CANÀRIES. Fuerteventura i Lanzarote

Autor: Manel Broch




El projecte

Manel Garcia Biosca-Dikonwitz i jo tornem a formar equip. Després de passar junts les festes nadalenques els darrers tres anys en les que hem visitat el Gran Erg Occidental i el Gran Erg Oriental d’Algèria i la zona muntanyosa anomenada Fouta Djalon a Guinea Conakry, enguany anirem a fer una visita a les Canàries, per les illes de Fuerteventura, Lanzarote i La Graciosa. En principi el destí no és tant exòtic com els viatges anteriors, però no per això menys engrescador. Les illes Canàries no formen part del continent africà ni per formació geològica ni administrativa. No obstant geogràficament es troben a tocar del continent.

Sense que serveixi de precedent, hem fet la reserva de totes les pernoctes sense haver de pagar per endavant, per tractar-se d’una regió turística en unes dates d’alta ocupació hotelera.


Crònica del viatge

1 . Dissabte, 22 de desembre de 2012
BARCELONA – PUERTO DEL ROSARIO (FV)

Anem amb el meu cotxe fins a la terminal T-2 de l’aeroport del Prat. Duem la meva caixa per embolcallar la bicicleta a l’interior del vehicle i l’altra caixa molt més voluminosa va fermada al sostre amb l’ajut dels suports que ens ha facilitat el company Jordi Pons Fernández. La Maria Mercè tornarà el vehicle cap Badalona.
Com duem la lliçó molt ben apresa no tenim cap problema en passar l’examen de la companyia aèria RYANAIR.

- FR6302 BCN - FUE 10.25 – 12.50 (+1 h)

Vol sense incidències fins a l’aeroport de Puerto del Rosario, la capital de Fuerteventura. A la recollida d’equipatges especials hi ha problemes amb la caixa més voluminosa, ja que és excessivament gran per passar per la cinta de transport.

Les illes Canàries, són un arxipèlag situat a l’oceà Atlàntic format per set illes i diversos illots. Les illes són La Palma, El Hierro, La Gomera, Tenerife, Gran Canaria, Fuerteventura i Lanzarote. Els illots estan als voltants de Lanzarote.
L’illa de Fuerteventura és la més propera a la costa del continent africà. Es troba a poc més d’un centenar de quilometres.


Anem fins al centre amb el bus núm. 3 (1,30 euros). Per no anar carregats amb les pesades caixes fins a l’hotel muntem les bicicletes en el mateix parc on ens ha deixat el bus. D’aquesta manera un durà les bicicletes rodant i l’altre les caixes buides fins a l’hotel situat molt a prop de la parada del bus, evitant així haver traginar pesats embalums de més de 20 kg.

Hotel Tamasite. León y Castillo, 9 / 928 850 280


Ens sobta trobar el centre de la ciutat amb un excés de tranquil·litat, els carrers són buits, tot i les dates tan properes a Nadal.

2 . Diumenge, 23 de desembre de 2012
PUERTO DEL ROSARIO – CORRALEJO (FV)
(ISLOTE DE LOS LOBOS)

Deixem les caixes de cartró a l’hotel Tamasite. Quan arribem de tornada el divendres 4 de gener haurem de fer operacions de cirurgia per restaurar les caixes de cartró una mica malmeses del transport.

Fuerteventura
és l’illa més propera de la costa africana. Es troba a un centenar de quilòmetres.
La seva superfície és de 1.660 km2 i té 86.000 habitants. La capital de l’illa és Puerto del Rosario.


Deixem Puerto del Rosario en direcció a Corralejo que està emplaçat 35 km més al nord per la carretera FV-1 que ens ofereix un paviment en perfectes condicions, transitada amb una certa abundor de vehicles.
Per evitar els cotxes fem els primers 20 km per una sèrie de senderons que van prop de litoral. Des de poc després de El Jabato hem d’anar a trobar la FV-1 i arribar a Corralejo circulant al costat dels cotxes.
A les envistes de Corralejos ens passegem per Las Dunas de Corralejo, que són a peu de carretera.
Abans d’anar a l’allotjament a Corralejo ens embarquem a fer una breu incursió cap a El islote de los Lobos. Paguem (anada i tornada) 15 euros per persona i 3 euros per cada bicicleta.

Islote de los Lobos. La seva superfície és de 4,5 km2 i dista uns 2 km de Fuerteventura i 9 km de Lanzarote


L’illot no està habitat. Fem un recorregut d’uns 12 quilòmetres en un circuit per bones pistes que arriba fins a la punta nord nomenada Punta Martiño on hi ha el far.
Islote de los Lobos. Vista des del far de la Punta Martiño

La visita a l’illot de Lobos ha estat un encert. Hem fet la ruta d’anada i tornada en solitari. Tota la gent que ha viatjat en el vaixell no s’allunya gaire del petit moll que serveix per desembarcar i embarcar els turistes.
De tornada a Corralejo concertem el viatge de demà al matí fins a Lanzarote. Hi ha una gran diferència de preu en companyies, també en el tipus de vaixell. Transportes Marítimos Romero és la més modesta i la més barata. Paguem 23 euros per persona (anada i tornada) sense cost afegit per les bicicletes.
Ens instal·lem a la Hesperia Bristol Playa (Urb. Lago de Bristol, 1 35660 Corralejo). La recepció ha estat molt cordial. Les instal·lacions són d’un complex turístic de categoria a un preu molt assequible, de 35 euros per l’habitació doble.

48,52 km4 h 00 min12,13 km/h


3 . Dilluns, 24 de desembre de 2012
CORRALEJO (FV) – PLAYA BLANCA (LZ)
PLAYA BLANCA - PUERTO DEL CARMEN (LZ)

Tenim l’esmorzar inclòs amb l’oferta del sopar d’ahir, ambdós en bufet lliure. Ens atipem com si no ho haguéssim de fer altra vegada. Som conscients que trigarem bastantes hores o dies abans no tornem a trobar una taula tan ben assortida.
El transport marítim barat (Romero) no salpa fins les 10.30 hores. És un senzill catamarà que lluita fent la competència a Ferrys de molta més categoria d’altres companyies.
Després d’una travessia de 40 minuts som a Playa Blanca. Hi trobem tota la gent que no veiem a Puerto del Rosario i a Corralejo. Ens resulta una mica aclaparador.
Iniciem l’itinerari de la que conforma la cinquena etapa de la Pedales de Lava creuant la tortuosa zona del massís de Los Ajaches. Els dos primeres terços encara els trobo bastant ciclables, però el darrer terç tinc molt clar que el considero inacceptable per al meu gust d’allò que és circular sobre una bicicleta i per la integritat del meu esquelet anant sobre una màquina saltant per un terreny molt erosionat en els trams de pujada i de baixada.
Los Ajaches. El terreny està molt erosionat en els trams en pendent

Quan són les 15.00 hores ens aturem a dinar a Playa Quemada.
Playa Quemada. Visió general

Continuem per un camí practicable per la bicicleta que no presenta gaire desnivell. Passem per Puerto Calero i finalment arribem a Puerto del Carmen.

Pensión Magec. Hierro, 11. Telèfon 928 515 120.
info@pensionmagec.com


33,19 km4 h 01 min8,24 km/h


Hem tingut dues petites avaries. Una punxada que hem reparat a la plaça de l’església de Puerto del Carmen i una sabata trencada que un sabater hi ha posat un pegament. Espero que duri més que de Nadal a sant Esteve.

Lanzarote és l’illa situada més al nord de l’arxipèlag. La seva superfície és de 845 km2 i té 125.000 habitants. La capital de l’illa és Arrecife.


4 • Dimarts, 25 de desembre de 2012
PUERTO DEL CARMEN (LZ) – ÓRZOLA (LZ)
ISLA GRACIOSA

Ens llevem aviat. Abans no surti el sol som al carrer a punt de marxa. A aquestes hores, i més en aquest dia assenyalat, tot està tancat. Els primers 27 km transcorren per zona urbana que segueixen un carril bici ben senyalitzat.
Més enllà, la ruta jo la denominaria “espardenyes de lava” per la de vegades que cal baixar de la bicicleta per recórrer petits trams que són impracticables.
Camí d'Órzola alguns trams de l'itinerari que seguim són impracticables

Hem fet una aturada a Arrecife per esmorzar i una altra a Gualitza per prendre una beguda i finalment una visita llampec a Los Jameos del Agua.
Recorrem els darrers 5 km fins a Órzola per carretera ja que no hi ha altra opció.
Los Jameos del Agua

Agafem bitllet d’anada i tornada (20 euros) per anar a La Graciosa per al vaixell de les 16.00 hores, entre Órzola i la Caleta del Sebo.
La Isla Graciosa. Ceràmica
La Isla Graciosa. Caleta del Sebo. Posta de sol
. Ens allotgem en una de les dues pensions de l’illa.

Pensión Girasol. 928 842 118


69,30 km6 h 07 min11,33 km/h


L’itinerari d’avui encara que ha estat millor que el d’ahir segueix sense complir amb els requisits que jo demano a un viatge en bicicleta. El vent ha estat moderat i persistent que ha dificultat la marxa.

5 • Dimecres, 26 de desembre de 2012
LA GRACIOSA

Avui, sense càrrega farem una ruta circular per l’illa Graciosa. Sortim des de la Caleta del Sebo on hem fet nit, i que repetirem altra vegada avui. Ens dirigim a Pedro Barba, un nucli de segones residències d’un aspecte fenomenal, amb cases de planta baixa. Tot l’entorn resulta molt agradable, molt ben conservat i net. Això si, no hi veiem ni un sol ser viu.
La Isla Graciosa. Casas de Pedro Barba

Continuem cap a la part nord de l’illa fins a playa Lambra on canviem d’orientació cap al sud per anar a envoltar la Montaña Bermeja i playa de Las Conchas. Pugem a peu la Montaña Bermeja, de 157 metres, pel seu vessant sud.
La Isla Graciosa. Montaña Bermeja

Tot seguit anem per la pista que va en paral·lel al litoral on unes onades gegantines ens ofereixen un espectacle grandiós en esclatar al rocam de la costa. Arribem al peu de la Montaña Amarilla, de 172 metres, a la qual també ascendim pel seu vessant oest.
La Isla Graciosa. Montaña Amarilla



L'illa de La Graciosa forma part del arxipèlag Chinijo, juntament amb els illots de Montaña Clara, Roque del Este, Roque del Oeste i Alegranza. Està al nord-oest de Lanzarote, de la qual la separa un braç de mar conegut com El Río. Posseeix uns 29 km² en què es troben els dos únics pobles de l'illa: La Caleta del Sebo i Casas de Pedro Barba. És la menys poblada de les vuit illes habitades, la seva població actual és de 660 habitants. L'economia insular està basada en la pesca i el turisme.


Tornem a Caleta del Sebo havent de tornar enrere a rodejar pel vessant nord la Montaña del Mojón.

30,60 km2 h 45 min11,29 km/h


Tot i que en tota la jornada no hem trepitjat ni un metre d’asfalt ni cap altre tipus de paviment el recorregut m’ha resultat força agradable.
Hem fet el circuit en solitari. Només cap al final, a prop de la Montaña Amarilla, hem coincidit amb diversos grups de no més de quatre individus que en total no sumen la dotzena.

6 • Dijous, 27 de desembre de 2012
LA GRACIOSA – ÓRZOLA (LZ)
ÓRZOLA – FAMARA – TINAJO (LZ)

Aquest matí prenem el primer transport marítim cap a Órzola, que surt a les vuit. En el tram de l’estret que separa les dues illes (El Río) es formen unes onades impressionants que cauen sobre el petit vaixell.
Com abans de sortir hem menjat una mica a l’habitació no fem cap aturada a Órzola. Pugem fins al Mirador del Río. L’itinerari continua per sobre de los Riscos de Famara alternant trams de corriols, de pista i d’asfalt.
Passem per Haria i seguim pel valle de Malpaso per enllaçar amb la carretera que puja al Mirador de Haria i poc després al Mirador de los Riscos de Famara. També ens arribem fins a l’ermita de las Nieves, que és la cota màxima del dia.
Baixant de l’ermita, per seguir al peu de la lletra la ruta de GPS anem de malament a pitjor fins que anem a raure a Urbanización Famara i la Caleta que està a tocar. Hi ha molt d’ambient de surfistes.
Urbanización i Caleta de Famara. Hi ha molt surfistes aprofitant les onades

Seguim per una pista a prop de la costa que ens du a la Caleta del Caballo, Santa Sport i La Santa. Des d’aquí ens dirigim a Tinajo que es troba a 4 km cap a l’interior.

Finca Marisa, La Costa, 9. 35560 Tinajo. 639 319 336


Durant tot el dia ha hagut el vent d’intensitat més que moderada del nord-est. Per tant, ens ha estat quasi sempre favorable.

78,93 km7 h 06 min11,12 km/h


7 • Divendres, 28 de desembre de 2012
TINAJO (LZ) – PN timanfaya - PLAYA BLANCA (LZ)

Sortim de Tinajo per una pista que passa a tocar del vessant sud de la Montaña Teneza. Canviem d’orientació per anar a envoltar la Caldera Blanca, que desistim de pujar-hi ja que presumim que tindrem una jornada llarga.
Tinajo. Montaña Teneza

Fem la visita de rigor del PN de Timanfaya que inclou una ruta amb autobús.
PN Timanfaya. Rodalies del Parc Nacional


El parc nacional de Timanfaya es troba a l'illa de Lanzarote. Va ser declarat Parc Nacional el 9 agost de 1974 . Ocupa una extensió de 51,07 km ² del sud-oest de l'illa. Es tracta d'un parc d'origen volcànic. Les últimes erupcions es van produir al segle XVIII, entre els anys 1730 i 1736. Compta amb més de 25 volcans. Encara presenta activitat volcànica, existint punts de calor a la superfície que arriben als 100-120C i 600C a 13 metres de profunditat.

Al 1993, la Unesco li va atorgar la qualificació de Reserva de la Biosfera a tota l'illa.



Deixant enrere el PN arribem a Yaiza per carretera, doncs la pista que discorre paral·lela està expressament prohibida a les bicicletes.
A la sortida de Yaiza ens dirigim a El Golfo però no arribem fins a nivell del mar sinó que anem a fer la volta a la Montaña del Golfo per visitar el Charco Verde. Per asfalt passem per Los Herbideros i Laguna de Janubio.
El Charco Verde

Des de la laguna seguim al sud per pistes bastant a ran de costa fins a Punta de Pechiguera, on variem a l’est. Aviat trobem diversos trams de passeig marítim molt ben enllosats que ens permeten arribar a Playa Blanca sense dificultats afegides.


Hotel Corbeta. Carretera del faro de Pechiguera, 3. Playa Blanca 928 517 000.
67,54 km5 h 23 min12,52 km/h


Al restaurant de l’hotel comencen a servir (bufet lliure) el sopar a una hora molt europea, a les 18.30 h. Com la majoria dels hostes són d’una Europa més al nord que la nostra aquest és l’horari adequat i perfecte. Per a nosaltres també, ja que com quasi cada dia no hem pogut dinar.

8 • Dissabte, 29 de desembre de 2012
PLAYA BLANCA (LZ) – CORRALEJO (FV)
CORRALEJO – EL COTILLO – CORRALEJO (FV)

Durant la nit hem tingut una aferrissada lluita amb un batalló de mosquits.
L’esmorzar es dóna a partir de les 8.00 h, però 10 minuts abans de l’hora el menjador ja està a ple rendiment. Nosaltres no tenim gaire presa, doncs el transport marítim a Corralejo no surt fins les 9.30 h.
Arribats a Corralejo anem a la recerca de l’indret per passat aquesta nit. Una escola de surfistes.
Deixem l’equipatge i anem a fer un circuit seguint el litoral nord de l’illa fins a El Cotillo. Tornem a Corralejo seguint la segona etapa del GR-131 tot passant per Lajares.
Fem un itinerari circular des de Corralejo


55,14 km4 h 03 min13,59 km/h


Sopem en un bufet xinès amb abundant hidratació a base de cervesa.

9 • Diumenge, 30 de desembre de 2012
CORRALEJO (FV) – BETANCÚRIA (FV)

Els surfers es lleven més d’hora que nosaltres. Quan ho fem per esmorzar a les 8.00 h ells ja han anat a surfejar. Tenim les bicicletes tancades amb pany i clau. Ens temem que no tornin fins al vespre. Un dispeser de l’escola ens diu que han de tornar aviat ja que han d’impartir un curset a les 9.00 h. Després de llarga espera ens adonem que la porta del garatge tan sols està ajustada i podem recuperar les bicicletes.
Sortim de Corralejo per la FV-101. Ens desviem cap a Lajares on comencem a seguir pistes de terra amb el ferm en magnífic estat. Coincidim en algun tram que va alternant entre el GR 131 i las Rutas Ciclistas de Fuerteventura.

Arribem a Tindaya amb la intenció d’anar a Paso Chico, a la costa, però acabem a Playa Jarubio on veiem una multitud de surfistes en remull.
Continuem fins a Los Molinos un indret amb una petita cala i poca gent on hi ha un modest restaurant. Com anem molt bé d’horari decidim fer un àpat. Duem 25 km recorreguts i suposem que en resten uns 25 km que sense problema ens duran a Betancúria.
Los Molinos. Una petita cala on hi ha un modest restaurant

Una vegada més la realitat superarà allò que teníem previst. Ens emboliquem per una pista que ens du fins a un embassament. Per poder continuar endavant hem d’entrar en una zona tancada per un filat. L’entrada la fem senzillament obrint una porta de xapa metàl·lica. La sortida l’haurem de fer saltant el filat amb una lleu conseqüència d’una esgarrapada a la cuixa amb les dents dels plats del pedalier de la bicicleta. Després d’aquest petit incident assolim la població de Llanos de la Concepción.
Fem diversos intents seguint el GR-131 i després pistes que no condueixen enlloc o que no enllacen amb les de l’altre vessant per quedar tallades per un barranc. Després de diversos fracassos decidim anar avall fins a trobar la carretera que seguint-la ens durà a Betancúria, a una cota de 400 metres sobre el nivell del mar. No contàvem que cal passar una collada de cota 600 metres.

Casa Princess Arminda. Juan de Bethencourt, 2
35637 – Betancúria. 638 802 780


71,40 km5 h 39 min12,64 km/h


10 • Dilluns, 31 de desembre de 2012
BETANCÚRIA (FV) – BUTIHONDO (FV)

Avui és primer dia que tenim el cel cobert de núvols. No sembla que amenaci pluja. La temperatura un xic més baixa, uns 15ºC.
Som en una regió allunyada de la costa amb unes muntanyes que ens ofereixen un paisatge semblant al que tenim prou conegut en els recorreguts per les muntanyes de Marroc.
Iniciem la marxa en davallada cap al sud. La carretera és bastant sinuosa que ens portarà a creuar dues collades abans no assolim la població de Pájara.
Des de Pájara fem un itinerari d’anada i tornada per la mateixa carretera per arribar-nos fins Ajuy. Visitem les curioses formacions de coves a la costa.
Ajuy. Unes espectaculars coves a la costa

Des de Pájara hem de pujar una altra collada que en el seu vessant sud ens aboca a la població amb el nom de La Pared. En aquest punt comença l’istme de Jandia, un territori molt desèrtic. Fins aquí hem recorregut uns 60 km en poc més de 3 hores rodant per una carretera sense cotxes.
Per tal d’evitar la carretera de la costa FV-2, molt transitada, prenem una pista que té el seu origen a 4 km de La Pared. Aquest itinerari es transforma en una veritable trampa. Els tres primers quilòmetres són tant pedregosos que ens fan circular a pas de persona. Després les pedres desapareixen sota una gruixuda capa de sorra que ens obliga a anar a peu arrossegant la bicicleta. Abandonem la pista camp a través per anar a caure a la carretera de la costa que hem volgut evitar. Per fer la meitat dels 15 km de pista, calculo que haurem esmerçar unes dues hores.
Circulem per la carretera amb força trànsit i a alta velocitat. La carretera es transforma en autovia amb senyal específica de “prohibit bicicletes”. Fem l’intent de trobar una ruta alternativa, perquè no existeix.
És curiós que en el tram en que es permet circular bicicletes no hi ha voral, i a l’autovia que no es permet el pas en disposa de més de dos metres d’ample.
Tenim reserva per dues nits en un complex d’apartaments a la Playa de Butihondo.

Urbanización Esquinzo. Monte de Mar. Escanfraga, 2.
35626 – Playa Jandia. 928 544 075


És un hotel d’alemanys i per alemanys. Tot està escrit en alemany. Haurem d’avisar al ministre Wert per que els espanyolitzi.

78,76 km5 h 11 min15,19 km/h


No ha plogut. Tampoc hem vist el sol.

11 • Dimarts, 1 de gener de 2013
BUTIHONDO (FV) – COFETE - BUTIHONDO

Malgrat que les previsions meteorològiques són de tres dies de núvols, avui hem gaudit de més clarianes que ahir. Estem hostejats en una urbanització que dista 5 km de Morro Jable.
L’objectiu per avui és creuar per dues vegades la petita serralada que divideix la minúscula península de Jandía. Visitarem la Playa de Cofete a sobrevent i després a sotavent ens arribarem fins a la punta més occidental de l’illa de Fuerteventura, el faro de Jandía.
Cofete. Una llarga platja a sobrevent on espeteguen les onades

El Manel García ho fa per una collada amb “itinerari tècnic”. Jo ho faig per una pista com “Déu mana” ja que el meu traductor em diu que “itinerari tècnic” significa ruta no apta per a ciclistes però si per funambulistes.
Ens retrobem a Cofete al vessant a sobrevent (barlovento) de la península. Tornem al vessant sud a través de la pista i ens arribem fins a les puntes de Jandía i Pesebre.
Punta Pesebre. Vista a la platja de Cofete

Els restaurants de Puerto de la Cruz (El Puertito) estan tancats degut a ser Cap d’any.
Desfem la ruta fins a Playa de Butihondo i l’hotel Monte de Mar.
Apartahotel a la Playa de Butihondo


89,71 km6 h 09 min14,60 km/h


12 • Dimecres, 2 de gener de 2013
BUTIHONDO (FV) – GRAN TARAJAL (FV)

Volem sortir de la urbanització Esquinzo sense haver de passar per el tram d’autovia que està prohibit a les bicicletes, tot i que disposa d’un voral de més de 2 m i que 3 km més enllà deixa d’estar prohibit el trànsit de bicicletes, ja que deixa de ser autovia, i aleshores és quan no hi ha prou espai per circular-hi. País... que diria el Forges.
No obstant, els ciclistes alemanys que volten per aquestes carreteres en fan cas omís.
Seguim les indicacions de la recepcionista de l’hotel, que ens permeten avançar per allò que suposem va ser l’antiga carretera.
Creuem un territori molt ampli que hauria constituït una altra urbanització cas d’haver finalitzat les obres iniciades i abandonades, fins que un barranc en barra el pas. Com el tram és molt curt el passem carregant les bicicletes. Poc després un gran arenal ens fa empènyer les bicicletes fins que arribem a la playa del Risco del Paso.
Hem d'empènyer les bicicletes per arribar a la Playa del Risco del Paso

No tenim altra opció que anar a trobar la FV-2 amb gran volum de vehicles que anem evitant a estones fins arribar a Tarajalejo. Dinem un menú en una terrassa.
Per no arribar excessivament aviat a Gran Tarajal i de passada evitar el trànsit de la FV-2 circulem per carreteres secundàries en direcció a Tesejaraque, encara que d’aquesta manera recorrem bastants més quilòmetres. El problema és que mentrestant la intensitat del vent va en augment i hem d’esmerçar-hi més energia de la prevista.
Façana marítima a Gran Taralejo
Posta de sol a Gran Taralejo


Hostal Tamonante. Juan Carlos I, 17. 35620 Gran Tarajal
607 774 976


56,94 km4 h 09 min13,67 km/h


13 • Dijous, 3 de gener de 2013
GRAN TARAJAL (FV) – BETANCÚRIA (FV)

Avui tornarem a Betancúria. És un indret a mig camí de Puerto del Rosario, que ens va sembla molt agradable i a més va ser l’únic lloc que reunia unes bones condicions des situació i de preu a l’hora de fer la reserva.
Sortim de Gran Tarajal per la FV-4 fins a la cruïlla amb la FV-2. La seguim per un parell de quilòmetres en sentit oest fins a trobar la FV-512 que ens du fins a Tuineje per una ruta més tranquil·la que la FV-20. Després passem per Tiscamanita i Antigua per la carretera FV-20.
Antigua. Molí de vent

Continuem direcció a Betancúria per la carretera que ens fa pujar fins a la collada que ja vam creuar fa quatre dies.
Ens desviem per pujar al Mirador de la Velosa, tot i que està tancat per obres de reforma. Arribem a Betancúria a les 13.00 hores, recorrent un paisatge típicament marroquí a petita escala.
Terme municipal de Betancúria
Vista general de Betancúria
Betancúria. Casa de los Saavedra. Pati interior


43,53 km3 h 18 min13,15 km/h


14 • Divendres, 4 de gener de 2013
BETANCÚRIA (FV) – PUERTO DEL ROSARIO

De sortida hem de tornar a pujar la collada que ens separa de Antigua, que dista 10 km. Deixem aquesta població per una pista, que de seguida, s’aboca a un torrent molt pedregós. Duem una ruta incerta que sembla que seguin la direcció est ens portarà fins a la costa a l’alçada de la Caleta de Fuste. Entre aquest punt i Puerto del Rosario hi ha l’aeroport i l’autopista per anar fins la capital.
Flora de Fuerteventura

A les envistes d’aquest panorama em decideixo per tornar fins a Antigua tot rodant per una pista perfectament asfaltada. Encamino el meu itinerari que, tot passant per Triquivijate em durà sense ensurts fins la FV-20, que seguint-la durant 8 km, em trobaré a Puerto del Rosario.
Flora de Fuerteventura

Esmercem part de la tarda en restaurar les caixes de cartró malmeses en el viatge d’anada i empaquetant les bicicletes.

40,72 km2 h 32 min16,06km/h


15 • Dissabte, 5 de gener de 2013
PUERTO DEL ROSARIO – BCN

El viatge ha arribat al seu fi. Ara només resta que d’una manera fulgurant, com un impacte, tornar a la vida quotidiana. Caldrà a l’arribada posar en ordre totes les pertinences, restaurant-les o bé canviant-les; revisar tots els components de la bicicleta per tenir-ho tot a punt per al proper viatge. No s’ha d’oblidar regenerar la maquinaria humana que els quilòmetres recorreguts i el pas dl temps van malmetent.

- FR6303 FUE - BCN 13.25 – 17.40

L’embarcament i el viatge es realitzen sense cap sorpresa tot i la mala fama de companyia. A l’aeroport del Prat ens espera la Maria Mercè amb el meu cotxe, que ens permet dur només una caixa al sostre i l’altra a l’interior.

Més informació
Sobre les cròniques d’altres viatges:
www.tempsvila.net

Sobre les Canàries:
www.pedalesdelava.com
rutes ciclista cabildo fuerteventura