.
Manuel Julivert

FORTALEZAS DE BARRO AEN EL SUR DE
MARUECOS.
Roger Mimó

EL CIELO PROTECTOR.
Paul Bowles

VIAJES POR MARRUECOS.
Ali Bey

www.saharayatlas.com




MÉS INFORMACIÓ
Calculador de rutes. www.marocou.com
www.cebadalona.org
www.tempsvila.net

Hôtel Restaurant de Foucauld
Avenue El Mouahidine. Marrakech
hoteldefoucauld@gmail.com // 05 24 44 08 06

Hôtel Benhama
Boulevard My Ismail. Erfoud
hotelbenhama@gmail.com // 06 12 02 96 76

Auberge Atlas du Sable
Merzouga. N 31º 08’ 77’’ / O 04º 01’ 68’’
info@alielcojo.com // www.alielcojo.com

Auberge Tazoult
N 30º 48’ 75’’ / O 04º 09’ 76’’
www.tazoultonline.com

Auberge Oasis Ramlia
N 30º 41’ 15’’ / O 04º 24’ 97’’
oasisramlia@gmail.com

Auberge Oumjrane
N 30º 38’ 56’’ / O 05º 06’ 14’’
06 68 94 08 70

Hotel La Palmeraire
Avenue Mohamed V
Palmeraie_zagora@menara.ma // 524 84 70 08

Ferme Auberge berbère Ouriz (Agdz)
Ksar Ouriz a 2,5 km d’Agdz // 524 84 39 60
www.maison-ouriz.com // www.cheminsdudraa.com

Kasbah Imini
Amerzgane (Ouarzazate) // 666 230 321

contac@kasbah-imini-ouarzazate.com
Pintor Merzouga
artidrimark@hotmail.fr
676 74 46 12

Chez Zaid.
Source Bleu du Meski. 655 21 26 75
zaidmeski@hotmail.fr

Compagnie de Transports du Maroc
www.ctm.ma