Ordesa amb esquís, l'excel·lència del calcari

Autor: Pito Costa



El Parc Nacional d’Ordesa és un dels indrets més impressionants dels Pirineus, i no seria agosarat pensar que ho és del planeta. Navegar deslliçant-se amb esquís per les seves muntanyes és una de les experiències més potents que pot experimentar qualsevol amant de la muntanya.

A Ordesa, però, cal anar-hi amb els deures fets. I no em refereixo tan sols a tenir un bon nivell d’esquí, si no a tenir experiència en orientació i navegació, una bona preparació física i saber llegir aquest relleu aparentment inofensiu, però molt exposat i traïdor en cas de mala visibilitat.
Vista de la Vall d'Ordesa


El refugi de Góriz és una base perfecte per a realitzar tota una sèrie de cims i travesses d’una bellesa excepcional i de dificultat molt variada. Cims més senzills com el Taillon o el Marboré i d’altres més tècnics com el mateix Cilindre. Com a plat fort us proposo la travessa integral del Marboré-Cilindre-Mont Perdut i la circular Góriz-Gavarnie-Góriz. Autèntiques jornades d’esquí-alpinisme en estat pur. Activitats que us deixaran aquell regust d’estar fent quelcom excepcional.

El millor accés a Góriz a l’hivern és des de Cuello de Arenas, accedint-hi per una pista forestal des de Nerín, oberta a la temporada d’hivern.

CUELLO DE ARENAS (1.900 m)-REFUGI DE GÓRIZ (2.200 m):

L’itinerari surt de les pistes de fons de Cuello de Arenas i enfila cap a la Sierra Custodia per arribar en descens al refugi. Itinerari que caldrà evitar en dies de fort vent, degut a la poca protecció que suposa circular constantment en el fil de la carena.

Dificultat: BE-S3
Desnivell pujada: 663 m
Desnivell baixada: 319 m
Horari: 3-3’30h


Descripció de l’itinerari: Sortim de Cuello de Arenas foquejant per les pistes d’esquí de fons i virem en direcció N vers el Collado Gordo. Abans d’arribar-hi anem guanyant alçada per assolir la carena de la Sierra Custodia. Carenem en un constant puja i baixa fins arribar a la Punta Custodia. Traiem pells i fem el descens fins el Collado de Arrablo, tot encarant pendent avall i després flanquejant a mà dreta fins el refugi.

TAILLON (3.144 m):
Pujant al Taillon
La Bretxa de Roland


Compta la llegenda que el gegant Roland migpartí els Pirineus amb sa espasa omnipotent fugint derrotat de la batalla de Roncesvalles. Agonitzava i tenia el cos farcit de fletxes i volia veure el seu país per última vegada abans de caure mort. Amb aquest mortal cop d’espasa va obrir un queixal de dimensions colossals que s’anomena Bretxa de Roland.

L’ascensió al Taillon recorre les entranyes d’Ordesa i deslliçar-se amb esquís amb l’espectacular Bretxa de Roland com a teló de fons ja justifica la seva ascensió. Una llarga excursió planejant per terrenys càrstics amb el premi final de gaudir d’una de les millors vistes dels Pirineus.

Dificultat: BE-S3
Desnivell: 1.278 m
Horari: 6-7h


Descripció: Sortim de Góriz en direcció NW, tot guanyant alçada en constant flanqueig. Superem una barrera rocosa molt evident per la seva part superior i coronem l’ample Collado de Millaris. Fem un breu descens amb pells i planegem per la Plana de San Ferlús per a pujar al Collado del Descargador. Traiem pells i fem un breu descens fins l’entrada de la coma que mena de la Brecha. Davant nostre sobre aquest espectacular caprici de la natura. Resseguim la coma i, mica en mica, virem cap al NW per anar a buscar la carena que mena del Taillon en direcció SW-S. Arribarem al cim amb esquís en direcció NE, superant l’últim tram penjats sobre la piràmide somital escapçada del cim. En cas que la neu estigui molt dura evitarem fer aquest últim tram amb esquís degut a la seva exposició. El descens l’efectuarem pel mateix itinerari, posant pells en més d’una ocasió.

MARBORÉ (3.252 m):

Ascensió al pic més esquiable d’Ordesa. La vista des del seu cim és la millor de tot el Parc Nacional, amb una vertiginosa caiguda cap al Circ de Gavarnie i els seus murs inexpugnables. Una sortida inexcusable.

Dificultat: BE-S3
Desnivell: 1.052 m
Horari: 3’30-4’30 h


Descripció: Sortim del refugi per la mateixa ruta que va al Mont Perdut, en direcció NE i guanyant alçada a marxes forçades. Cap a la cota 2.700 aprox., en un camp de blocs molt evident, traçarem un canvi de direcció cap a l’oest i passarem per sota d’un mur calcari vertical. Anem guanyant alçada tot flanquejant cap al NW fins que s’obrirà davant nostre una canal molt evident. Progressem pel bell mig del tub i guanyem alçada per les amples i inclinades pales que tenim a la nostra esquerra fins arribar al cim, poc definit. El descens el fem pel mateix itinerari, amb l’opció de fer l’última part de l’esquiada per la canal del Fraile (S4), poc evident i que buscarem a mà esquerra cap a la cota 2800 aprox. abans d’efectuar el flanqueig sobre el mur calcari.

MONT PERDUT (3.355 m):
El Mont Perdut


El Mont Perdut és el tercer cim més alt dels Pirineus, juntament amb la Punta d’Astorg. Una ascensió amb tots els ingredients que té qualsevol gran cim pirinenc: un ambient alpí, un descens ràpid i directe, unes vistes monumentals i un últim tram d’ascensió compromès i exposat que s’ha cobrat unes quantes vides. El Perdut no és un cim difícil però caldrà extremar les precaucions. Completar la seva ascensió amb esquís suposarà haver viscut una gran jornada, difícil d’oblidar.

Dificultat: BE-S3, MBE (exposat)
si es fa el descens des del cim-S4
Desnivell: 1.155 m
Horari: 4’30-5’30 h


Descripció: Sortim del refugi en direcció NE i guanyant alçada molt ràpidament. Un cop encaixonats al barranc de Góriz anirem progressant més aviat enganxats a les parets de la nostra dreta, superant els desnivells que conforma el terreny calcari. Un cop arribem a la cubeta formada per l’Estany Gelat ja veurem la part final de l’itinerari: una pala ample i redreçada que ens conduirà fins al punt culminant d’Ordesa. La primera part de la pala la superarem fent zigues-zagues fins la famosa “Escupidera”, i el tram final amb grampons, piolet i talent fins el mateix cim. El descens l’efectuarem pel mateix itinerari, només abordant-lo amb esquís des del mateix cim amb molt bones condicions de neu i amb un plus de concentració.

CILINDRE DE MARBORÉ (3.325 m):

El Cilindre és un cim molt alpí i que té el privilegi de tenir una vista excepcional del Mont Perdut. Només per això ja val la pena fer l’ascensió. L’itinerari és gairebé el mateix que el del Mont Perdut però amb un últim tram molt més tècnic i difícil. Tot i la proximitat del gegant Perdut, el Cilindre té entitat pròpia com a cim i la seva ascensió la considero imprescindible per a qualsevol bon pirineista.

Dificultat: MBEA-S4
Desnivell: 1.125 m
Horari: 4’30-5’30 h
La Punta de las Olas


Descripció: L’itinerari és comú al del Mont Perdut fins a l’Estany Gelat. A partir d’aquí la ruta segueix l’orientació contrària a la del Perdut, per una pala molt dreta que acabarem fent amb els grampons i que ens conduirà a un collet molt evident on podem deixar els esquís. A partir d’aquí superem el mur que tenim a la nostra dreta. Un tram d’escalada de tercer grau, equipat amb químics als 10 i 20 metres de la tirada, que podem rapelar en el descens. Després d’aquest pas progressarem sense massa dificultat fins al cim. Efectuarem el descens pel mateix itinerari, amb compte amb el tram fins a l’Estany Gelat, més inclinat que la pala del Mont Perdut però no tan exposat.

PUNTA DE LAS OLAS (3.022 m):
Croquis de l'itinerari per a la Punta de las Olas
Croquis del pas clau per la Punta de las Olas


L’ascensió de la Punta de las Olas resumeix molt bé el que pot ser una ruta per Ordesa. Un itinerari rebuscat, que caldrà traçar bé per no errar en els punts claus i on la navegació serà un factor determinant.

Dificultat: MEA-S3
Desnivell: 862 m
Horari: 4-5 h


Descripció: Pugem al Collado de Arrablo. D’allí prenem direcció NE, pel que seria el GR-11 i anem guanyant alçada progressivament. La ruta d’accés és visible en tot moment. Hem d’accedir a la llenca de neu que està entre dos murs verticals i allargassats per a forçar el pas clau de la jornada. El primer mur el superarem deixant-lo a l’esquerra, per un pas una mica exposat que farem amb esquís. Seguirem pujant una cinquantena de metres per una pala força dreta fins a situar-nos a la base de la llenca de neu que està sota el segon mur que caldrà superar. Virem el rumb cap a la nostra esquerra fins a topar amb un caneró de neu força dret (45 graus), curt i de difícil assegurar degut a l’exposició del terreny, i on haurem d’aplicar tècniques alpines. Procurarem no arribar amb esquís fins al peu del pas doncs la inclinació del terreny ens dificultarien les maniobres. Així doncs millor fer-ho a les envistes del pas, sobre algun dels rocs esquitxats sobre la llenca de neu. Un cop superat el pas, la vall s’obre magnífica i podem tornar a progressar amb esquís fins el coll que hi ha entre la Soum de Ramond i la Punta de las Olas i d’allí al cim. El descens el fem pel mateix itinerari, rapelant el pas clau de la jornada.

TRAVESSA INTEGRAL MARBORÉ-CILINDRE-MONT PERDUT:
Croquis de la Via de las Escaleras al Mont Perdut
El primer ressalt baixant per la via de las Escaleras
El segon ressalt de la via de las Escaleras
Baixant del Mont Perdut per la via de las Escaleras


Reblar el clau. Una ruta circular d’esquí-alpinisme només apte per a gent experimentada en l’alta muntanya i amb una bona base tècnica i física. Completar l’ascensió d’aquests tres gegants en el dia, amb esquís, i amb la culminació del descens per la via de las Escaleras, és una de les activitats realment destacades que es poden fer en tots els Pirineus. Itinerari delicat que caldrà afrontar en condicions de molta innivació i bona qualitat de la neu.

Dificultat: MBEA-S4
Desnivell: 1.860 m
Horari: 7’30-9 h


Descripció: Pugem al Marboré per la ruta anteriorment descrita. Baixem pel mateix itinerari fins al final del tub i posem pells. Foquegem en direcció E per ascendir al collet que hi ha entre el Cilindre i el Pitón SW del Cilindre, l’últim tram del qual l’haurem de fer a peu. Pugem al Cilindre i baixem fins a l’Estany Gelat per afrontar l’última ascensió del dia, el Mont Perdut. Baixem en direcció S per la via de las Escaleras fins a la base de la Punta de las Escaleras. Us suggereixo que el primer tram el feu amb grampons i piolet, doncs el primer ressalt difícilment el fareu amb esquís, i així eviteu un constant posar i treure grampons. En aquest primer ressalt hi ha dos canals de neu molt evidents (45-50 graus) i caldrà valorar quina és més fàcil de desgrimpar (la de ponent acostuma a estar més franca). Superat aquest pas ja podem calçar-nos els esquís, tot i que el segon ressalt, -en la mateixa vertical, de la mateixa inclinació, però molt més ample- també l’haurem de desgrimpar segons les condicions. Seguim el descens virant a llevant i deixant la Punta de las Escaleras a la nostra dreta, tot fent un canvi radical de direcció cap a l’oest, per un llom en lleugera pujada, que ens deixarà damunt de l’últim ressalt de la jornada. Superar-lo amb esquís dependrà de la innivació de la temporada i, molt probablement, haurem de tornar a emprar les tècniques alpines per a desgrimpar-lo. Després d’aquest pas s’han acabat les dificultats, tot i que el pendent segueix sent exposat i dret (S4). Estem just a sobre del refugi de Góriz. Deixem la ruta de las Escaleras i baixem tot prenent la direcció SE-S fins que trobem la ruta que ve del Collado Arrablo i cap al refugi.

TRAVESSA CIRCULAR GÓRIZ-GAVARNIE-GÓRIZ:

Una ruta imprescindible on gaudirem d’una de les millors esquiades de tots els Pirineus: el descens del Taillon fins a Gavarnie. Un itinerari cinc estrelles en tots els seus aspectes on caldrà aplicar tot el nostre ofici com a esquiadors-alpinistes.

Primera jornada: Góriz-Taillon-Brecha de Roland-Gavarnie-Espuguettes.

Dificultat: MBE-S3
Desnivell pujada: 1.783 m
Desnivell baixada: 1.956 m
Horari: 7’30-9 h


Descripció: Pugem al Taillon i baixem per l’itinerari de pujada tot traçant una llarga diagonal fins la base de la Brecha de Roland. Superem la brecha i baixem a Gavarnie pel Coll de Serradets i directes cap al N fins la vall de Pouey d’Aspé. Resseguim la vall deixant el riu a la nostra dreta. Si hi ha una bona innivació podrem arribar esquiant fins a Gavarnie. Pugem a Espuguettes pel camí d’estiu. La part hivernal està ben equipada amb matalassos i mantes. No hi ha llar de foc ni aigua, però en el camí de pujada trobarem una font.

Segona etapa: Espuguettes-Hourquete d’Alans-Brecha de Tucarroya-Coll del Cilindre-Góriz.
La Brecha de Roland
El Refugi de Serradets
La Brecha de Roland, el Taillon i els Gabiétous
Pujant cap a la Bretxa Tucarroya
El refugi Tucarroya


Dificultat: MBEA- S4
Desnivell pujada: 1.430 m
Desnivell baixada: 1.257 m
Horari: 7-8 h


Descripció: Sortim del refugi sense guanyar massa alçada, en direcció E-SE fins a situar-nos a la base de l’Hourquette d’Alans, que coronarem sense excessives dificultats. Baixem cap al Circ d’Estaubé, tot perdent uns dos-cents metres de desnivell i en direcció SE. Pugem el coll amagat que queda al NE del Pico Tucarroya, amb precaució a les possibles purgues que puguin caure de les parets que tanquen el circ. Un cop superat aquest petit coll ja tenim davant nostre la Brecha de Tucarroya, que coronarem amb esquís a l’esquena. Des de la brecha se’ns obre un espectacle únic als Pirineus. La cara nord del Mont Perdut, que caldrà superar fins al Coll del Cilindre. Aprofitem per analitzar quin és el pas més franc per passar el mur de roca que ens barra el pas. Ben bé en la mateixa vertical del Dedo del Monte Perdido hi trobarem la solució. Un pas vertical d’uns 45-50 graus de inclinació que caldrà assegurar segons les condicions nivològiques. Un cop superat aquest tram ja només queda foquejar fins el Coll del Cilindre i baixar un primer tram força exposat fins a l’Estany Gelat i cap a Góriz.